"La Lleida més audiovisual va començar amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà"

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
05-06-2019
  • "La Lleida més audiovisual va començar amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà"

Anar al cinema per tres euros l’entrada està bé, però l’autèntica festa del cinema arriba a Lleida del 6 al 13 de juny amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya! Enguany celebrem la seva 25a edició parlant amb el seu director, Juan Ferrer, el qual segueix al capdavant del festival des que aquest va començar a rodar (i mai millor dit) al 1995.

  • Vostè ha estat el director de la Mostra de Cinema des que aquesta va nèixer farà ja 25 anys. Girant la vista enrere, què li enorgulleix més de tot aquest trajecte?

Vint-i-cinc anys donem molt de sí i estem orgullosos de moltes coses. No ho miro mai des d’un aspecte personal, perquè, sense equip, un director no és res. Totes les persones que han passat per la Mostra i que hi ha dedicat esforços són importants. Entre totes aquestes, hem aconseguit un lloc important en l’espectre cinematogràfic, però no vam començar així.

La Mostra va nèixer molt modestament amb l'objectiu de portar l’audiovisual llatinoamericà a la nostra ciutat, i amb el temps s’ha anat convertint en un referent. A Llatinoamèrica hi té molt prestigi, sobretot a nivell de seriositat i de programació. Això és important per nosaltres, aquest és l’esperit de servei que ha de tenir el festival, gràcies al qual hem pogut establir ponts entre Catalunya i l’Amèrica llatina.

Tenim el premi Jordi Dauder, en honor a l'adjunt a la direcció que ens va deixar, el qual premia la creació del cinema català. Tot això provoca una interrelació entre un continent amb països tant potents com l’Argentina, Brasil o Mèxic, i nosaltres, la cinematografia catalana. Trobo que és un punt d’inflexió molt interessant.

  • Traslladant la pregunta a la seva pròpia persona, quins reconeixements en destacaria?

Sempre dic que estem fent la primera Mostra, perquè és tant complicat com fer una pel·lícula. Comences de zero, has de buscar pressupostos, programació interessant, etcètera. Personalment, estic content pel fet que Lleida creixi en aquest aspecte. Sempre uso una frase de “100 anys de soledat”, de Gabriel García Márquez, que deia “les coses eren tant noves que no tenien nom”. Ara parlem d’una Lleida molt audiovisual, amb estudiants de comunicació, una escola de cinema, el Magical, producció, el CCA, el Centre d’Experimentació Cinematogràfica i tenim cada vegada més festivals. Quan vam començar fa 25 anys no era així. Aquesta locomotora es va engegar amb la Mostra i és un dels fets que més ens omple d’orgull. Ara sí tenim una Lleida audiovisual, però tot té un principi i no ho hem d’oblidar mai.

La primera pel·lícula de la primera edició del festival va ser "Cronos", la opera prima de Guillermo del Toro, quan encara no era gens conegut. Ens omple d'orgull veure la quantitat de gent del món del cinema que ha passat per la ciutat i que la conegui per la Mostra. Al llarg d'aquestes edicions, també vam estrenar a Europa pel·lícules determinants com "Nueve reinas", de Fabian Bielinsky, o "Amores perros", d'Alejandro Gonazález Iñarritu, un director molt important actualment a Hollywood. 

  • Pot fer-nos cinc cèntims sobre com va nàixer la Mostra?

La idea original de la Mostra era fer una activitat cultural que reflectís el món llatinoamericà. Vam concretar que ho faríem amb el cinema, un vampir que aglutina la fotografia, la música, el teatre i absolutament totes els arts possibles. Vam començar d’una manera molt senzilla, amb dotze pel·lícules, amb pocs convidats i poc a poc vam anar guanyant continuïtat i mantenint un creixement important al llarg de totes les edicions. L’esdeveniment ha anat creixent fins al punt de formar part del calendari cultural de Lleida, i en aquest hi tenim una responsabilitat important.

