Tàrrega
Tàrrega
Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és situada a la plana de Lleida i a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de Ponent. El seu terme municipal fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i l'Urgell i comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, El Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Ubicada als marges del riu Ondara, el municipi presenta una climatologia mediterrània continental, amb una temperatura mitjana de 13.9º (hivern 4,6º i estiu 30º) i una pluviometria de 451 mm de precipitació anual.
Nucli | Habitants |
---|---|
Altet | 113 |
Claravalls | 154 |
El Talladell | 230 |
La Figuerosa | 52 |
Riudovelles | 13 |
Santa Maria de Montmagastrell | 64 |
Tàrrega | 16627 |
Dades referides a l'any 2021
- Autansa 3000 Renault i Dacia Tàrrega Més informació
- SOLUCIONS NG TÀrrega Més informació
- HAZIENDA LA RAMBLA Tàrrega Més informació
- NATURAL OPTICS TÀrrega Més informació
- Teatre de Tàrrega TÀrrega Més informació
- FEM CADENA Tàrrega Més informació
- XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN TÀrrega Més informació
- Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega TÀrrega Més informació
- SEAT Automotor y Servicios TÀrrega Més informació
- MUSEU TREPAT TÀrrega Més informació
Pàgines
Ajuntament de Tàrrega
Arxiu Històric Comarcal
Biblioteca Central Comarcal
Casa de Cultura
Centre d'Entitats
Centre de Formació La Solana
Consell Comarcal de l'Urgell
Deixalleria Municipal
Escola Municipal de Música de Tàrrega
Estació d'Autobusos
Fira de Teatre al Carrer
Llar d'Infants El Niu
Llar d'Infants La Pau
Museu Comarcal de l'Urgell
OT Tàrrega
Oficina Municipal d'Ensenyament, Joventut i Servei
Oficina Municipal d'Habitatge
Pavelló Municipal d'Esports
Piscina Coberta Municipal
Policia Local
Pàrquing Municipal
Ràdio Tàrrega
Sala Marsà de l'Ajuntament
Servei d'Acollida al Nouvingut
100 x 100 Fondistes
Agrupació Excursionista de l'Urgell
Agrupació d'Amics de Tàrrega - Blaye
Agrupació d'Amics de la Sardana
Agrupament Escolta Mestre Güell - Roger de Llúria
Amics del Gos de l'Urgell
Associació Alba
Associació Amics de l'Arbre
Associació Cultural Nous Espais
Associació Musulmana Almonatadilla de l'Urgell
Associació Paupaterres
Associació d'Immigrants Guineans de Lleida SABU
Associació de Dones Arrel
Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tàrrega i Comarca
Associació de Famílies amb Fills en Dificultats d'Aprenentatge (AFAFDA)
Associació de Vídues Urgell Segarra
Associació per a la Recerca Pedagògica Terres de Ponent
Associació per la Cultura Nacional Guixanet
Aula d'Extensió Universitària de Tàrrega
Cambra Oficial de Comerç i Indústria
Capella de Música
Casal de Gent Gran
Centre Cultural de Tàrrega
Cine Club La Lloca
Club Ciclista Tàrrega
Club Escuderia Tàrrega
Club Futbol Sala Tàrrega
Club Natació Tàrrega
Club Tennis Tàrrega
Club d'Escacs de Tàrrega
Club de Modelisme de Tàrrega
Cobla Tàrrega Jove
Colla Sardanista Alba
Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal
Comissió del Carnestoltes
Coral Bona Nova
Coral Infantil Mestre Güell
Coral Ramon Carnicer
Creu Roja Joventut
Càritas Parroquial de Tàrrega
Esbart Albada
Escola de Puntaires de Tàrrega
Estreiatro (Grup de Teatre)
Famílies Nombroses de l'Urgell
Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega
Figa Rock Produccions
Foment Targarí (Associació de Comerciants de Tàrrega)
Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids
Fundació La Xarxa
Grup Infantil Carmelità
Grup d'Ecologia i Medi Ambient GEMA
Grup de Teatre BAT
La Fal·lera Gegantera
La Patolea
Mans Unides
Mercat de Segells, Monedes i Col·leccionisme
Moto Club Cavall de Ferro
Orfeó Nova Tàrrega
Pares Carmelites
Parròquia de Tàrrega
Penya Barcelonista Tàrrega
Penya Madridista Terres de Ponent
Polifònica de l'Urgell
Ràdio Club 9+30
Societat Ateneu
Societat Protectora d'Animals
Societat Sant Antoni Abat
Societat de Caçadors de Tàrrega
UE Tàrrega
Actualitat i notícies a Tàrrega
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Tàrrega ha esdevingut un important centre de comunicacions en ser lloc de confluència de dos importants vies de comunicació: l'autovia A-2 de Barcelona -Lleida - Madrid i la carretera C-14 Tarragona - Montblanc - Andorra. Altres connexions importants són la comarcal C-53 que uneix Tàrrega des de Vilagrassa amb Balaguer, l'Eix Transversal de Lleida a Girona que coincideix amb la A-2 al seu pas per Tàrrega i la carretera L-310, que comunica Tàrrega amb Guissona i Ponts.
