La ciutat de Lleida va cloure aquest dimarts les Festes de la Tardor més atípiques que es recorden en els últims anys a causa de la pandèmia de la covid-19. El tradicional castell de focs va posar punt i final a dies de celebracions adaptades, els quals van donar el tret de sortida amb el pregó de Montserrat Gea, la directora general dels Professionals de la Salut de la Generalitat. Des de la plaça Sant Joan, l'expresidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida alçava l'àmbit de la salut com a protagonista del seu pregó.

Gea bé mereix ser reconeguda com un autèntic referent, tan per la seva qualitat humana com professional, amb una trajectòria incansable en l'àmbit de la salut i la recerca, com pel seu paper de denúncia i conscienciació en nom del Col·legi d'Infermeres des de l'inici de la pandèmia del coronavirus.

Anys de treball amb la salut i la recerca com a eixos

La directora general de Professionals de la Salut, Montse Gea, és professora a la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida. Està especialitzada en recerca qualitativa i polítiques de salut pública per la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto. En els últims anys, ha traduït més de 20 guies d’evidència amb el suport de la RNAO (Registered Nurses Association of Ontario) i el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad per tal de millorar la transferència de coneixement. És consultora a la Unidad de Investigación en Cuidados de Salud (Investén-ISCIII), presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida i consellera del Consell Català d’Infermeria. La seva pràctica clínica a l’Hospital de Santa Maria-GSS està centrada en urologia i també és membre de la Asociación Española de Enfermería en Urología. És membre del grup de recerca GESEC i GRECS.

Nascuda l’any 1976 a Lleida, Gea és diplomada en Infermeria (E.U.Gimbernat) i diplomada en Ciències Empresarials (UdL). Màster en Ciències de la Infermeria i Doctora per la Universitat de Lleida, amb menció internacional (Universitat de Toronto), ha exercit com a infermera assistencial en diferents àmbits (sociosanitari, residencial, primària) tot i que d'una forma més dilatada en l'àmbit hospitalari a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida). Actualment és vicerectora d'Internacionalització de la Universitat de Lleida i Professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia.

Especialitzada en polítiques de salut pública i recerca qualitativa per la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto, és la investigadora principal del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). També és investigadora d’altres grups internacionals i de l’Estat espanyol.

En aquest context he desenvolupat i traduït diferents guies de pràctica clínica per a la integració de l'evidència científica a la pràctica diària de les cures (programa BPSO de la Registered Nurses Association of Ontario i Investen-isciii). Membre del CIBER d'envelliment i fragilitat CIBERFES, també lidera i coordina tant projectes competitius del FIS com del programa H2020, principalment orientats als desenvolupament de TIC's i la seva aplicació en contextos de salut-malaltia. 

La salut protagonitza el pregó de les Festes de la Tardor de Lleida

En la seva al·locució, Montserrat Gea va fer una crida a “repensar els models mundials de societat i de veïnatge i a orientar-los, perquè la salut individual esdevingui un patrimoni comú que repliqui models socials benestants en tots els països, ciutats i pobles del planeta”. La directora general de Professionals de la Salut de la Generalitat es centrava en l’aigua, com a element essencial per la salut, per assenyalar que, des de l’antiguitat, a més de ser font de prosperitat per a pobles i cultures, “l’aigua de boca i la higiene de les persones ha permès el més gran avenç en salut pública de la nostra història”. En aquest sentit, feia referència a exemples com la construcció del Dipòsit de l’Aigua a Lleida, que al segle XVIII va abastir d’aigua potable tota la població. I ha afirmat que, “quan una societat avança en salut, està en condicions per avançar en tots els aspectes de la vida”.

La pregonera de les Festes de Tardor recordava que tot i que “l’aigua i el sabó salven tantes vides”, no sempre estan a l’abast de tothom, malgrat que “el dret humà a l’aigua i al sanejament en la pràctica és un dret reconegut per les Nacions Unides”. Així i tot, 48 milions de ciutadans i ciutadanes no tenen aigua corrent a les seves llars.

“La manca dels béns essencials ens aboca al fracàs com a societat i a situacions insostenibles, que amenacen els estàndards més bàsics de salut pública”, deia, per llançar tot seguit una crida a la solidaritat per aquells que més ho pateixen. “Que aquesta crisi sanitària ens serveixi per prendre consciència col·lectiva que, si abandonem els nostres veïns i veïnes més vulnerables, no tindrem futur com a comunitat. Cal repensar els models mundials de societat, de veïnatge i orientar-los, perquè la salut individual esdevingui un patrimoni comú que repliqui models socials benestants en tots els països, ciutats i pobles del planeta”.