Després del No Surrender Festival, ens hem quedat amb més ganes de música. Ens hem assabentat que demà, 13 de juliol, és el Dia Mundial del Rock i buscant pel territori ens hem trobat amb un grup de Rosselló que fa música d’aquest gènere, més o menys. Qui són? Doncs els De la Torre.
Aquests homes amb esperit jove es defineixen com a quatre ‘garrulos’ de poble que els hi agrada fer música i s’ho passen d’allò més bé. Ells són el Ramon Folguera (veus i baix), el Txema Fernández (veus i guitarra), l’Agustí Subirà (guitarra) i l’Alan Camarasa (bateria).
Els inicis: Nirvana, el Punt X i De la Torre
Com tot grup que comença en aquest món, tots tocaven en diferents bandes quan eren joves fins que, al cap d’uns anys, es van retrobar. Se’ls hi va girar la pinça i van decidir tocar un dia tots junts, tot molt informal. L’Alan, que és molt punk parlant, va dir: «Osti, amb lo dolents que som, ens ho passem molt bé aquí, no?». A partir d’això van fer una mena de concert privat per l’aniversari d’una amiga que tenien en comú. «Abans de dir-nos De la Torre ens dèiem Mi hermana. Érem un semi tribut a Nirvana«, ens diu l’Alan. «Fèiem quasi versions de Nirvana com aquell que diu», ens comenta el Ramon picant-nos l’ullet. Clar, què passa. Nirvana és un estil de música per a un públic i ambient concrets. Els pobres no van tenir a ningú que els hi seguís el rotllo a l’aniversari de la seva amiga.
Però, això no ho és tot. El Ramon, aquí on el veieu, tenia un grup que es deia Rocks de cul i el seu temaso n’era un dedicat al Punt X, el prostíbul més famós de les nostres terres que es troba a Torrefarrera (encara que ja sabeu on es troba perquè no passa desapercebut). «Era una cançó molt simpàtica, i el puticlub és molt important i el més maco del món», ens assegura l’Alan. Tio, te’m pillat… Total, que gràcies al Punt X i la seva cançó la gent es va animar i es va posar a ballar. Van veure que necessitaven deixar a Nirvana (DEP KurtCobain) i, casualment, els hi va sortir un concert a les piscines del poble.
Quan ens van explicar d’on sorgeix el nom De la Torre el primer que ens va venir al cap va ser: Així, pim-pam? Doncs sí. El Ramon ens diu: «Necessitavem un nom, i com tocàvem en una torre, doncs així va néixer De la Torre. Així de simple». I nosaltres trencant-nos el cap per posar noms a projectes…
Punt d’inflexió
Des d’aquell concert a les piscines de Rosselló ha passat un any. «Som amateurs, totalment», ens assegura el Ramon. I no cal que ningú ens digui que, quan els quatre estan junts, les ruqueries van que volen. Es nota que estan en su salsa. «Estimem el nostre poble i som molt de poble. I, a vegades, quant més ‘garrulos’, millor», ens comenta l’Alan. Els nois reben visites de la gent del seu poble mentre assagen. Es fan uns farts de riure i a més d’un se’ls hi escapa un ‘això ho heu de vendre’. L’Alan també ens diu que: «De moment no volem vendre. Nosaltres volem tocar i passar-nos-ho bé. I això s’ens ha escapat una mica de les mans».
Durant aquest any De la Torre no ha parat: han fet concerts a Tàrrega, Mollerussa, La Sentiu de Sió, Torrefarrera, Benavent de Segrià, Alpicat, entre altres. Fins i tot han tocat a l’Aplec! «Ho recomanem molt. La gent és estupenda», ens diuen amb un somriure l’Alan i el Ramon. Amb tot aquest boom d’espectacles, la seva posició laboral (ja que per a ells la música és un hobby) s’ha vist una mica afectada. Creuen que estan en un punt d’inflexió, ja que han de reflexionar sobre si fer un pas més, o no. «De la Torre era un projecte. La gent l’ha acceptat i ara s’ha de polir», afirma l’Alan. A causa de les exigències dels concerts, també creuen que s’han de professionalitzar una mica, ja que tots els concerts són ‘d’anar per casa’, improvizant en moltes ocasions. «Donar festa i que la gent s’ho passi bé, això és el més important», diu el Ramon. Nosaltres creiem que és el vostre encant, nois!
La importància del #lleidatanament
A part de les ruqueries i l’humor que posen en cada assaig i concert, aquests quatre rossellonencs volen defensar les terres de Ponent mitjançant les seves cançons. «També existim. Som el desert de Catalunya i aquí tenim coses molt bones», ens diu l’Alan. I és que el poble i Lleida, en general, són els pilars més importants a l’hora d’escriure les seves cançons. «És lo nostre. Hem pujat així», assegura el Ramon.
Les cançons les fan entre tots però, cadascú aporta el seu toc d’humor. El Txema afirma que ell té la ruqueria a flor de pell, però en veritat és una mica tímid a l’hora de fer entrevistes 🙂 Per ell, les cançons curtes i amb un missatge clar i concís són les que més li agraden. «Hi ha una cançó, que la fem com un paso doble, que et parla d’aquell que està casat i que li agradaria ser solter, i viceversa. Al final ve a dir que, estiguis com estiguis, ja estàs bé. És una cançó curta però bastant canyera a nivell musical. Particularment, aquesta m’agrada molt», ens diu el Txema.
Després de l’entrevista ens van tocar algun dels seus temes. El que més ens va agradar és que aconsegueixen el que es proposen: fer que la gent s’ho passi bé a través de la seva música i performance. El rollo ‘garrulo de poble’ que tenen tots és el que els distingeix. Al pròxim concert ens trobareu a primera fila, no hi faltarem!
