Coll de Nargó

Coll de Nargó està documentat des del 988. El comte Ermengol V d'Urgell havia sigut senyor de l'actual municipi de Coll de Nargó, una part del qual (els antics termes de Nargó i Montanissell) van passar després als Caboet i d'aquests al vescomtat de Castellbò. La part de Gavarra, on hi tenia importants possessions el cavaller Arnau Mir de Tost, va formar part del capítol de la catedral d'Urgell.

Enciclopèdia Catalana

El lloc de Nargó fou de la jurisdicció del vescomtat de Castellbò, al qual pervingué pels Caboet. El terme de Nargó és citat el 988 i la vila anomenada Nargó el 1076. Un parell de documents esmenten l'existéncia d'un lloc dit Palau. El 1016 in Nargone ad palaco i el 1089 Sancti dementi Nargoni, in loco ubi dicitur ad Palacio subtus via. A l'alta edat mitjana generalment s'entén per aquest terme, palau, el territori on comtes, vescomtes o altres representants de l'autoritat posseïen drets, supervivència de l'antic domini públic del Baix Imperi roma (el lloc del Palau és prop del riu de Perles). Els comtes d'Urgell posseïen drets a Nargó.

El 1065 Sança, vídua d'Ermengol III, donà a la col·legiata d'Àger terres, vinyes, delmes i censos del terme del castell de Nargó. El 1097 consta que Guitard, senyor de Caboet, el seu fill Guillem i la seva muller Agnès reberen del comte Ermengol V d'Urgell els castells i viles de la comdoria d'Abella al lloc dit Nargó (pot ser que un d'aquests castells fos el que el 1519 és dit la Roqueta i qualificat de gran fortalesa). D'aleshores ençà els Caboet posseïren Nargó i el seu terme. Els comtes d’Urgell, però, conservaren encara alguns drets a Nargó, entre els quals diversos delmes que el 1143 Ermengol VI deixà a l'Església d'Urgell. Sembla que aquesta també rebé béns al castell de Nargó, que el domini del dit castell pels Caboet i després pels Castellbò no era total, perquè el 1208 és documentat que el vescomte Arnau de Castellbò, valedor del comte de Foix, vulnerà els drets de l'Església d'Urgell cobrant tributs i rendes a diversos llocs, entre els quals Nargó, on s’apoderà del castell, que, segons aquesta font, el comte d'Urgell havia cedit en franc alou al bisbe.

Pel pariatge del 1278 entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix, el prelat renuncià a les reclamacions que havia interposat sobre el castell de Nargó. En endavant la senyoria i la jurisdicció del lloc foren íntegrament dels vescomtes de Castellbò. Dins el vescomtat, la batllia de Coll de Nargó era integrada al quarter d'0rganyà.