Recordava gratament al director Mike Leigh per la commovedora «El secreto de Vera Drake» i després de llegir alguna crítica favorable decideixo que Mr Tuner no es podia deixar escapar. Les expectatives es van cobrir amb escreix i després de més de dues hores de bon cinema passo a comentar alguns dels elements destacables.
En primer terme, una prevenció: la vida del pintor William Turner és una biografia buida d’aventures i frenesí. El director vol, i aconsegueix, fer un retrat minuciós i pausat d’una personalitat obsessiva, ruda i capficada en la recerca del moment màgic en el qual la llum i la natura es mostren en la seva plenitud fins al punt que, per exemple i per tal de captar tots els matisos d’una tempesta, es fa lligar al pal major d’un vaixell duran més de quatre hores! En aquest retrat no hi pot faltar, emulant al mateix pintor, una recerca constant dels millors moments de llum en els paisatges i una actitud entre juganera i perfeccionista en les escenes d’interior amb tot allò que ho permet (miralls, enquadraments i uns colors sense estridències). Cal destacar també la recerca intensa del to i el llenguatge utilitzat a l’època en les classes més benestants.
No és un pel·lícula fàcil. Una narració calmada permet aprofundir en el diferents personatges que giren al voltant del protagonista, dibuixant clarament el perfil de tots els que conformen el seu cercle més proper: el seu pare, la mare dels seus fills, la criada i la seva darrera companya.
Menció destacada es mereix la interpretació de Timothy Spall en el paper protagonista, ajustadíssima i plena de matisos en un personatge que permetria perfectament l’exageració extravagant. Crec que és de les millors que he vist durant aquest any que ja s’acaba. D’entre la resta dels intèrprets, els quals compleixen amb un professionalitat molt britànica, en destacaria a la Dorothy Atkinson en el seu paper poc agraït de la abnegada, maltractada i callada criada fonamentant el seu paper en unes mirades que parlen soles.
Una cinta arriscada i que corre el perill de semblar avorrida en la seva narrativa plana i sense cops d’efecte. Malgrat tot aconsegueix transmetre una completa admiració pel personatge amb una laboriositat extrema (es va trigar quatre anys en acabar i l’actor protagonista va estar dos anys aprenent pintura) i una recerca d’una minuciositat plàstica en totes i cadascuna de les composicions de les escenes en un sincer homenatge al pintor. (8/10)
