Camarasa Fontllonga, municipi de la comarca de La Noguera agrupa set nuclis urbans i es troba a la zona de contacte entre la Depressió Central i els Prepirineus.
Camarasa té un nucli antic medieval, amb carrers estrets, costeruts, antics portals d'accés i conserva les ruïnes de l'església romànica de Sant Miquel. També disposa d'un acollidor parc vora el riu.
El Segre penetra al terme a través del congost de Camarasa, entre la serra Carbonera i la de Mont-roig, on hi ha el pantà de Camarasa; al sud del terme forma el pantà de Llorenç de Montgai.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25613
Nuclis de població: Figuerola de Meià, Fontllonga, L' Ametlla de Montsec, La Baronia de Sant Oïsme, La Maçana i Sant Llorenç de Montgai
L'antiguitat de Camarasa es confirma per les diverses troballes ibèriques que s'hi han localitzat, que sustenten l'origen celta de la vila. Sembla que la població va ser un nucli clau en el sistema de comunicacions de la zona, encara que no hi ha documents escrits que ho demostrin. Però l'existència d'una suda sarraïna fa pensar que Camarasa era el bastió que guarnia la frontera, en l'època de dominació musulmana, dels comtats cristians d'Urgell, el Pallars i Àger. Durant l'Edat Mitjana donarà nom a jurisdiccions com La Marca de Camarasa, la batllia reial de Camarasa, la vegueria i sots-vegueria de Camarasa o el marquesat de Camarasa: el comte Ramon Berenguer I de Barcelona va adquirir la vila al 1050. Al segle XIII va esdevindre centre de la batllia reial i de la vegueria de Camarasa i, el 1330, del marquesat de Camarasa. Al segle XII, el comte d'Urgell, Ermengol VII, i el rei Alfons I van atorgar a Camarasa unes cartes de poblament que basen noves iniciatives com el dret de mercat setmanal o l'establiment de molins de farina. Al 1396, Maria de Luna, esposa de l'infant Martí i duquessa de Monblanc, va vendre el marquesat a la Paeria de Lleida, que el té fins al 1414, quan torna a ser de la Corona. A causa de la seua situació damunt el pas del Segre (l'antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental), la vila va ser sovint escenari de conflictes bèl·lics; durant la Guerra dels Segadors va resistir (1652) el setge del general francès Saint-Andrieu, i el 1882, durant el Trienni Constitucional, el reialista Romanillo la saquejar totalment. El 1719, amb el Decret de Nova Planta, Camarasa passa a integrar-se al Corregiment de Lleida, amb dependència directa de l'alcaldia Major de Balaguer.
El 1970 li fou agregat el municipi de Fontllonga (va rebre el nom oficial de Camarasa i Fontllonga). Els seus habitants s'anomenen camarasins.
Ruta del Montsec (congostos i embassaments) Ruta turística
La Cova del Tabac Jaciment arqueològic
Es troba a 12 km de Balaguer. S'hi pot accedir per la carretera C-147, per la de Sant Llorenç, per LV-9047 i pel camí de Cubells. També per la línia de Lleida a la Pobla de Segur, que arriba a les estacions de Balaguer i de Sant Llorenç. L'Alsina Graells té una línia que passa per la localitat.
Distància a capital de comarca (Balaguer): 12,1 km (14 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 39,9 km (37 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