Distància a capital de provincia (Lleida): 50,3 km (37 minuts en cotxe).
En l'activitat social i cultural de la ciutat destaca sobretot la celebració de la Fira de Teatre al Carrer, certamen que ha esdevingut cada mes de setembre el màxim exponent festiu de la localitat en l'àmbit nacional i internacional. Una menció a part mereix el dinamisme del centenar d'entitats ciutadanes que programen més de 150 activitats anualment i que converteixen Tàrrega en un punt de referència.
Tàrrega va ser una vila medieval i vegueria que es va formar al voltant del castell (s.XI). La comunitat jueva va tindre molta importància, fins i tot amb l'existència d'un call. Un període destacat va ser el regnat de Pere III el Cerimoniós (s.XIV), amb la concessió per part de Joan II del mercat del dilluns. A finals dels segle XIX, Tàrrega emprèn la seua lluita particular per no perdre el tren del progrés i la modernitat. Amb la concessió del títol de ciutat, el 1884, Tàrrega vol abandonar les misèries del passat i aposta decididament per la nova societat del segle XX.
Maria Alba Pijuan Vallverdú Alcaldessa | ERC - MES - AM |
Ivonne Pont Valera | ERC-MES-AM |
Xavier Rossell-Aparicio | ERC - MES - AM |
Maria Assumpta Pijuan Tarragó | ERC - MES - AM |
Núria Robert Ferrer | ERC - MES - AM |
Daniel Esqué Vidal | CUP-PC-PA |
Maria Teresa Sala Izuriaga | CUP-PC-PA |
Carlos Vílchez Ribera | CUP-PC-PA |
Silveri Caro Cabrera | PSC-CP |
Noelia Soto González | PSC-CP |
Rosa Maria Perelló Escoda | |
Carles Pascual Pascual | |
Gisel Llobet Domingo | |
Marti Pijuan Riera | |
Marta Torre Bergadà | |
Anna Maria Farré Casaseca | |
Raül Palacios Bover |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ruta del Císter
La Ruta del Císter és una de les rutes turístiques d'interior més conegudes i visitades de Catalunya. Va nàixer el 1989 per una iniciativa promoguda pels tres consells comarcals que la integren.
Cada comarca té una oferta complementària que pot arribar a fer ombra a l'atractiu del mateix monestir. La Ruta va més enllà dels monestirs i ens descobreix unes comarques amb tradicions i oficis gairebé desapareguts i uns encantadors pobles desconeguts.
La Ruta comprèn 65 municipis de les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell.
Vallbona de les Monges és el cenobi femení del Císter més important de Catalunya i la major part es va construir durant els segles XIII i XIV.
Altet
El nucli més antic ens indica que va ser un poble emmurallat durant l'època medieval, i que es va anar formant al voltant del castell, el qual es va reformar al segle XVIII. S'ha de destacar l'església parroquial de Sant Pere, d'estil rococó.
Museu Comarcal de l'Urgell
Els horaris d'aquest museu són els dissabtes, de 12 a 14h i de 18 a 21h i els diumenges i festius, de 12 a 14h.
Els orígens del Museu Comarcal de l'Urgell s'han de cercar a principis del segle XX, amb la formació de la col·lecció de restes paleontològiques provinents de les pedreres de Talladell (Tàrrega), aplegades per l'arquitecte i aficionat a la paleontologia Francesc Clua i Anglès. Paral·.lelament, per iniciativa de l'escolapi Bernat Noguera, es va crear la col·lecció de materials arqueològics procedents del Castell del Mor de Tàrrega i del Tossal Rodó de Verdú.
El mMuseu actual està instal·.lat a cal Perelló, edifici senyorial situat al carrer Major. Es visita la casa i també la sala d'arqueologia, on es poden contemplar materials procedents dels jaciments de la comarca i la col·lecció de tapissos contemporanis procedents de l'Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat.
