Eugeni Bregolat i Obiols (La Seu d’Urgell, 1943), llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Virginia i diplomat en Estudis Internacionals, és un pes pesant de la diplomàcia.
Indonèsia (1982-85), Xina (1985-91), Canadà (1991-92), Rússia (1992-97), de nou Xina, de 1999-2003, Andorra (2005-10) i un altre cop Xina (2011-14) són, fins ara, les ambaixades en què ha treballat el diplomàtic, el primer destí del qual fou el de comissionat d’Andorra.
Bregolat té al seu currículum professional un càrrec tant obscur com eficaç. Ell, que tant estima l’alta gastronomia (és especialista en cuina xinesa), va ser als fogons de la presidència d’Adolfo Suárez i Calvo Sotelo, en plena transició democràtica. Com a director d’estudis del gabinet presidencial va coincidir amb el també ambaixador Coderch i amb Aza, avui cap de la Casa del Rei. Va ser director polític durant els anys 1997 i 1999 del Ministeri d’Assumptes Exteriors i nomenat Ambaixador especial del Fòrum de les Cultures de Barcelona de l’any 2004.
El març del 2002 va resoldre amb èxit l’ocupació de l’edifici de la seva ambaixada a Pequín per part de 25 nordcoreans, que demanaven asil polític i que finalment van ser traslladats a Seül. Del Bregolat ambaixador a Xina i Rússia molta gent en guarda un molt bon record. En una recent conversa amb el periodista Josep Puigbó al programa (S)avis, Bregolat recordava el llarg camí que queda en matèria de drets humans arreu del planeta. No en va, va viure de prop els esdeveniments de Tiananmen del 1989 o la transició democràtica espanyola.
Conversa amb Josep Puigbó
Informació extreta de Wikipèdia, Amics UAB i CCMA
