Els polítics de Candidatura d'Unitat Popular no són buscadors de cadires. Tampoc els motiven els beneficis com ara la riquesa, el poder i el prestigi. Han demostrat que no busquen fer política per a perpetuar-s'hi, sinó per transformar la realitat política, social i, sobretot, econòmica mitjançant les seves conviccions ideològiques. Estic totalment convençut que continuaran amb aquest gran valor en el futur, la qual cosa és més que lloable en política.

Gairebé tot està inventat en política. No obstant, els partits tradicionals no són capaços d'autoregular-se fent, de mica en mica, petits gestos que farien que la política no fos una activitat tan mal vista per gran part de la ciutadania. La CUP ha demostrat capacitat per dur a terme petits grans gestos en favor d'una activitat política més honrada, neta i transparent. I qui vulgui establir semblances entre la CUP i Podem, s'equivoca de bat a bat. Només s'ha de contrastar l'educació, preparació, to i tarannà d'uns respecte als altres pels mitjans de comunicació de massa.

Dit això, el procés sobiranista ranqueja sense la CUP. Tant CDC com ERC han fet concessions per arribar a un principi d'acord per anar plegats en una llista unitària dins el marc d'unes eleccions extraordinàries. No ha estat gens fàcil. Molt difícil, diria. Artur Mas ha comprès que hi ha molts independentistes d'esquerres, i algun de centredreta o de dretes potser, que no el poden veure ni amb pintura. No el poden veure a ell, ni a CDC per tants anys d'enganys, opacitat i corrupció. Són posicionaments polítics de ciutadans que entren dins la normalitat com no pot ser d'una altra manera. Finalment, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet sàvia taula rasa en relació amb Convergència Democràtica de Catalunya. Nogensmenys, no es pot dir que vagi tenir una actuació massa reeixida quan va formar part del tripartit. I algun element personal d'ERC no han estat tan bo com el pintaven. No obstant, la falta d'integritat d'algun element personal d'ERC és quelcom irrisible, si es compara amb nombrosos casos de corrupció que han anat acumulant CDC i UDC des del restabliment de la democràcia.

Esquerra republicana es reforça políticament amb el seu reposicionament. Els republicans d'Esquerra han demostrat estar a l'alçada que requeria el moment. Si finalment es tanca l'acord de la llista unitària, ERC no solament sortirà airosa, i amb molta potència política, sinó que recuperarà votants propers en eleccions futures. Tant ERC com CDC han tingut suficient cintura per a pactar i, d'aquesta manera, no fallar a les entitats sobiranistes transversals, en especial a la gent de l'ANC, que tant han pencat des de la diada del 2012.

Li podria anar bé a la CUP presentar-se amb una candidatura separada respecte a la llista unitària de CDC, ERC i membres de la societat civil catalana? Potser sí. O, potser no. Els resultats electorals no enganyen. Les comparacions dels resultats electorals del proper 27-S en relació amb les eleccions autonòmiques del 2012 ho diran.

Pressuposant que li vagi bé a la CUP, i que no li vagi bé a la llista unitària de CDC i ERC per uns mals resultats electorals, la Candidatura d'Unitat Popular quedarà senyalada per manca de compromís amb la independència de bona part de l'independentisme sociològic.

Pressuposant que no li vagi bé a la CUP, i no li vagi bé a la llista unitària de CDC i ERC pel 27-S, no cal dir qui carregarà amb el mort.

Pressuposant que no li vagi bé a la CUP, i li vagi relativament bé a la llista unitària de CDC i ERC, una gran part de l'independentisme sociològic pensarà i argumentarà que encara li podria haver anar millor.

I, finalment, pressuposant que li vagi bé a la CUP, i li vagi bé a la llista unitària de CDC i ERC, faltarà aquell plus de visibilitat d'unitat respecte a la resta d'Espanya i en relació amb la Comunitat Internacional i mitjans de comunicació de massa internacionals.

El comportament de la CUP està sent el d'un individu que actua racionalment per no sé quins desitjos d'acord amb el model de l'elecció racional aplicat a la ciència política. És difícil negar que el seu comportament està pecant d'extremadament individualista i egoista, quan CDC i ERC han fet renúncies més enllà del seu egoisme individual. No són unes eleccions, aquestes, per competir electoralment entre les forces polítiques sobiranistes, sinó per cooperar quan hi ha tant en joc i en comú. Ara, el President de la Generalitat no té cap excusa per no convocar eleccions pel dia 27-S, malgrat la important absència de la CUP a la llista unitària. S'està fent tot el possible, perquè la llista unitària sigui inclusiva de totes tres formacions polítiques. Però la CUP es projecta inflexible... De moment.

En cas que el dia 27 de setembre superi els resultats electorals de les eleccions autonòmiques del 2012, ningú podrà discutir que l'estratègia política de la CUP, en termes de racionalitat expressiva d'anar per separat, va ser encertada. Així i tot, assumeix un risc massa elevat. Suposant que la llistà unitària fracassi, tot i que la CUP guanyi, l'independentisme en el seu conjunt perd. Esclar que solament és una possibilitat.