Les manifestacions d'agricultors han sembrat l'alarma en el govern Sánchez.

En els viatges literaris de Josep Pla i Josep Maria Espinàs per les terres catalanes es dibuixa la riquesa d'un món que té un punt d'idíl·lic. L'urbanita es fa un tomb pels grans espais rurals fugint de la pressió de la ciutat per a trobar repòs, silenci i un cert anonimat. Santiago Rusiñol i Ramon Casas van efectuar amb carro diverses sortides excèntriques, pròpies de la seva joventut. Endinsar-se a la Catalunya rural a la fi del segle XIX era una aventura divertida per als burgesos de Barcelona, que sempre han mirat amb altivesa i complex de superioritat a agricultors i ramaders.

En aquests viatges nostàlgics a la terra de la qual la majoria procedim no s'aprecien els canvis tan radicals que s'han produït en només una generació. El camp s'ha buidat. A Catalunya viuen més de mig milió de persones en municipis de menys de cinc mil habitants i a Espanya la ­xifra és de set milions i mig. En aquest segle, la població rural ha disminuït un 4,9% a Catalunya i un 10,3% en el conjunt d'Espanya.

El sector agropecuari no pot sobreviure si la venda dels productes és inferior als costos

La diferència entre la vida rural i la urbana és molt subtil, a causa de l'educació, a les comunicacions i a les noves tecnologies, que ofereixen oportunitats independentment del lloc en què es resideixi.

Per què es queixen els que conreen i sostenen les terres? Perquè els agricultors són la baula més fràgil de la cadena que comença en la producció, passa per la distribució i acaba en els venedors. És acceptable que els preus dels cereals, la fruita, el vi i l'oli siguin inferiors als que es cotitzaven fa vint anys?

El principal problema és que molts productors no cobreixen els costos de les seves explotacions i es rebel·len contra els abusos descontrolats de distribuïdors i venedors.

El camp no és només un paisatge fotogràfic, sinó un espai que es manté net i conreat gràcies a l'esforç de moltes generacions que han apostat per quedar-se i evitar que el país es converteixi en una gran selva.

L'agricultor s'ha modernitzat i ­viu amb les mateixes comoditats que qualsevol urbanita. Viatja, assaboreix la cultura local i universal, està informat, vesteix en Zara i es perd en els laberints d'Ikea. Però fa temps que viu amb la soga al coll dels preus, que en aquests moments són menyspreables. No aspiren a fer-se milionaris sinó simplement a no treballar debades. Les seves peticions són justes i mereixen ser ateses pel sector públic i pel dels distribuïdors que fomenten l'escanyament a través de preus irrisibles.

Article original: foixblog.com