Qüestió de temps

Qüestió de temps

dimecres 24 de desembre 2014 - 14:15

Em dius que tot continua igual. No et crec. Ho sento. Perdona la meva incredulitat i escepticisme. Et conec (prou) bé i sé que ens passen massa coses cada dia com perquè arribi desembre i les deixis guardades en el calaix dels records. I no l’obris mai més. Una lliçó. Un consell. Una alegria. Qualsevol cosa t’ha de servir per parar un moment. Ara que el temps t’ho permet. Mira al teu voltant i repassa el llibre. Encara que només sigui per uns instants.

Uns instants per pensar en la notícia que creies no estar preparat per rebre. I t’ha canviat la vida. Admet-ho. En els comentaris que t’han sabut (molt) greu. Tant els que has fet com els que t’han dit. En aquells moments que havies d’actuar diferent però no vas ser capaç. En els somriures estalviats. En els dies en què no vas estar en el lloc adequat. Ni a l’alçada de les circumstàncies. En les persones que has deixat escapar. En les persones que t’han deixat escapar. En aquells que enguany ja no hi seran. Tot i que mai se n’aniran per sempre. En les ferides pendents de cicatritzar i en tot allò que ja faràs demà.

Un demà que arribarà en el moment precís. Com sempre. Ni abans d’hora ni massa tard. El temps té aquesta virtut. O defecte. Et fa tenir ganes de viure el que vindrà sense saber el que ha de venir. Obre pàgines i tanca capítols amb la mateixa facilitat que ho fan els nostres escriptors preferits. Amb paraules més senzilles o amb frases més complicades. Alguns el veuen passar amb un rellotge de sorra. Mentre altres s’entesten en estar pendents dels minuts que falten. Sense saber, ben bé, que esperen.

Una espera que aquests dies es transforma en esperança. I que serveix, en part, per replantejar-te tot allò que has viscut. Recordar-te d’aquella notícia que feia molt temps que estaves esperant. I que també ha canviat la teva vida. D’aquell comentari que va alegrar-te el dia. O la setmana. O el mes sencer. Dels instants que vas actuar fidel als teus principis. De les rialles que has fet cada matí abans de ficar els peus a terra. Dels dies que vas estar al lloc apropiat. En el moment oportú. Dels amics a qui saps que no has fallat. Ni t’han fallat. De les nits que no volies que sortís el sol. Fins i tot, d’aquella persona amb qui mai va passar res. Però sempre hi va haver alguna cosa.

Un canvi de capítol. O simplement, un pàgina nova. Potser amb menys trames de les que esperes. Tant de bo amb més personatges dels que imagines. No sé el que et vindrà i sincerament, ben poc m’importa. El temps, que sovint ens pren tantes coses, seguirà sent el vehicle que condueixi la teva petita història. Més a poc a poc. O més ràpid. Amb la intenció de fer-te vida més divertida. Més trista. O més emocionant. I, sobretot, amb el propòsit de que no tornis a dir que tot continua igual. Mai més.

Parlem l’any vinent. 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de joanrosinach
El meu perfil de Twitter em defineix com a junedenc, català i del Barça... Prou bé! He après tant a les colònies com a l'escola. Des de fa poc temps, nou professional de la Comunicació. Amant dels punts suspensius, els parèntesis i les paraules sense por que construeixen frases valentes.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor