Abril va ser per a molts el mes més dur del confinament. Vèiem com a tot l’estat espanyol cada dia que passava les xifres de contagis, ingressats i morts empitjoràven. Però enmig de tot aquell caos als hospitals, arribava alguna bona notícia, com la de l’hospital de La Seu d’Urgell, que ens demostrava que amb més de 90 anys es podia vèncer el coronavirus.
Durant aquest mes, molts infants van celebrar el seu aniversari a casa seva, i per poder fer més amè el dia especial dels petits, en alguns municipis com Tàrrega la Policia Local felicitava als més menuts els aniversaris des del cotxe. Tot i així, les alegries arribàven amb comptagotes, fins al punt que la saturació informativa i la rutina ens trastocava el son. De fet, les trucades als psicòlegs es van disparar i diverses associacions donaven atenció psicològica per pèrdues de familiars. Mentre a Catalunya no es podia sortir de casa, un cerverí a l’altra punta del món lluitava per poder tornar a casa.
Els hospitals estaven saturats i no hi havia prou espai. Llavors, diversos hotels van començar a funcionar d’hospitals, com el cas del Parador de La Seu d’Urgell. A més, els malalts podien veure a la seva família per videotrucada i el confinament estricte començava a fer efecte. A més, es van crear diverses campanyes, com #TotesAtaula, que donava suport a la pagesia.
Abril també va ser el mes on les farmàcies van donar una mascareta quirúrgica gratuïta a cada persona i quan diverses entitats en distribuïen a tota Lleida. Catalunya va viure una diada de Sant Jordi confinada a casa, amb lo Marraco sortint als carrers de Lleida per no perdre l’esperit del dia dels llibres i les roses ni la il·lusió dels més menuts, que a finals d’abril van poder tornar a sortir al carrer.
