Escut de Agramunt

Agramunt

Urgell

Agramunt

Es troba situada al peu del riu Sió. És el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. La Ribera del Sió és una llenca de terreny allargada en direcció est-oest, amb horitzons dilatats i límits imprecisos en la seua primera meitat i ben delimitada en avall per les serres de Montclar i d'Almenara, al nord i al sud, respectivament.
El canal d'Urgell travessa el terme per tres indrets (per la vall de Sió, la qual remunta fins a la vila d'Agramunt; per Aladrell, a l'extrem occidental del terme i al peu de la serra d'Almenara, entre Tarassó i les Quadres d'Agramunt).

Dades

Comarca
Urgell
Habitants
5.638 (2025)
Superfície
79,7 km²
Densitat
70,8 hab./km²
Altitud
337 m

Mapa · Més xifres (Idescat)

Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).

Codi postal: 25310

Nuclis de població: Almenara Alta, Donzell d'Urgell, Les Puelles, Mafet i Montclar

Història

Algunes d'aquestes terres han estat poblades des de molt antic, ja que s'han trobat vestigis ibèrics i romans. La seua història comença cap al 1070, quan el comte d'Urgell Ermengol IV la va ocupar i fortificar per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la ribera. Un segle més tard, l'any 1163, Ermengol VII va concedir a la vila una carta de població plena de privilegis que va impulsar la població en tots els aspectes. Es planeja llavors un ambiciós pla urbanístic que tindrà vigència sis-cents anys; es fonamenta l'activitat comercial; prospera l'artesanat; es bat aquí la moneda del Comte i s'hi aplega un call jueu important. A la vegada s'inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la confraria del Sant Esperit fins al poderós gremi dels teixidors. Hi ha constància que a l'any 1128 ja se celebrava mercat; va ser el comte Ermengol X qui va autoritzar les fires l'any 1309 i el comte Alvar de Cabrera hi va establir la Paeria l'any 1253. Quan a començaments del segle XV la casa comtal d'Urgell desapareix, Agramunt queda com a cap de demarcació territorial (agraint la fidelitat que havien tingut els habitants d'Agramunt envers la casa d'Urgell), la qual cosa afavoreix el prestigi i les possibilitats de la vila durant els segles següents. Ja des del segle XVI existien comunitats religioses a la població, la qual cosa impulsava la vida religiosa i cultural de la vila. Al llarg del segle XVIII Agramunt participa en la recuperació econòmica i demogràfica general de Catalunya, s'edifica en molts espais encara lliures del recinte emmurallat i es comença a construir a extramurs. A la segona meitat d'aquest segle es basteix l'actual Casa de la Vila. El decret de Nova Planta, l'any 1716, modifica les estructures administratives de Catalunya, la vegueria d'Agramunt és suprimida i el seu territori agregat al corregiment de Cervera. Dels trastorns bèl·lics del segle XIX no se'n recorda cap fet remarcable tret del famós Foc de Sant Ramon, el dia 31 d'agost de 1875. La construcció del canal d'Urgell, que començà a regar l'any 1862, va obrir amples perspectives a l'agricultura. A poc a poc van arribant els avenços a la vila, però la guerra civil trunca la seua prosperitat. Els bombardejos que la població va haver de suportar l'any 1938 la van deixar pràcticament destruïda. La història recent està caracteritzada per una expansió en tots els ordres, expansió qualificada de moderada demogràficament, lenta i progressiva en la industrialització, ben remarcable en les aspectes culturals i esportius, i extraordinària quant a l'urbanisme.

Curiositats

GASTRONOMIA: els torrons d'Agramunt, fets amb mel, ametlla o avellana i clara d'ou, s'elaboren a la vila, com a mínim, des del segle XVIII. És un menjar exquisit, consistent i saborós, que manté totes les característiques que al llarg del temps li han donat fama i renom. També la fabricació de xocolate té una llarga tradició a la vila i sobretot l'especialitat "a la pedra". Els seus habitants s'anomenen agramuntins.

Què visitar (14)

  • Església de Santa Maria d'Agramunt Monument
  • Ajuntament d'Agramunt Monument
  • Plaça del Mercadal Altres llocs d'interès
  • Espai Guinovart Altres llocs d'interès
  • Museu Etnològic Municipal Altres llocs d'interès
  • Casa de Poesia Visual Lo Pardal Altres llocs d'interès
  • Monument a Rafael de Casanova Monument
  • Cases típiques Altres llocs d'interès
  • Carrer del Sió Altres llocs d'interès
  • Ermita Verge dels Socors i Parc del Sió Altres llocs d'interès
  • Pont de ferro Altres llocs d'interès
  • Pilar d'Almenara Altres llocs d'interès
Mostra’n 2 més
  • Castell de Montclar Monument
  • Museu Municipal d'Agramunt Altres llocs d'interès

Entitats (3)

  • Àguiles d'Agramunt Associació cultural
  • Associació de Dones "L'Esbarjo" Associació cívica
  • Grup Sardanista Estol Associació cultural

Galeria

  • Agramunt
  • Agramunt
  • Agramunt

Serveis d’interès (6)

  • Espai Guinovart Museu
  • Museu Etnològic Municipal Museu
  • Casa de Poesia Visual "Lo Pardal" Museu
  • Biblioteca municipal Biblioteca
  • Ajuntament Ajuntament
  • Ràdio Sió Agramunt (107.9FM)

Com arribar-hi

És a 16 km de Tàrrega, a 55 de Lleida, a 120 de Barcelona, a 90 km de la Seu d'Urgell (100 km de la frontera amb Andorra) i a 170 km de la Val d'Aran (190 km amb la frontera francesa). L'estació de trens més pròxima és a Tàrrega. També hi ha un servei regular d'autocars (Alsina-Graells) diari a Lleida, Barcelona i Tremp.

