Asger és un oficial de la policia danesa defenestrat i fent tasques d’operador d’emergències que rep una trucada d’una dona esfereïda i presumptament segrestada. La gestió que en fa deixa en evidència els seus prejudicis i les seves misèries alhora que mostra també una profunda i imperfecta humanitat.
Tot passa dins la minúscula sala telefònica amb la presència esporàdica d’alguns companys de feina. Heu llegit bé: gairebé noranta minuts amb un únic personatge i dins una minúscula centraleta. Cinema fet amb unes limitacions espartanes i que suposen un repte en sí mateix el qual s’ha de fonamentar necessàriament en uns pilars molt sòlids. El primer és, sense cap mena de dubte, la magnífica interpretació de l’actor protagonista Jakob Cedergren que s’encarrega en tot moment de mostrar una tensió i un desequilibri intern sense arribar mai a la sobreactuació. El segon pilar és el guió escrit i pensat en termes d’insinuar i provocar una línia d’acció paral·lela fruït de la imaginació de cada espectador. Resulta tan intens aquest neguit provocat que et fa «veure» tota l’acció que passa al altre costat de la línia telefònica que gairebé la pots perfilar en detall. El tercer el conforma uns sons definits i despullats de soroll que ajuden a visualitzar l’escenari d’una acció trepidant alhora que amagada. Pots arribar a pensar que aquesta nitidesa és artificial i irreal però acabes concloent que és necessària a la vista de les restriccions imposades. El quart pilar el constitueixen la planificació ajustadíssima de la càmera, les escenes i els colors (aquella llumeta roja!) alhora de transmetre una perfecta combinació de tensió en primers plans on gairebé toques la suor del policia amb breus descansos en plans més generals incloent un petit desplaçament a la sala del costat. Finalment cal destacar la funció inspirada d’equilibrador i de combinació d’aquest quatre pilars que fa el director novell Gustav Möller. Un bon debut que mereixerà de bon segur entrar a les llistes de l’any que ben aviat començaran a circular.
El resultat de tot plegat és un thriller captivador, trepidant i amb un superb final obert a la recerca d’allò que ens encomana el títol i que ens demostra les possibilitats de seducció i d’esperonar la imaginació amb un pressupost reduït amb la utilització encertadíssima dels fonaments del setè art. No us la deixeu escapar i que no us molesti cap so durant la projecció. (8.5/10)
