Enric Kahn: "no fa falta que sempre estiguis en moviment, pots prendre-t'ho tot amb més calma"
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Enric Kahn
L'escriptor d'Artesa de Segre, Enric Kahn, fa un gir inesperat en la seva carrera literària amb el llançament de la seva primera novel·la escrita en català, "El foc del Cirné". Després d'anys dedicats a la poesia, Kahn ens sorprèn amb una obra narrativa que promet ser tan íntima i autèntica com els seus versos.
Inspirada en el devastador incendi de Baldomar en 2022, "El foc del Cirné" ens submergeix en una història breu però profunda, que retrata les complexitats de l'existència humana d'una manera sincera i commovedora.
Sense perdre el seu rumb, l'Enric ens explica com ha estat el seu camí com a escriptor i com "El foc del Cirné" ha estat un abans i un després en la seva carrera literària.
Pel que fa als teus inicis com a escriptor, què és el que et va fer començar a escriure?
El que em va fer començar a escriure és la necessitat d'expressar-me, segurament sentir-me incomprès, sentir-me en uns processos vitals en els quals em sentia perdut en els meus setze anys entre la institució acadèmica, entre jo mateix, què és el que volia fer, com volia ser... i vaig trobar amb la poesia una via d'escapament molt important per a mi i per tal que m'ajudés a gestionar els meus sentiments. També una miqueta la meva ràbia de l'adolescència, i que la veritat és que em va servir molt.
Com a escriptor que has dedicat gran part de la teva carrera a la poesia, com ha estat el procés de transició a l'escriptura narrativa? Vas tenir alguna dificultat particular?
El Foc del Cirné és el meu segon llibre en format de narrativa. Vaig començar amb Dos flores son más fuertes si juntas pasan sed, la publicació del 2022, que és una història que parla de Mèxic, i el seu objectiu és trencar els tabús que tenim enfront de totes aquelles societats que s'allunyen del nostre model, és a dir, que sempre ens mirem el melic i que tot el que surt de les nostres fronteres segurament és dolent, quan això és incorrecte. L'objectiu era trencar una miqueta aquests tabús i portar la cultura mexicana a Catalunya, ja que jo vaig viure a Mèxic.
Amb el Foc del Cirné he seguit aquest camí amb la narrativa. Però amb les novel·les, i sobretot amb aquesta última, no puc escriure una narrativa deixant de vendre poesia i, per tant, la meva narrativa a vegades és molt poètica i inclús, entre capítol i capítol i dins dels capítols, també hi ha versos o inclús poemes sencers que expliquen d'una altra forma el que està passant a la novel·la.
No vaig tenir cap dificultat en particular, ja que amb aquesta tercera obra, que era la primera en català, va ser un viatge molt bonic. És la meva llengua materna, les dues publicacions que havia fet anteriorment eren en castellà i la meva forma d'escriptura del català al castellà és molt diferent. En català és més suau, més tendre, més reflexiva i jo crec que es palpen molt bé al Foc del Cirné.
Què t’ha motivat a fer aquest canvi? És una possible linia a seguir pel futur?
El que em va motivar a fer el canvi de poesia a narrativa va ser la meva voluntat d'experimentar, que és al final la meva justificació per a tot.
M'agrada molt provar coses diferents, m'agrada molt experimentar i m'agrada molt intentar anar per diferents camins i a veure on em porten i, si m'equivoco, al final és un camí nou que he conegut. Al final també amb la narrativa em sento molt còmode perquè és una forma diferent d'escriure.
La poesia és un tipus d'escriptura en què el lector ha de fer gran part de la feina digerint els versos. En canvi, en la novel·la, gran part de la feina ja està feta perquè el mateix escriptor és qui li dona mastegats aquests versos, el missatge sempre està una miqueta més encasellat i és més senzill de rebre. M'agrada la narrativa en aquest aspecte, tot i que necessito la poesia també i necessito aquests versos dins de la novel·la per a jo sentir-me còmode.