El Centre i el nucli històric de Tàrrega
Al bell mig de la ciutat trobem la plaça del Carme, coneguda popularment com el Pati, amb tots els cafès, bars i terrasses d'estiu al seu voltant, la qual ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciutat. S'hi poden contemplar diferents monuments: un dedicat al gran compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855), que fou un dels músics més destacats a l'Estat espanyol durant la primera meitat del segle XIX. A l'altre extrem de la plaça s'alça el monument als Països Catalans, fet per l'escultor valencià Andreu Alfaro l'any 1981, i el brollador d'aigua que ofereix diferents jocs d'aigua i llum, obra de Carles Buigas, autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.
El carrer del Carme és un dels carrers més comercials de la ciutat i compta amb diverses cases senyorials així com amb diferents porxades gòtiques del segle XIV. En aquest carrer hi trobem l'antic Palau dels Marquesos de la Floresta, avui seu de la Mútua Intercomarcal - Mútua de Tàrrega, casal exponent del romànic civil català de finals del segle XIII. Al mateix carrer i davant del Palau dels Marquesos de la Floresta trobem una residència senyorial, que és un clar exponent de l'estil gòtic.
Al carrer de Santa Anna, un dels més transitats i comercials de Tàrrega s'hi troba una casa d'estil modernista que segueix la línia jujolista, amb importants elements d'influència de l'art i ornamentació arabescos. La plaça Major de Tàrrega acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia i el Casal Parroquial, l'edifici modernista de la Cambra de Comerç i l'edifici de la sucursal de la Caixa de Pensions. L'església de Santa Maria de l'Alba és de línies classicistes i dóna espectacularitat a totes les perspectives de la plaça. La planta té una nau principal amb capelles laterals, cúpula i cimbori. El campanar de planta quadrada i torre vuitavada és de gran alçada i acull un important nombre de campanes.
L'Ajuntament té una façana d'inspiració renaixentista datada de l'any 1674 i es pot apreciar el conjunt escultòric de la portada que representa l'escut de la vila. La creu de terme gòtica va ser restaurada i instal·lada a la plaça fa poques dècades. Recomanem l'observació detinguda de les figures, especialment de la imatge de Sant Miquel.
El carrer Major acull el Museu Comarcal de l'Urgell, situat a la residència de Cal Perelló, que data dels segles XVII i XVIII i encara conserva algunes de les sales nobles dels segles XVIII i XIX, actualment museografiades. El museu acull també la Sala d'Arqueologia, centrada en el món ibèric i romà, i sales per a exposicions temporals. El carrer Major s'està convertint en un vial amb comerços i tallers artesanals oberts als vianants. A la plaça de Sant Antoni, del segle XIV, s'hi troba l'església del mateix nom que consta d'un campanar d'espadanya en què s'observa l'escut d'armes dels Ardèvol, promotors i benefactors de l'obra. L'església ha estat objecte de nombroses reformes al llarg dels segles.
El Parc de sant Eloi, tot un síbol de Tàrrega
El parc de Sant Eloi té els seus orígens a principis de segle XX, quan un grup de ciutadans s'uneix l'any 1913 en l'Associació d'Amics de l'Arbre, que es plantejava com a objectiu la plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi amb la voluntat de convertir-la en el gran parc de la ciutat. L'ermita que es troba al Parc la va fer construir l'argenter targarí Simó Canet al segle XIII en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres.
Amb els pas dels anys el Parc de Sant Eloi s'ha anat convertint en un gran parc d'amples passejos de pins, alzines i oliveres, espai d'esbarjo per a tothom, racons on predomina la bellesa clàssica del jardí llatí, racons d'estil romàntic on la mà de l'home intenta dissimular-se entre les obres de la natura, camins que baixen serpentejant entretingudament per la vessant de la muntanya, museu a l'aire lliure de tot allò que fa referència a la indústria i a l'agricultura tradicionals amb una immensa premsa d'oli, trulls de molí d'oli, una premsa de vi, un molinet de vent, una segadora fabricada a la Indústria Trepat de Tàrrega i un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer de treballar les terres de l'Urgell.
Des dels miradors de la serra de Sant Eloi, que aprofiten antigues torrasses construïdes durant les guerres carlines del segle passat, s'observa una interessant panoràmica de Tàrrega. El primer que observem és la via del tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida, el carrer del Segle XX amb l'edifici modernista de cal Maimó, amb una torreta acabada amb punxa al xamfrà i ornamentacions neogòtiques a la façana, que ens recorden l'arquitectura de Puig i Cadafalch; i la farinera Balcells, edifici exponent de l'arquitectura industrial modernista i construït durant els anys 20.