Aquests dies de campanya electoral veiem, repetits una vegada i una altra, els vídeos televisius i les falques radiofòniques dels partits als mitjans catalans, sota el paraigües dels Espais gratuïts de propaganda electoral.

Pels entesos, aquestes campanyes, després de servir per demanar el vot i quedar el millor que es pugui, ajuden a situar sobre el mapa la imatge que cada partit vol donar, tan ideològicament com en estratègia territorial. A les campanyes de Convergència i Unió i Esquerra, per exemple, s’enarbora la bandera de la presència territorial i el gruix d’alcaldables que representen la marca. Ho fa Esquerra amb els candidats a les capitals catalanes envoltats de la resta d'alcaldables. CiU va més enllà i explica les rutines dels candidats de pobles i ciutats catalanes, on Lleida hi és representada per David Masot, de Maials, cantant de rock. Tot i que paral·lelament puguin tenir estratègies publicitàries pel candidat de Barcelona, fugen del centralisme.

Aquí és on sorprèn la campanya del PSC, basada única i exclusivament en el candidat socialista a l’ajuntament de Barcelona. Ni territori, ni alcaldables, ni cares conegudes: Collboni, Jaume Collboni. Imitant els Radiohead dins una urna inundada o entomant un ganxo d’esquerres, la campanya obvia que els socialistes governen ciutats importants dins del territori català, com Lleida, Tarragona, Sabadell o l'Hospitalet. 

Honestament, no sabria dir si és la millor campanya que se li podia fer a Ros, Ballesteros, Marín o a la resta dels gairebé 200 municipis amb govern socialista. No sabria dir si els votants socialistes de fora de la capital poden arribar a sentir-se una mica menystinguts o desemparats. L’altre dia parlava del canvi d’imatge, color i tipografia de la campanya d’Àngel Ros a Lleida, deixant el vermell socialista reduït a la mínima expressió i amb el verd com a nou leitmotiv. Dóna la sensació de certa lluita en solitari.

Salut i bon final de campanya!