  • Enguany presenten novetats, com ara la nova secció de Terror Llatí o l'extensió de la Mostra a més escenaris

Hem aprofitat aquest aniversari per fer moltes coses, per exemple, un nou web i un canvi de dates, del maig al juny, per treure la cultura al carrer, per relacionar-nos amb el teixit de la ciutat i perquè el públic de Lleida gaudeixi de molta més varietat i contingut. Enguany, hi ha 81 projeccions, dos maratons de curts i, tal com dius, la nova secció de Terror Llatí. Veiem que aquest gènere que està tenint molt d’èxit als grans festivals i vam decidir dedicar-li. També mantenim les seccions oficials, recuperem clàssics, per exemple, amb un dia dedicat a Buñuel, i iniciem la col·laboració amb altres certàmens. Una altra de les novetats és la de convidar un festival, essent el FICGLB (Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona) l’encarregat de protagonitzar aquesta primera cita.

També programem una masterclass amb José Luís Alcaine, un luxe impressionant poder escoltar al director de fotografia de les pelis d’Almodòvar i de moltes altres produccions espanyoles. En aquesta ens parlarà de la llum a la seva fotografia, sobretot de la última pel·lícula "Dolor y gloria". També comptarem amb jornades professionals de bandes sonores per explicar com treballen els músics dintre de l’espectre d’una pel·lícula. Des d’aquí fem creació i presentem una programació molt gran, amb molts espais, amb cinema a l’aire lliure al barri de la Mariola amb la projecció de “Peret, yo soy la rumba”, amenitzada per l’actuació del Mestre Boira. També comptarem amb manualitats, tallers i demés activitats infantils.

  • Quin és el principal repte que afronta actualment la Mostra de Cinema?

En aquesta 25a edició seguim demostrant el nostre interés en ampliar la programació i guanyar encara més representativitat, perquè a Catalunya no hi ha cap altre festival especialitzat en aquest cinema. Crec que és una finestra oberta a Europa, ja que vuit països del món estan coproduint amb els dotze països representats a la Mostra. Personalment, m’agradaria poder tenir l’oportunitat d’apropar els creadors a la indústria, no només de la producció feta, sinó també dels projectes. Volem ser un punt de trobada i reunió entre els autors i el sector.

 

  • Respecte a la situació actual del cinema a la ciutat, què creu que caldria millorar-hi?

Trobo a faltar cinemes a la ciutat. Està molt bé que n’hi hagin fora de Lleida, són molt complerts i amb moltes sales, però no és bo si aquests van en detriment dels de la ciutat. El cinema és cultura, un acte social, i m’agrada veure que la gent va a les sales sense necessitat d’agafar el cotxe, s’hi troben per veure's, fer un cafè o per parlar de les pel·lícules. Entenc que som una ciutat de serveis, i està molt bé, però crec que hauríem de fixar la mirada a una Lleida més cultural. Tenim coses molt importants i interessants que ens permeten teixir un marc més sòlid. Cal que la gent s’ho cregui, perquè sovint els lleidatans diem allò de “per Lleida ja està bé”. Doncs no, mai està bé, s’ha de fer les coses amb ganes i ser participatius. Malauradament, això passa a molts llocs, tot i que actualment tenim altres alternatives per gaudir del cinema. A l’hora de la veritat, la cultura és lo millor que podem tenir, treu lo millor de nosaltres.

  • Respecte aquestes alternatives de les que ens parla, quina opinió li mereix l’auge de les plataformes com a nou aparador d’estrenes?

Depèn, cada plataforma té una idiosincràsia i personalitat diferent, des de Netflix a HBO. M'agraden algunes com Filmin, la qual disposa d'un arxiu de 10.000 pel·lícules, amb alguns títols que de qualsevol altra manera seria molt difícil de trobar i visionar. El cinema és cada vegada més familiar, de consum domèstic, més ampli i variat. Està molt bé que sigui així, però anar a les sales de cinema té un matís diferent, de punt de trobada, i no hem d’oblidar ni rebutjar la seva vessant social.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Com t'agrada celebrar la festa de Sant Joan?