De tant en tant, compres un llibre i descobreixis un món nou i et sap greu tot seguit no haver-lo llegit abans. Suposo que és com descobrir nous colors per a un pintor, o noves paraules i conceptes per a un filòsof.

A fi i efecte de no divagar, explicaré que aquest llibre que he comprat es titula "Des de dins", és obra de Martin Amis, escriptor anglès, d'uns setanta anys i escaig. La foto de portada que encapçala l'article és la de l'autor (el de la dreta) i el seu amic Cristopher Hitchens, foto presa a París l'any 1980. Té una estètica britànica que m'encanta, la cigarreta, la bufanda, les americanes sense corbata, l'actitud de conversa de Christopher i la mirada de murri de Martin, tot escoltant-lo.

El llibre no és pas una novel·la, seria més aviat una autobiografia original on Martin anant endavant i endarrere parla de la seva vida personal (xicotes, dones, pares, fills, amics), de literatura (n'opina i dona consells per escriure), de la vida anglesa i americana (amb l'impacte de l'11 de setembre) i també d'Israel per l'amistat amb Saül Bellow, escriptor estatunidenc-quebequès, jueu com la primera núvia de Martin, la Rachel.

Hi ha tants pensaments interessants! Per exemple, quant a la literatura ens diu que llegir i escriure són la cara i el revers de la mateixa moneda, que tot escriptor és algú que es fixa en la vida i en pren esment, que del sexe, tot i la seva importància vital, se n'ha escrit poc i malament i fins i tot, ens aconsella com a tècnica d'escriure paràgrafs semblants en llargada, per dona respir al lector. Dels Estats Units, en critica durament la Sanitat privada, que coneixerà bé quan el seu amic Christopher Hitchens, malalt de càncer, hi recorre per acabar vivint i morint en aquests complexos -hospitals-ciutats, asèptics, freds, sense escalfor humana. O també, quan les companyies aèries d'aquell país no parlen ja de passatgers sinó de clients, excepte, això sí, quan cau un avió i potser anomenar-los clients seria massa fort. I a més a més, ens comenta l'11 de setembre, com una data que juntament amb la tecnologia ens ha accelerat la vida, no pas a millor. De l'edat i del temps hi ha una pàgina que emociona. Conta Martin amb tendresa, que quan era petit a les nits hivernals desitjava que nevés i que l'endemà al matí, quan ho havia fet, era una festa per als nens, boles de neus, ninots, trineus i gresca. Ara, però, a les mateixes nits hivernals no vol que nevi per les molèsties de trànsit, de mobilitat, de fred i lluny d'anar a jugar amb la neu, s'atansa al foc i s'estira una manteta per escalfar-se, mentre s'ho mira per la finestra. Es pot explicar millor què és la infantesa i què l'edat adulta? No ho crec. "Des de dins", és la crònica d'una vida viscuda, prenent-ne esment.

Per cert, com m'agradaria saber què li diu Cristopher Hitchens a Martin Amis a la foto! Tenen trenta anys, són a París, són amics, es fixen en la vida. Quina sana enveja que ens fan, potser tanta com la d'aquells nens jugant amb la neu, intemporals, lliures, feliços!