⏯️ El Museu de Lleida inaugura les sales del gòtic

ACN
15-05-2021
  • ⏯️ El Museu de Lleida inaugura les sales del gòtic
  • ⏯️ El Museu de Lleida inaugura les sales del gòtic
  • ⏯️ El Museu de Lleida inaugura les sales del gòtic

El Museu de Lleida ha inaugurat la remodelació de les sales del gòtic amb 41 peces exposades en més de 200 metres quadrats. Més de la meitat ja eren a l'equipament lleidatà, o bé exposades o bé en reserva, que s'han recol·locat per donar-li sentit al discurs i que comparteixen espai amb 4 peces noves cedides pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), 1 per un mecenes privat -Tatxto Benet- i 13 ceràmiques procedents del Museu del Disseny. Giralt, ha destacat la importància d'aquesta col·laboració público-privada i ha explicat que el nou espai del gòtic compta amb una vintena de peces menys que abans perquè el públic pugui "gaudir" d'obres "més rellevants" en una exposició "més didàctica, planera, esponjada i accessible".

El passat 25 de març el Consorci del Museu de Lleida, format per la Generalitat, la Diputació de Lleida, la Paeria, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida, va presentar el Pla d'Impuls del Museu 2021. Aquest divendres, doncs, es dona compliment a una part t d'aquest Pla amb la inauguració de la remodelació de les sales del gòtic, unes obres finançades pel Departament de Cultura i el Museu de Lleida amb una inversió de gairebé 200.000 euros i que comprenen l'àrea que va de la segona meitat del segle XIV fins a la de finals del segle XV, "un període històric i artístic molt important dins del discurs del museu", explica el director de l'equipament, Josep Giralt.


Viu la Nit dels Museus als equipaments lleidatans

La reforma presenta un renovat discurs museogràfic històric i artístic, més accessible a la diversitat de públic del museu i, sobretot, una nova exposició de les peces d'art que incorpora obres de primer nivell procedents, sobretot, del MNAC i del Museu del Disseny de Barcelona, però també dels dipòsits de la Generalitat, de l'Arxiu Arqueològic de la Paeria i de Tatxo Benet, així com obres dels propis fons del Museu de Lleida.

Un dels objectius de la reforma ha estat mostrar una evolució en el discurs museogràfic des d'un punt de vista eminentment artístic cap a una narració més històrica, sense deixar de banda la vessant artística. També s'ha apostat per l'accessibilitat, reformant aspectes museogràfics com la il·luminació i el cos de lletra de textos i cartel·les, així com aspectes del recorregut; i per donar resposta a la retirada forçosa d'una sèrie d'objectes fonamentals per al discurs del museu, primer amb els que es van endur al Monestir de Sixena i després amb els del litigi que ha afectat als béns de les parròquies aragoneses segregades del Bisbat de Lleida, que han estat traslladats al Museu Diocesà de Barbastre-Montsó.

Tot i que les obres de remodelació haurien d'haver-se realitzat l'any 2020, la pandèmia va fer retardar el seu inici fins al 2021. Mentrestant, el litigi de les obres de la Franja ha anat avançant i la remodelació del gòtic no es podia fer sense contemplar aquesta qüestió, expliquen des del Museu.


Vols desxifrar l’etimologia de la paraula museu amb nosaltres?

Imatge d'arxiu

Els principals canvis que ha generat la remodelació han dut a una reducció dels objectes exposats, que han passat de 62 a 41 i a una reubicació de pràcticament tots els objectes de l'àrea afectada. La reforma de l'espai del gòtic ha comportat, també, una revisió del discurs museològic. Les sales del gòtic s'han dividit en quatre àmbits, més un altre d'introductori, 'La Lleida baixmedieval', que contextualitza la situació de la ciutat de Lleida en aquest període cronològic.

L'àmbit 1, 'Caminant cap a la fi del món medieval', parla de les transformacions socials, polítiques i econòmiques i ens mostra un eix cronològic amb algunes dates i esdeveniments claus. En aquest àmbit es destaca també el treball de la pedra a les terres de Lleida i la importància del mecenatge per part de les elits. En l'àmbit 2, 'Febre constructiva a la Lleida baixmedieval', es destaca Sant Joan com a punt neuràlgic de Lleida i es parla de quatre pintors destacats -Pere Garcia Benavarri, Pere Espallargues, Jaume Ferrer i Miguel Ximénez- que treballen en un ampli territori fronterer entre Catalunya i Aragó, que ara es coneix com a Franja. L'àmbit 3 aprofundeix en aquest territori de la Franja durant el segle XV, definint-la com a terra de trobada i en un últim àmbit es parla d'uns anys de malestar polític i social.

Pla d'Impuls del Museu

El Pla d'Impuls del Museu 2021 respon al compromís en la defensa i protecció del patrimoni cultural i s'emmarca en un Pla Estratègic 2021-2025, que està previst que es presenti al llarg d'aquest any, amb la voluntat que el museu esdevingui una entitat de referència per a la presentació de la història i la cultura de Lleida i de les terres de Ponent.

El Pla també completa les accions preses des del 2016 amb el programa 'Compromís per l'Art i el Patrimoni de Lleida', que va reforçar la política d'adquisicions amb diverses compres com la col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII i un primer dipòsit del MNAC de peces procedents de la Diòcesi de Lleida. A més, es va incrementar el pressupost ordinari fins el 50% i es va declarar Museu d'Interès Nacional per la significació especial que té per al patrimoni cultural de Ponent i Catalunya, i la importància i valor de les seves col·leccions i interès del projecte museístic.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

S'hauria de contemplar la violència vicària com a violència de gènere?