Distància a capital de comarca (Tàrrega): 16,9 km (18 minuts en cotxe).

Distància a capital de provincia (Lleida): 63,7 km (46 minuts en cotxe).

Notícies

El Patronat de Turisme preveu una ocupació del 80% pel pont del Pilar a la demarcació de Lleida
Economia

El Patronat de Turisme preveu una ocupació del 80% pel pont del Pilar a la demarcació de Lleida

ACN · 7 oct. 2021
El Parc de la Riella, un espai on gaudir de la literatura visual
Reportatge

El Parc de la Riella, un espai on gaudir de la literatura visual

Lleida.com | Maria Lozano · 7 oct. 2021
Tàrrega reprèn els Premis Culturàlia amb un homenatge al personal sanitari
Cultura

Tàrrega reprèn els Premis Culturàlia amb un homenatge al personal sanitari

Redacció · 4 oct. 2021
Agramunt recupera la Fira del Torró amb mesures covid i un 70% de l'aforament
Cultura

Agramunt recupera la Fira del Torró amb mesures covid i un 70% de l’aforament

Redacció | ACN · 1 oct. 2021
Cervera millora els accessos a pobles agregats i al polígon industrial
Societat

Cervera millora els accessos a pobles agregats i al polígon industrial

Redacció · 19 juny 2021
Pilar d’Almenara: Una ruta pel patrimoni monumental d’Agramunt
Reportatge

Pilar d’Almenara: Una ruta pel patrimoni monumental d’Agramunt

Lleida.com i Lourdes Farré · 19 maig 2021
"Aquest any serà un Sant Jordi que s’assemblarà més a les diades habituals"
Entrevista

«Aquest any serà un Sant Jordi que s’assemblarà més a les diades habituals»

Lleida.com | Laura Gómez · 22 abr. 2021
La residència Mas Vell d'Agramunt guanyarà places amb la reforma i ampliació del centre
Societat

La residència Mas Vell d’Agramunt guanyarà places amb la reforma i ampliació del centre

ACN · 22 abr. 2021
⏯️ Vint municipis lleidatans projectaran documentals sobre les conseqüències del consum de prostitució
Cultura

⏯️ Vint municipis lleidatans projectaran documentals sobre les conseqüències del consum de prostitució

Redacció · 8 abr. 2021
El Galacticat porta el cinema a les escoles amb el cerverí Jordi Boquet, guanyador d'un Premi Gaudí
Cultura

El Galacticat porta el cinema a les escoles amb el cerverí Jordi Boquet, guanyador d’un Premi Gaudí

Redacció · 24 març 2021
⏯️ Només el 7% dels carrers de l'Urgell porten nom de dona
Societat

⏯️ Només el 7% dels carrers de l’Urgell porten nom de dona

ACN · 8 març 2021
Bernat Solé, condemnat a un any d'inhabilitació per l'1-O quan era alcalde d'Agramunt
Política

Bernat Solé, condemnat a un any d’inhabilitació per l’1-O quan era alcalde d’Agramunt

ACN · 21 gen. 2021

Directori

Comerç · Agramunt

Aura Moda

C/. Sió, 8
Tel. 973 392 782

Estem especialitzats amb roba de primera qualitat i marques reconegudes, els preus son els mateixos que podrà trobar a altres botigues, però…

Museus i equipaments · Agramunt

Lo Pardal

Plaça del Pare Gras
Tel. 973 390 718

Fundació Privada Guillem Vilador "Lo Pardal! Espai cultural a Agramunt. L´any 1991 Guillem Viladot compra un immoble a la plaça del Pare…

Comerç · Agramunt

MOBLES ESCOLÀ

C/. del Firal, 15

MOBLES ESCOLÀ, compta amb un taller propi, unes instal·lacions per la venda de mobles amb una extensa exposició, servei de decoració, i…

Museus i equipaments · Agramunt

MUSEU DEL TORRÓ I LA XOCOLATA

Ctra. de Tàrrega, 2
Tel. 973 390 607

El Museu del Torró i la Xocolata, situat al costat de la fàbrica i la botiga, és un espai cultural on es…

Pics · Agramunt

Serra d’Almenara

És la més important d’una cadena de serres guixenques que s’estenen des de Balaguer fins a Agramunt, d’oest a est, constituint la…

Alimentació · Agramunt

Torrons Fèlix

Comtessa Aurembiaix, 5
Tel. 973 390 319

Torrons Felix. Torrons que inspiren desitjos. Torrons d'autor. Torrons artesans. TORRONS FELIX és una petita empresa familiar, on el Fèlix, que és…

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.