Qui escriu sempre ha volgut la unitat del bloc sobiranista català. Però els esdeveniments et desenganyen amb el temps, ja que arriba un dia en què deixes de confondre desig amb realitat.

La candidatura electoral de Junts pel Sí està a les acaballes. Ha estat bonic mentre ha durat. 

Ha pogut més l’interès propi i racional de la CUP, ERC i CDC -en aquest ordre- en l’eix social, que no pas la independència de Catalunya com a objectiu preferent del poder polític. 

Al Quebec i a Escòcia no hi hagut problemes entre diferents partits polítics favorables a l’independentisme. Al Quebec, tant el Bloc québécois com el Parti québécois s’autoposicionen com a socialdemòcrates. Per tant, les seves diferències ideològiques són imperceptibles. I el socialdemòcrata Partit Nacionalista Escocès, a Escòcia, no ha de competir electoralment amb altres partits polítics independentistes. En canvi, hi ha tres partits polítics independentistes en dura competició a Catalunya. I les seves diferències en l’eix esquerra-dreta han demostrat tenir més força que el fort sentiment compartit de pertinença comunitària a Catalunya.

Processos polítics com la independència nacional són llargs en el temps. No obstant, coalicions políticament heterogènies com Junts pel Sí solament aguanten el curt termini. I ja no parlem de pactes entre Junts pel Sí (CDC i ERC) i la CUP...