Verdú

La vila de Verdú és una de les més antigues de Catalunya; al seu entorn s'han fet troballes de cultures megalítiques, ibèrica i romana. Verdú va ser conquerit pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, cap als anys 1055 o 1056. L'any 1072 el tenen la família Company i aquests, el 1081, la cedeixen a Guillem Bernat i la seua esposa Beatriu. L'any 1164 pertany a la família d'Anglesola. Berenguera d'Anglesola, al quedar viuda, se'n va anar a Vallbona de les Monges i és cofundadora d'aquell monestir. Mentre era allí, una gran riuada es van emportar la tercera part dels habitacles del "Vilar de Verdú". Berenguera es compadeix d'aquest fet i compensa els habitants cedint-los els terrenys perquè reconstrueixin les cases, això sí, demanant que, a canvi, ells s'encarreguin de la construcció de les muralles, les torres, els portals i fossars. Es firma el document "Carta de població" al 1184, on consta els noms dels habitants de Verdú com a entitat. Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, per sufragar les despeses d'una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l'any 1203, el castell de Verdú amb totes les pertinences. Al no poder retornar el manllevat, es fa l'escriptura de venda a favor del monestir l'any 1277. A partir d'aquí i fins al 1835 la vila es desenvoluparà integrada al monestir, en una democràcia parlamentària representada pels jurats i consell del poble. El batlle era nomenat per Poblet i exercia la tasca moderadora entre la població i el monestir.