Homes anunci

Homes anunci

dimarts 10 de juny 2014 - 12:00
Homes anunci

Amb l’arribada de l’estiu i la calor arriba un dels moments on l’absurditat de l’home (i en aquest cas home és home*) es fa més palesa que mai. Quan ens comencem a treure jaquetes, caçadores i abrics, surten a la llum alguns dels despropòsits més grans que ha provocat el màrqueting. Els parlo, efectivament, dels homes anunci. Aquells que porten les marques comercials de moda al pit, a l’estómac, al cor, a la cintura o a tota l’amplada de l’esquena i pagades a preu d'or. Tan joves com adults, els reconeixeran per lluir, amb total normalitat, un anunci de Ralph Lauren al pit, un bànner de Calvin Klein a la cintura i el logotip de Nike a la cara visible dels seus keds

No sé qui va ser l’impulsor d’aquesta moda (ni m’importa), però estic segur que a les primeres reunions es van plantejar la possibilitat de pagar una petita quantitats de diners als ciutadans perquè els fessin publicitat de la seva marca. Llavors, un jove publicista, que tenia ganes de guerra, es va aixecar i va capgirar la situació dient: “Ep! I si els fem pagar un preu abusiu al·legant un estatus superior per ser dignes de portar la nostra marca pel món?”. I així va ser, estimats lectors, com milions d’homes van començar a comprar-se samarretes, calçotets, mitjons i keds a preus desorbitats per fer publicitat per activa i per passiva de marques pels carrers de tot el món. 

- Una samarreta de cotó per 170 euros?
- Sí senyor, però fixi's que porta un logotip de la nostra marca aquí, a un costadet, veu?
- Sí, té raó.
- Pensi també que és de la nova temporada i que el disseny l'ha fet una modista molt reconeguda.
- Ah, ara ho entenc tot. Posi-me'n una, siusplau. 
- I tant, li posaré en una bossa ben gran amb el nostre logotip, perquè mentre passegi pel carrer pugui ser l'enveja de tothom. 
- Gràcies, vostè sí que en sap.

Si volen formar part del joc, ja saben què han de fer. També els recomano que, si no volen ser un anunci ambulant, poden comprar la seva llibertat comercial amb roba sense publicitat que, encara que sembli impossible, és més barata que la que en porta. 

 

* He centrat l’article en la figura de l’home, ja que la dona, per bé o per mal, acostuma a tenir molt més bon gust a l’hora de seleccionar la roba que es compra i acostuma a evitar aquestes situacions tan lamentables.

Comparteix-ho