Preixana

L'existència de pobladors al tossal del Sitjar, en l'etapa ibèrica, es confirma amb les sitges d'aigua i de gra i les restes de ceràmica trobades. Sitges que també es troben en el tossal de la Vila.

Una altra mostra d'èpoques més primitives és l'Estela trobada a la sortida del poble, en direcció al camí antic de Montalbà. Una llosa de l'època del Bronze, una làpida de gairebé 1 metre d'alçada, que té gravada la figura d'un guerrer amb corretja i espasa. És considerada un monument funerari de la cultura de "El Argar" (2000-1500 a C).

Les primeres referències escrites de Preixana corresponen al període de repoblació cristiana després de les invasions sarraïnes, cap al 1080. També, es parla del castell en documents trobats de Ramon Berenguer II i Mafalda.

El 1189 Vallbona de les Monges rep la primera possessió de Preixana. El 1227 Guillem de Cervera, dit el Monjo, senyor de Verdú i de Juneda, li cedeix la jurisdicció sobre el castell, terme i vila de Preixana per pagar el deute que tenia amb el monestir, que l'havia ajudat econòmicament en una expedició a Terra Santa el 1203. La total autoritat sobre Preixana la obté l'Abadia el 1380, abonant 22.000 sous a Pere III.

Per obtenir seguretat, en una època d'agitació social i política, Preixana formà part de la vegueria de Cervera l'any 1445.

El poble no fou lliure fins a la desamortització, al s.XIX.