El Niu de Jocs: més enllà del parxís i el monopoli
Temps aproximat de lectura:
Només entrar, una declaració d'intencions: la xarranca pintada al terra. I els vitralls del local no amaguen res. El Niu de Jocs és ni més ni menys que un espai on podem anar a jugar. Podria semblar que és una botiga de puericultura, però va més enllà de les joguines suaus i de colors cridaners amb picarols i textures per tocar. També n'hi ha, però no ens hem fixat en això. Aquest cop, hem triat un racó diferent. No serveixen cerveses artesanes o cóctels especials, no està en un monument històric ni fan música en directe. Us proposem un racó per a tots els públics al que podeu anar en família i també amb amics. Per convertir-vos en uns "ludòpates alternatius". Hem anat al Niu de Jocs per descobrir que hi ha vida més enllà del parxís i el monopoli.
Davant del pàrquing del Barris Nord, al barri de Pardinyes de Lleida, trobem aquest espai que és més que una botiga i no té a veure amb un bar. Pots prendre alguna cosa, però la intenció de l'Agnès quan va obrir el local era oferir un lloc tranquil per "anar amb els pollets". Ah, d'aquí el nom! Llavors, al 2013, ella tenia fills petits i trobava a faltar a Lleida un espai així, que no fos com els locals habituals amb boles i tobogans per passar la tarda sense pensar. Mans a l'obra. Ara ja no sap si a la botiga hi ha 500 o més de 600 jocs diferents. I sap jugar a tots!
Si aconseguim deixar la xarranca i avançar en el local, després de deixar als costats prestatgeries plenes de tot tipus de jocs de taula i de cartes ordenats per edats i marques, creuarem la frontera d'entrada a l'espai més actiu. En un dels vidres que separa les estances, es veu la pintada de l'últim aniversari celebrat. Perquè es poden celebrar aniversaris, festes, llogar l'espai per fer tallers, reunions, trobades d'amics... I al costat, taules (també de tamany infantil) per provar els jocs. I un sofà! Per gaudir del desestrés que suposa entrar en un lloc on es poden provar les coses.
El Catán, el Carcassone, el Katamino, tota la gamma dels jocs Habba i Devir, el Lobo, Quarto, Fauna, el Desert Prohibit, el Sushi Go, el Dooble, el Fantasma Blitz... i així fins passar el mig miler. Es poden llogar per provar-los, perquè no existeix una recepta per a que un joc enganxi, depèn de cadascú. Però el cas és jugar. L'Agnès admet que costa competir amb les pantalles de les tablet, les videoconsoles o els ordinadors. Però cada cop es veu més gent descobrint un món que estimula l'aprenentatge. Ja no són uns quants friquis els qui queden per jugar a jocs de taula un cap de setmana. La gent se'ls endu a la piscina o al càmping.
Que? Us han vingut unes ganes boges de recuperar sensacions infantils? O acabeu de descobrir un paradís? Doncs aquest és l'encant d'aquest racó: Es permet jugar!
