

Es troba situada al peu del riu Sió. És el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. La Ribera del Sió és una llenca de terreny allargada en direcció est-oest, amb horitzons dilatats i límits imprecisos en la seua primera meitat i ben delimitada en avall per les serres de Montclar i d'Almenara, al nord i al sud, respectivament.
El canal d'Urgell travessa el terme per tres indrets (per la vall de Sió, la qual remunta fins a la vila d'Agramunt; per Aladrell, a l'extrem occidental del terme i al peu de la serra d'Almenara, entre Tarassó i les Quadres d'Agramunt).
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25310
Nuclis de població: Almenara Alta, Donzell d'Urgell, Les Puelles, Mafet i Montclar
Algunes d'aquestes terres han estat poblades des de molt antic, ja que s'han trobat vestigis ibèrics i romans. La seua història comença cap al 1070, quan el comte d'Urgell Ermengol IV la va ocupar i fortificar per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la ribera. Un segle més tard, l'any 1163, Ermengol VII va concedir a la vila una carta de població plena de privilegis que va impulsar la població en tots els aspectes. Es planeja llavors un ambiciós pla urbanístic que tindrà vigència sis-cents anys; es fonamenta l'activitat comercial; prospera l'artesanat; es bat aquí la moneda del Comte i s'hi aplega un call jueu important. A la vegada s'inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la confraria del Sant Esperit fins al poderós gremi dels teixidors. Hi ha constància que a l'any 1128 ja se celebrava mercat; va ser el comte Ermengol X qui va autoritzar les fires l'any 1309 i el comte Alvar de Cabrera hi va establir la Paeria l'any 1253. Quan a començaments del segle XV la casa comtal d'Urgell desapareix, Agramunt queda com a cap de demarcació territorial (agraint la fidelitat que havien tingut els habitants d'Agramunt envers la casa d'Urgell), la qual cosa afavoreix el prestigi i les possibilitats de la vila durant els segles següents. Ja des del segle XVI existien comunitats religioses a la població, la qual cosa impulsava la vida religiosa i cultural de la vila. Al llarg del segle XVIII Agramunt participa en la recuperació econòmica i demogràfica general de Catalunya, s'edifica en molts espais encara lliures del recinte emmurallat i es comença a construir a extramurs. A la segona meitat d'aquest segle es basteix l'actual Casa de la Vila. El decret de Nova Planta, l'any 1716, modifica les estructures administratives de Catalunya, la vegueria d'Agramunt és suprimida i el seu territori agregat al corregiment de Cervera. Dels trastorns bèl·lics del segle XIX no se'n recorda cap fet remarcable tret del famós Foc de Sant Ramon, el dia 31 d'agost de 1875. La construcció del canal d'Urgell, que començà a regar l'any 1862, va obrir amples perspectives a l'agricultura. A poc a poc van arribant els avenços a la vila, però la guerra civil trunca la seua prosperitat. Els bombardejos que la població va haver de suportar l'any 1938 la van deixar pràcticament destruïda. La història recent està caracteritzada per una expansió en tots els ordres, expansió qualificada de moderada demogràficament, lenta i progressiva en la industrialització, ben remarcable en les aspectes culturals i esportius, i extraordinària quant a l'urbanisme.
GASTRONOMIA: els torrons d'Agramunt, fets amb mel, ametlla o avellana i clara d'ou, s'elaboren a la vila, com a mínim, des del segle XVIII. És un menjar exquisit, consistent i saborós, que manté totes les característiques que al llarg del temps li han donat fama i renom. També la fabricació de xocolate té una llarga tradició a la vila i sobretot l'especialitat "a la pedra". Els seus habitants s'anomenen agramuntins.
És a 16 km de Tàrrega, a 55 de Lleida, a 120 de Barcelona, a 90 km de la Seu d'Urgell (100 km de la frontera amb Andorra) i a 170 km de la Val d'Aran (190 km amb la frontera francesa). L'estació de trens més pròxima és a Tàrrega. També hi ha un servei regular d'autocars (Alsina-Graells) diari a Lleida, Barcelona i Tremp.
Distància a capital de comarca (Tàrrega): 16,9 km (18 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 63,7 km (46 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
Per oferir la millor experiència, fem servir tecnologies com les galetes per desar informació del dispositiu o accedir-hi. Si hi doneu el consentiment, podrem tractar dades com el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. Si no el doneu o el retireu, algunes funcions poden no funcionar bé.