Quins aspectes de la teva experiència com a poeta han influït en l'escriptura d'aquesta obra en narrativa?
Vulguis o no, la meva veu poètica es nota sempre, i els meus llibres sempre són molt reflexius, íntims, propers i poètics.
Tot i que la narrativa parteix molt de les metàfores, d'un llenguatge bonic, un llenguatge i unes frases i uns paràgrafs que condueixen el lector a una experiència tranquil·litzant. Al final el foc del Cirné és una experiència reflexiva i sobretot perquè ens podem relaxar llegint i, en aquest cas, llegir una tragèdia, com pot ser el que passa amb un incendi, però que igualment segur que el lector s'ho prendrà tot d'una forma positiva.
Com descriuries l'evolució del teu estil literari al llarg dels anys i com es reflecteix en aquesta novel·la?
Els dos primers llibres són en castellà i el tercer en català, aquí està l'evolució. Jo crec que el segon llibre és un pèl més fred, també és retrospectiu, és a dir, parlo d'una experiència que pot ser personal, no vull afirmar-ho i, en canvi, el tercer llibre sí que és una història de ficció. L'amic del protagonista, el Saüc, és un ocell, òbviament els ocells no parlen, però en aquesta novel·la sí que ho fan, i pot ser que en la vida real parlin, el que passa és que no els entenem.
Tot i ser d'Artesa de Segre, aquesta és la teva primera obra en català. Com ha influït el teu entorn en la teva escriptura i llenguatge?
Vulguis o no, jo sabia que la meva obra en català, després de cinc anys, era necessària, però tampoc volia fer-la perquè sí.
Jo mai he escrit en castellà per vendre més, jo vaig escriure en castellà perquè en el primer llibre els poemes són en castellà, perquè escrivia en castellà abans. El segon llibre, que és el de Mèxic, és en castellà perquè l'objectiu va ser anar-lo a presentar a Mèxic i de fet ja hi va anar i va ser tot un èxit.
El tercer llibre havia de tenir un cos, un missatge que valgués la pena, i aquest missatge el vaig trobar amb l'incendi que va haver-hi el 2022 aquí a la zona del Montsec. I que més propi, que més íntim i que més proper que escriure una novel·la en la meva llengua materna i sobretot del meu territori, i aquí sí que va ser una excusa perfecta i que em vaig trobar còmode per escriure i desenvolupar-la.
Hi ha elements específics de la cultura o la geografia de Lleida que hagin deixat una marca en la teva obra, i si és així, de quina manera es reflecteixen en "El foc del Cirné"?
Doncs sí, al final el Cirné viu en un poble que es diu Ergesa, és un poble inventat, però perfectament pot ser el meu poble, Artesa de Segre, i vulguis o no sempre influencia la vida de poble. Vull ressaltar la vida de poble en comparació amb viure a les grans ciutats, a la velocitat, al moviment al canvi constant, a l'evolució obligada. Aquest llibre és tot el contrari, no fa falta que sempre estiguis canviant, no fa falta que sempre estiguis en creixement, no fa falta que sempre estiguis en moviment, pots prendre-t'ho tot amb més calma. Aquesta és una mica de la crítica també d'aquest llibre.
La novel·la "El foc del Cirné" es presenta com un retrat íntim inspirat en l'incendi de Baldomar del 2022. Què et va portar a triar aquest esdeveniment com a inspiració per l’obra?
El que em va portar a triar aquest esdeveniment com a inspiració per l'obra va ser que l'incendi em va tocar molt de prop.
Des de casa es veien les flames i, de fet, des de l'habitació les flames a la nit la il·luminaven tot, així que va ser molt impactant. Des de casa meva veig el Montsec i veig Sant Mamet, i es veuen encara cremades, òbviament i t'adones que bonic era el paisatge, que còmodes vivien els animals.
