La Llordera, la festa del Brut i la Bruta de Torà, va inaugurar ahir de forma solemne els carnavals a Lleida. Ho va fer des de la plaça del Pati i de mans de l’actor de la Cubana originari de Torà, Toni Torres, que va convertir els balcons de la plaça en un escenari gegant des d’on diversos actors locals van llançar les seues sàtires més picants. Van ser un hipotètic fan de l’alcalde, Magí Coscollola, a càrrec d’Oriol Salat; un aficionat al futbol local, per Sisco Luna; un hortolà lamentant-se per la falta d’aigua, per Gerard Castellana, i el cantant Enrique "Esglesias", Joan Josep Tasies, que va recordar amb la cançó Perdem l’exalcaldessa, Mercè Valls.
L’actuació, que es va prolongar durant trenta minuts, va omplir la plaça de rialles i bon humor, i va deixar perles com ara les crítiques a l’alcalde, per com de lent parla, o la falta de priors per a la festa, que provocarà que "al final se n’esborri fins sant Gil", patró de la localitat. Prèviament, Sílvia i Laura Porta van retre homenatge als que van recuperar la festa fa vint-i-set anys. El rector, Fermí Manteca, no va quedar exempt de la crítica i, després de fer-se pregar, finalment va donar la seua benedicció al Carnaval. Posteriorment, van començar les danses d’aquesta festa, que es remunta al segle XVIII i que obren a la mateixa plaça quatre personatges. Dos són una parella de mossos ben vestits i que ballen amb classe, i uns altres dos, tapats amb parracs, intenten sabotejar la dansa.
Acabat el ball solemne, apareixen els set gegants de mans lliures, fets a imatge de veïns entranyables de la localitat, que s’ocupen d’escalfar l’ambient al ritme de gralles i tambors. Són el Brut, que homenatja Pep Jovans; la Bruta, que recorda Maria Sala; el Bonic, a imatge de Josep Alarcón, i la Bonica, Maria Alba Alsina. Al costat d’aquests hi ha el Sergentet, que recorda l’historiador Jaume Coberó; el Toro Constantí, emblema de la localitat, i, finalment, el Brutet, que transporten els nens.
La rua, en la qual també participen les comparses infantils, ressegueix el centre històric per la plaça de la Creu, la de la Vall, la de l’Església i arriba al poliesportiu, on conclou la rua amb una botifarrada popular. A la nit, al poliesportiu hi havia prevista la tradicional gala de disfresses. El muntatge, que es fa sense subvencions, és a càrrec de l’Associació Cultural del Brut i la Bruta, formada per una desena de joves, si bé s’hi uneixen la resta de les associacions locals. La rua aconsegueix cada any més d’un miler de participants.
D’altra banda, aquest any, el concurs de balcons va estar dedicat a la falta de pluja. Els balcons de tota la població estaven engalanats amb paraigua, i el premi se’l va adjudicar una veïna del passeig d’Ivorra, Encarna Vilaró, amb una balconada ambientada en la pel·lícula musical Mary Poppins. A més dels actes solemnes, consistents en la dansa tocada amb violí i acordió diatònic, el Carnaval de Torà destaca per l’elaborada recreació de la crítica als fets més rellevants ocorreguts durant l’any a la població.
