Agramunt

Algunes d'aquestes terres han estat poblades des de molt antic, ja que s'han trobat vestigis ibèrics i romans. La seua història comença cap al 1070, quan el comte d'Urgell Ermengol IV la va ocupar i fortificar per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la ribera. Un segle més tard, l'any 1163, Ermengol VII va concedir a la vila una carta de població plena de privilegis que va impulsar la població en tots els aspectes. Es planeja llavors un ambiciós pla urbanístic que tindrà vigència sis-cents anys; es fonamenta l'activitat comercial; prospera l'artesanat; es bat aquí la moneda del Comte i s'hi aplega un call jueu important. A la vegada s'inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la confraria del Sant Esperit fins al poderós gremi dels teixidors. Hi ha constància que a l'any 1128 ja se celebrava mercat; va ser el comte Ermengol X qui va autoritzar les fires l'any 1309 i el comte Alvar de Cabrera hi va establir la Paeria l'any 1253. Quan a començaments del segle XV la casa comtal d'Urgell desapareix, Agramunt queda com a cap de demarcació territorial (agraint la fidelitat que havien tingut els habitants d'Agramunt envers la casa d'Urgell), la qual cosa afavoreix el prestigi i les possibilitats de la vila durant els segles següents. Ja des del segle XVI existien comunitats religioses a la població, la qual cosa impulsava la vida religiosa i cultural de la vila. Al llarg del segle XVIII Agramunt participa en la recuperació econòmica i demogràfica general de Catalunya, s'edifica en molts espais encara lliures del recinte emmurallat i es comença a construir a extramurs. A la segona meitat d'aquest segle es basteix l'actual Casa de la Vila. El decret de Nova Planta, l'any 1716, modifica les estructures administratives de Catalunya, la vegueria d'Agramunt és suprimida i el seu territori agregat al corregiment de Cervera. Dels trastorns bèl·lics del segle XIX no se'n recorda cap fet remarcable tret del famós Foc de Sant Ramon, el dia 31 d'agost de 1875. La construcció del canal d'Urgell, que començà a regar l'any 1862, va obrir amples perspectives a l'agricultura. A poc a poc van arribant els avenços a la vila, però la guerra civil trunca la seua prosperitat. Els bombardejos que la població va haver de suportar l'any 1938 la van deixar pràcticament destruïda. La història recent està caracteritzada per una expansió en tots els ordres, expansió qualificada de moderada demogràficament, lenta i progressiva en la industrialització, ben remarcable en les aspectes culturals i esportius, i extraordinària quant a l'urbanisme.