El guanyador del Vallverdú reivindica la ficció per atansar-se a la realitat

El barceloní Jordi Romeu va guanyar ahir el premi d’assaig Josep Vallverdú amb ‘Les arnes de Bendicó’, mentre que la sabadellenca Anna Garcia Garay es va emportar el premi de poesia Màrius Torres per ‘Dietari del buit’. Els dos guardons es van concedir en una gala literària a l’Auditori de Lleida amb presència de la consellera de Cultura. 

L’historiador, editor i llibreter barceloní Jordi Romeu es va emportar ahir el 36 premi d’assaig Josep Vallverdú, dotat amb 9.000 euros, per Les arnes de Bendicó, una obra en què reivindica el paper de la novel·la per atansar-se a la realitat històrica i que se sustenta en una relectura del clàssic italià El Gattopardo. Romeu (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1960) va agrair l’aposta del jurat per un assaig que “reivindica la novel·la com a font i element de treball per comprendre el passat i atansar-nos a una època determinada”. Romeu va ser un dels protagonistes de la vetllada dels premis literaris de Lleida, celebrada ahir a l’Auditori Enric Granados i conduïda com en els últims anys per l’escriptor i periodista Martí Gironell.

L’altre gran nom de la gala literària, que va registrar una de les assistències de públic més fluixes dels últims anys, va ser l’escriptora sabadellenca Anna Garcia Garay (1972), que va guanyar el 24 premi de poesia Màrius Torres, dotat amb 6.000 euros, amb el poemari Dietari del buit. L’autora va revelar que una operació quirúrgica a principi d’any, que la va mantenir convalescent un parell de mesos i moltes hores asseguda en una butaca a casa, va ser la gènesi d’aquest dietari poètic. “La rutina dels dies em va fer pensar en el buit interior que m’havia deixat l’operació, i que vaig intentar omplir amb poesia, sense pensar que s’acabaria convertint en un poemari”, va explicar.

La festa literària va viure dos estrenes, la del nou alcalde, Miquel Pueyo, i el també nou president de la Diputació, Joan Talarn, en representació de les dos institucions que organitzen els premis. També feia molts anys que la gala literària no comptava amb l’assistència del titular de la conselleria de Cultura. La consellera Mariàngela Vilallonga no va voler perdre’s aquest any l’entrega dels dos guardons, que va qualificar de “dos referents de dos gèneres, l’assaig i la poesia, de gran transcendència en la nostra literatura”.

Per la seua part, Joan Talarn va destacar que “els premis s’han fet un nom i ja són més coneguts per la qualitat de les obres guanyadores que no pel gènere o la marca territorial on es publiquen”. Miquel Pueyo, que va recordar que va formar part dels primers jurats del premi d’assaig i que el 2012 el va guanyar amb una obra escrita juntament amb Ernest Benach, va tenir un record a qui va ser regidor de Cultura Jaume Magre, que va morir fa 20 anys, i que “va idear la creació d’aquests premis literaris de Lleida”.

La gala va recordar els 50 anys de ‘Rovelló’, el popular conte de Josep Vallverdú, absent per un refredat

També es va lamentar l’absència a la gala, per primera vegada en molts anys, de Josep Vallverdú, per culpa d’un refredat d’última hora i que va enviar un missatge que es va llegir al principi de la gala. De fet, sí que hi va ser present gràcies al personatge del Rovelló, del qual es va regalar al públic la reproducció d’un dibuix del mateix escriptor per celebrar el 50 aniversari del popular conte infantil.

Una altra absència va ser la del grup municipal de Ciutadans que, segons va anunciar en un comunicat, es va negar a assistir a “uns premis que són utilitzats amb finalitats partidistes per part de l’equip de govern de l’ajuntament”.

La gala va acabar amb la poesia i música del muntatge Llach poeta, amb l’actor Joan Berlanga i el pianista Albert Flores, en un homenatge al músic i poeta de Verges el quinzè aniversari del concert que va oferir en els premis literaris del 2004, primera edició en la qual es va canviar l’antic format de la festa, un sopar literari, per un espectacle a l’Auditori.

La consellera va revelar que l’escriptor de la Segarra “m’ha dit que el Cervantes l’han donat aquest any a la llengua castellana i catalana, i li he contestat amb sorpresa que no sabia que a les bases del premi hi constés això”.

Vilallonga: “No visc a Twitter, però ja he felicitat Margarit”

Abans de la gala, la consellera de Cultura va justificar la polèmica generada pel retard en la felicitació oficial de la Generalitat al poeta lleidatà Joan Margarit després de guanyar dijous el Premi Cervantes. “Hi ha gent que viu a Twitter, la consellera no. Viu en la vida real i tinc una llarga llista de tasques”, va afirmar Mariàngela Vilallonga, posant com a exemple que venia de presidir el consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí. De tota manera, va assegurar que “ja he parlat amb Margarit, a qui conec de fa molts anys, i l’he felicitat”.