Podries parlar-nos una mica més sobre el procés creatiu darrere de la novel·la i com vas aconseguir, com ens expliques, capturar l'essència de les complexitats humanes a través de la narrativa?
Jo sempre faig el mateix quan escric una novel·la narrativa i és dedicar-me certes hores al dia, cada dia escriure. Sempre escric i no m'aixeco del full fins que no s'acabi l'hora i, d'aquesta forma, t'arriba la inspiració. Jo soc dels que pensen que la inspiració t'arriba escrivint, llavors és millor que m'agafi escrivint que no pas que m'agafi a la muntanya.
Quin aspecte d’ "El foc del Cirné" esperes que ressoni més fortament amb el públic i per què?
Vull remarcar que la vida de poble per mi és la vida més sana, la més tranquil·la, la més austera, la vida que és per la que estem dissenyats, una vida que no estiguem perseguint coses tot el dia i que no ens estiguin perseguint tot el dia, una vida que valgui la pena ser viscuda. Si he de córrer cada dia, no sé si val la pena.
Com esperes que els lectors, tant aquells familiaritzats amb la teva poesia com aquells que et descobreixen per primera vegada, responguin a "El foc del Cirné"?
Doncs l'objectiu d' El foc del Cirné és que aquells lectors i lectores que els costi llegir i que potser no han llegit un llibre en la seva vida que li donin una oportunitat. És una novel·la breu i crec que pot ser una bona porta d'entrada a la literatura. Si això es complís, jo estaria feliç.
Podries compartir alguna anècdota interessant o destacar algun moment memorable del procés d'escriptura d’ "El foc del Cirné"?
Una anècdota interessant va ser que vaig haver de preguntar als meus companys bombers i bomberes com funcionava un foc i com s'apagava. Jo no puc fer una novel·la parlant d'un incendi i, per exemple, dic que els bombers apaguen el foc pel cap, perquè el foc sempre s'ha d'apagar per la cua i per allò que ja ha estat cremat. No és un llibre tècnic sobre els incendis, però sí que el que volia ficar, volia que estigués adequat i correcte.
Amb el projecte d’ "El foc del Cirné" ja assoit, quin serà el teu pròxim projecte?
No penso en pròxims projectes. Tinc moltes coses al cap però vull deixar que la vida em porti el que ha d'arribar i, de moment, és donar a conèixer El foc del Cirné.
Com vius tu el Sant Jordi?
El Sant Jordi el visc com un dia molt especial i molt bonic. Vulguis o no, és un dia en què faig, des de fa cinc anys, una parada a Rambla Ferran, i cada any he anat veient com han vingut persones diferents a la parada, persones que em coneixien, persones que no sabien qui era i que igualment s'han interessat per l'obra, i persones que potser no sabien qui era i han dit "vull El foc del Cirné", i penso: "ostres estic fent alguna cosa bé perquè tingui lectors que no conegui, que em segueixin". A vegades també és la síndrome de l'impostor que ens ve als artistes, doncs això és una prova que estem pel bon camí i que s'ha de seguir.
Al final Sant Jordi també influeix molt positivament en les vendes, perquè aquest any ha estat un èxit, triplicant les vendes de l'any passat. Per mi va ser espectacular, superfeliç, és un símbol per començar i per agafar forces per, ara que venen les presentacions, agafar-les amb més embranzida i amb més confiança.
Com esperes que la gent rebi "El foc del Cirné"? On el podem trobar?
Espero que la gent rebi El foc del Cirné com em rep a mi. Al final, el Cirné protagonista no deixa de ser una part de l'Enric, de fet, si Cirné ho llegiu al revés entendreu a que em refereixo. Vull que ho rebin com una novel·la propera i que els acompanyi en alguns moments, amb això estaria satisfet.
Podeu fer-vos amb la novel·la si m'escriviu per Instagram a mi personalment (@enric_kahn) o a la meva pàgina web també. Sinó també en certs punts mòbils que trobareu també al meu Instagram.
