Una d’aquelles frases o dites populars, atribuïda a Ghandi, diu que un país, una nació o un poble es pot jutjar per la forma amb què tracta els animals. Ahir ens assabentàvem d’un cas d’enverinament a una manada d’uns quinze gats al polígon dels Frares de Lleida, cinc dels quals van morir. Ho alertava la protectora d’animals Lydia Argilés, la qual el dia abans denunciava que s’havien trobat dos gossos morts a Torrebesses. Havien estat assassinats i els havien llençat al voral d’una carretera. Al seu torn, fa uns mesos que col·lectius animalistes i ecologistes demanen amb urgència una millora de les condicions dels óssos d’Arties, dos exemplars que viuen en captivitat i en condicions precàries. Viuen per a ser mostrats al públic i esperen, gràcies a la pressió social, el seu trasllat cap a un destí una mica més digne. Bèlgica o Romania els volen.
Avui, el bloqueig de transport que pateix la granja Pifarré, a l’horta de Lleida, posa en perill el benestar de les més de tres-centes vaques i vedells de l’explotació ramadera. Lluny de jutjar el litigi de les dues parts enfrontades, els animals necessiten menjar 3.000 quilos de pinso al dia. Això és així i no canviarà mentre duri un procés de negociació en què els animals ni opinen ni tenen vot.
Els activistes, al seu torn, diran que cada dia hi ha casos de maltractament cap als animals o que els animals de les granges seran sacrificats un dia o altre i que per això la brutalitat vindrà per les dues parts: el que barra el pas i no deixa alimentar i el que alimenta per sacrificar.
