Gegantina divisió de la política catalana

Gegantina divisió de la política catalana

diumenge 22 de novembre 2015 - 14:00

El Parlament de Catalunya ha quedat excessivament fragmentat. Ara, no seria correcte construir estructures d'estat, quan hi ha dos grans majories socials igualades en força i contraposades en posicionament. No cal dir que una hipotètica Declaració Unilateral de Independència (DUI) tindria un rebuig internacional fulminant en el decurs d'aquesta legislatura.

Catalunya és un territori amb una ciutadania de pensament polític plural. La heterogeneïtat de pensament polític -tant de partits polítics catalans com de la ciutadania catalana- és una marca política del Principat. Les eleccions del 27-S no enganyen per moltes lectures que es vulguin fer de part d'uns i altres. Ja no val mirar cap enrere, perquè ja va passar i no es pot canviar. El mític 27-S va desencantar a molts, i va atorgar èxits electorals a uns altres. I gairebé dos mesos després de la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya, es palpa desencís de part de l'independentisme sociològic. D'altra banda, hi ha percepció de dolça derrota dels considerats unionistes. 

I ara mateix, el corol.lari és d'autèntic embolic respecte al procés sobiranista. 

Des del costat de "Junts pel Sí" i les CUP, encara no s'ha assumit que els resultats de les plebiscitàries van ser els que foren, i no com els agradaria que haguessin estat. 

Segur que "Junts pel Sí" i les CUP pensen que s'ha de tirar pel dret amb la independència de Catalunya, i fer mans i mànigues per a construir la República de Catalunya durant aquest mandat democràtic sorgit del 27 de setembre. Tenen raó. Van guanyar les eleccions, però els manca legitimitat per endegar el procés constituent de la República Catalana.

Segur que els denominats unionistes pensen que no es pot tirar endavant amb la desconnexió de l'estat espanyol. També tenen raó. Van perdre les eleccions, però no la legitimitat respecte a l'oposició a la independència de Catalunya, de manera unilateral, en el decurs d'aquesta legislatura. 

Aquest antagonisme de maximalismes polítics solament pot trobar-se en un punt intermig. I aquest no és altre que el referèndum. No existeix via més democràtica i directe per saber realment què vol la ciutadania de Catalunya.  

A més a més, cap estat del món, ni tampoc cap organització internacional, acceptarà la condició d'estat per Catalunya després de 18 mesos. L'statu quo que va deixar el resultat de les eleccions al Parlament del 27 de setembre ho impedeix.

Catalunya viu en l'empat polític entre dues majories socials contraposades per un tema polític de màxima envergadura: la independència del país. El Parlament de Catalunya, fragmentadíssim. El nacionalisme independentista català, dividit. L'unionisme dividit també. Les esquerres nacionalistes dividides. Les esquerres catalanistes també. La dreta nacionalista catalana, dividida. 

En conseqüència, Catalunya és ara mateix una gegantina divisió política davant del tema polític de la independència tant per l'esquerra com per la dreta.    

El procés sobiranista és un garbuix, i entrant en via morta. No hi ha qui l'entengui. No sé pas què ens deixarà aquesta XI legislatura del Parlament de Catalunya que justament arrenca. Però no pas la independència al capdavall. 

Només em puc imaginar un referèndum vinculant resolt per majoria simple amb un mínim exigible de participació del 75% del cens electoral de Catalunya. Solament és un desllorigador de tants amb vista a la resolució del procés sobiranista. A llarg termini, esclar. 

Segurament que hi ha més sortides democràtiques per al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. És qüestió d'imaginació politològica. Però no se m'ocorren.     

 

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de felixtorras
Politòleg especialitzat en anàlisi política. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració. Llicenciat en dret. Màster en Anàlisi Política.
Segueix-me :

Altres entrades del autor