Hi ha una cadira buida al Nadal

Nadal ja és aquí i, amb ell, arriben les vacances en el cas dels més afortunats, els regals, les llums i la decoració pròpies d'aquestes dates, les reunions familiars o amb els amics... Alguns tenen un gran esperit nadalenc, mentre que a uns altres les festes els resulten indiferents; i per a uns altres són un recordatori de l'absència d'alguna persona important en les seves vides.

Les tradicions familiars, els records de la infància, sentir-se acompanyat... Tot això li dóna un sentit molt marcat a aquestes festes. Al marge de les creences religioses de cada família, el significat que les festes nadalenques tenen en la nostra cultura està directament relacionat amb el sentit de pertinença i arrelament familiar i social: celebrem el Nadal tornant a casa amb els nostres éssers estimats i al voltant d'una taula. Cada família comptarà amb les seves pròpies tradicions i rituals nadalencs, i cadascun de nosaltres tenim la nostra pròpia visió del Nadal, amb els nostres records de la infància, anècdotes, o anhels, etc.

Quan les persones que ens mantenien units ja no estan, aquests records, tradicions i rutines de cadascun s'intensifiquen i estan més presents durant un temps. En aquests casos, ens asseiem a la taula envoltats dels nostres éssers estimats, i el que capta la nostra atenció és el buit que deixen els qui ja no estan amb nosaltres celebrant aquesta època de l'any. És el que es diu la cadira buida.

Encara que pot ocórrer en altres dates igualment assenyalades, com a aniversaris, per exemple. En aquestes, la cadira buida pot ser per a moltes persones un recordatori constant o agut de l'absència d'aquesta persona estimada. És habitual que el buit -la tristesa, pena, desassossec o, fins i tot, culpa- que genera aquesta absència ens acompanyi durant totes les festes.

Aquesta situació pot produir-se no sols durant el primer Nadal en les quals aquesta persona no està, sinó en altres successives. En el procés de dol, l'absència i el buit s'entremesclen amb el canvi i reajustament personal i familiar que comporta la pèrdua d'un ser estimat: un canvi en les rutines i rituals, en les tradicions, en el sentit de les festes i reunions familiars... El Nadal adquireix un "sabor" diferent.

Com enfrontar-se a la cadira buida per Nadal?

Per a no ofegar-se en aquesta marea de tradicions, costums, records i emocions que aquests dies tenim al davant, el Nadal també és temps per a cuidar-se emocionalment.

Cuidar-se implica comprendre's a un mateix, permetre's sentir, escoltar-se, esplaiar-se... També, anticipar-se a les pròximes festes o esdeveniments, és a dir, què esperar, què creus que pot ocórrer, com creus que reaccionaràs o consultar-ho amb uns altres i, molt especialment, plantejar-se dues qüestions: què necessites? I què t'ajudaria? Tant per a afrontar aquestes festes com per a manejar el que et facin sentir.

En alguns casos, pot ser fer els canvis o ajustos oportuns sobre la forma en la qual se celebren aquestes festes; hi ha a qui li resulta útil parlar sobre l'absència d'aquesta persona o plorar; uns altres prefereixen fer com que res ha canviat, o bé anar-se'n de vacances o buscar celebracions alternatives.

És important que cadascun segueixi el seu ritme i es prengui el temps que consideri necessari per a afrontar, gestionar o adaptar-se al canvi que ha suposat la seva pèrdua.

I, encara que és esperable trobar-se amb una cadira buida en dates assenyalades després de la pèrdua d'un ser estimat, aquest sofriment i malestar que genera no serà necessàriament patològic, però el suport i acompanyament que un psicòleg et pot brindar, et facilitarà l'experiència i l'ajust davant la pèrdua.