Porto uns quants dies recomanant la sèrie a tort i a dret. Alguns coneguts ja deuen pensar que soc un pesat amb una mica de raó i tot. "Chernobyl" narra d'una forma magnífica l'episodi històric ja  conegut del col·lapse i explosió de la central nuclear l'any 1986 amb una habilitat extraordinària a l'hora de combinar els relats humans amb el relat central dels dos protagonistes principals. Un impecable Jared Harris interpreta al científic Valery Legasof assessor i mà dreta del Boris Shcherbina delegat directe del govern de la URRSS interpretat per un més que notable Stellan Skarsdgard. Tots dos són els que suporten la part més transcendent de les decisions posteriors a l'explosió amb totes les incerteses i dificultats que es van trobar. Una part narrativa que aconsegueix donar una pàtina de veracitat i explicacions científiques amb el judici inclòs sense rebutjar en cap moment aspectes més sentimentals o impactants com poden ser el naixement d'una veritable amistat o l'impacte del mateix suïcidi d'en Legasof. A aquest eix troncal s'hi afegeixen encertadament la trama de la parella d'un bomber afectat greument per la primera intervenció a la central, una científica voluntària que acaba ajudant en la investigació, un noi encarregat de "netejar" els animals contaminats o una peculiar colla de miners que han de foradar un tunel en temps rècord.
Amb l'estructura comentada aquesta sèrie t'enganxa des del primer episodi i no et solta fins el darrer amb una atmosfera realista, crua i espessa combinada  amb una tensió narrativa perfectament accentuada per la música i amb un bon grapat d'escenes memorables que molt possiblement s'instal·lin dins la meva memòria visual. En voldria destacar un parell que destaquen per la seva bellesa terrorífica i intensa. La primera es produeix  desprès de l'explosió quan alguns veïns que no poden dormir amb algun infant inclòs s'enfilen a un pont aixecat sobre l'horitzó  per veure "l'espectacle" de la columna de fum i color que surt del reactor sense sospitar cap perill en l'aire que va arribant. La segona es produeix durant el matí següent a l'explosió i amb un grup d'escolars de camí a classe amb total "normalitat" en el moment que cau un ocell mort al terra. Escenes carregades d'una força simbòlica que a mi em van tocar amb contundència i que es van repetint repartides per tots els capítols.
A totes les qualitats narratives, d'ambientació, interpretatives i de tensió emocional s'ha d'afegir el missatge de tot plegat que no es pot cenyir, ni molt menys, a una època concreta de la història de la desapareguda URRSS sinó que encertadament ens trasllada a un debat ben actual entre la opinió i la raó argumentada, entre la mentida repetida i la veritat amagada, entre l'evidència científica complexa i la pseudociència màgica i senzilla. La radioactivitat invisible d'aquella explosió es ve estendre per mitja Europa. Les lliçons que se'n extreuen són d'una vigència aclaparadora. (9,5/10)