Hola a tothom, el meu nom és Antoni Becquerel però al poble em diuen Becquel, ja que em passava el dia grimpant cables de corrent.

Com tots sabeu, Becquerel és el nom del descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el premi Nobel de Física l'any 1903 i també vull deixar clar que no tinc res a veure amb aquest gran home.

Ara bé, parlant de mi mateix i saben el meu nom i cognom us puc dir que tinc 36 anys acabats de fer. Vic a Alcarràs a una casa apartada i tinc dos gossos grans. Al poble tothom es coneix i si voleu conèixer més sobre Alcarràs, podeu o bé venir a collir fruita qualsevol dia de l'any, cuidar qualsevol mena d'animal en granges o fer quatre voltes al Circuit d'Alcarràs.

No tinc xicota i no ho valoro de moment. La meva vida és prou feliç d'aquest tòpic de l'ésser humà. Ara bé, no m'estic de res. Si necessito l'última televisió del mercat, la compro, si necessito canviar de nevera, l'endemà està a casa i sabeu que és el millor de tot? És que tota la instal·lació de casa l'he fet jo sense ajuda de ningú.

Però sabeu què? El veí s'ha ficat un sistema d'energia renovable i jo ho veig una ximpleria. De veritat, una inversió així de gran per deixar de pagar llum i haver d'esperar-te anys per amortitzar-ho? Ja sé que el meu veí no és dels més llestos de la promoció, però m'esperava més d'ell. Ara bé, ahir varen venir a col·locar-li les guies i ja la vam tenir.

La companyia és d'uns joves del poble, crec que es diu Becquel, santa casualitat eh, i ahir com us he dit van venir per començar a fer la instal·lació. El problema va ser que el veí no estava a casa, la seva promesa havia anat al Bon Preu a comprar i jo estava amb els gossos a punt de sortir.

Em van venir ben uniformats i amb les eines de treball i amablement em van preguntar si podien accedir a la casa del veí per fer la instal·lació de les guies. Va ser un moment difícil, ja que l'hora de passejar els gossos és sagrada, repeteixo sagrada. La conversació va anar més o menys d'aquesta manera.

Trucat a la porta - Si? Qui hi ha?

Veu desconeguda- Som de Becquel, que ens pots obrir un moment?

-Què és Becquel? Jo no us he pas trucat.

Veu desconeguda - Venim a casa del veí, però no està a casa i hem de fer una instal·lació.

-No us puc obrir, en res marxo. Ho sento.

Veu desconeguda -Només volem pujar a la teulada per fer una instal·lació.

-No puc deixar-vos saltar per la teulada, us heu begut l'enteniment?

Veu desconeguda -Gràcies, ja esperarem al veí. Adéu.

-Adéu joves.

Un cop van marxar, vaig deixar passar el temps prudencial de 10 minuts per donar-li temps al veí. Vaig sortir fora i els pobres encara estaven esperant-se. Em van saludar i demanar disculpes i vàrem intercanviar opinions sobre l'energia solar i com canviaria. Com tots sabeu, no en sóc gaire "fan" d'aquest tipus d'energia revolucionaria.

En Joel em va intentar explicar els avantatges de l'energia solar i fins i tot vaig estar a punt de creure-me'l però vaig contestar amb un -Nen, la llum arriba igual i no faig mal a ningú.

La mirada d'en Joel després de contestar va ser penetrant, la vaig notar i crec que ell també. Ara bé, va ser acabar de conversar amb ells i el meu cap no parava de preguntar-me sobre si era veritat tot això de què tindria llum gratuïta i que en pocs anys tindria la instal·lació amortitzada.

Bé, tota qüestió serà resolta aquesta setmana durant la meva visita a l'oficina de Becquel.