"La inocencia": afrontar la vida

"La inocencia": afrontar la vida

divendres 17 de gener 2020 - 19:45
"La inocencia": afrontar la vida

Primera pel·lícula d'una directora que cal anotar. La Lucia Alemany neix a Traiguera (Castelló) l'any 1985 i amb "La inocencia" ens mostra en part el que va ser els seu propi viatge personal que la va portar a deixar el seu poble per acabar creixent fóra. Lis és una noia de quinze anys que se'ns mostra amb una càmera que s'ha enamorat d'ella, la segueix a tot arreu per presentar-nos la vida sense filtres i en la seva essència. Una vida que està esclatant i que s'ha d'espavilar dins un context clarament opressor i masclista. La vida flueix entre amigues, nòvio que encara no ho és, una família obsessiva i absent i un estiu enlluernador que deixa que el carrer sigui el lloc idoni on el temps s'esvaeix o es gira de cap per avall.

La joveníssima actriu Carmen Arrufat també s'estima la càmera i es capaç d'omplir-la sencera amb una expressivitat que transmet generosament veritat i emoció d'una noia que encara és una nena i que ha d'afrontar, no sense dolor, la responsabilitat de les seves decisions i el desig d'alçar el vol allunyada de la seva pròpia i estimada "presó" natal.

Formalment destaca un treball minuciós amb plans molt tancats sobre allò que emotivament interessa a la protagonista, diàlegs d'una naturalitat extrema i un treball interpretatiu on al marge de la protagonista s'ha de destacar una Laia Marull que dibuixa el paper de la mare amb una complexitat i encert més que notables. Particularment m'ha agradat molt com s'ha aconseguit filmar unes situacions amb diàlegs en petits grups amb una barreja de llengües amb les seves variants dialectals d'una espontaneïtat i senzillesa que poques vegades recordo haver vist en cinema. Unes xerrameques que, al igual que ho fa tota la cinta, aconsegueix transmetre sincera vitalitat.

Un història intensa, coneguda i propera que precisament per això no és gens fàcil aconseguir aquell equilibri que mostri puresa i autenticitat per tal de superar el tòpic extrem o una injusta visió rancia. Una bona pel·lícula que amaga una tasca enorme i ajustada darrera una aparença sòbria. (7,5)

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exercint la docència a secundària des del 1987 com a professor d'Educació Física amb un parèntesi de 8 anys com alliberat sindical. Amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor