Argimon: "Si no s'inverteix en sanitat pública la classe mitjana marxarà a les mútues i es retrocedirà 40 anys"

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha assegurat aquest dimecres que si no s'inverteix més en sanitat pública i bona part de la classe mitjana es paga una mútua privada, a mitjà termini el sistema podria "retrocedir 40 anys" i reconvertir la sanitat pública en beneficència i la sanitat de qualitat només a l'abast de les classes mitjanes i altes. Segons ell, a Catalunya s'ha passat d'un 25% de població amb mútua sanitària del 2017 al 32% actual. Aquest increment sobtat en pocs anys és "preocupant" per si és símptoma que el sistema públic ja no pot atendre adequadament bona part de la població.

En un esmorzar informatiu d'Europa Press, Argimon ha explicat que la sanitat privada ha de ser sempre "complementària" de la pública. Per això, espera que aquest increment de mutualistes no sigui una tendència de bona part de la població a abandonar el sistema públic. En aquest sentit, ha reclamat un major esforç pressupostari per a la sanitat pública per tal de recuperar-se de les retallades de fa anys i adaptar-se a les noves necessitats.

Respecte els recursos públics destinats a la sanitat pública, Argimon ha reiterat que l'esforç extraordinari fet durant la pandèmia s'ha de mantenir com a aportació ordinària els propers anys. Si no fos així, ha advertit que el sistema podria col·lapsar-se, més tenint en compte la falta d'innovació tecnològica, la falta de personal i l'envelliment de la població, amb l'augment de malalties cròniques que això comporta. De fet, creu que el "subfinançament crònic" de la sanitat pública ja no es pot allargar més i ho ha vinculat a la millora del sistema de finançament autonòmic, que no creu que arribi abans del 2023 perquè és any electoral.

L'any 2020 es van destinar 2.000 milions d'euros més a sanitat pública que el 2019, un 18% més, el 2021 serà semblant, ha dit, i el 2022 també hi haurà un increment, tot i que no tant fort. Per això, sosté que tot i que la pandèmia hagi remès, caldrà atendre de nou altres patologies una mica oblidades durant aquest temps, l'anomenada "onada silenciosa", sobretot pel que fa a salut mental. També aposta per mantenir oberts els 300 llits d'UCI creats durant la pandèmia. "És una necessitat, no un luxe", ha assegurat. Així, per exemple cal recuperar els 2.500 milions d'euros en innovació tecnològica que s'han deixat d'invertir els últims 12 anys, ha explicat. "Si no fem la transformació ara, no aguantarem gaire més, ara és el moment i no podem amagar el cap sota l'ala; si no ho fem, no podrem afrontar amb garanties un altre embat com la covid, però s'ha de fer amb consens".

Per això, ha demanat que els fons covid de l'estat per a Catalunya, uns 1.600 milions aquest 2021 s'haurien de mantenir. Segons ell, les negociacions amb el Ministeri sembla que van bé, però ha admès que el resultat final pot estar lligat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat al Congrés. També ha donat molta importància als fons europeus Next Generation, dels quals Catalunya n'hauria de rebre uns 1.300 milions. Segons ell, és clau que aquets recursos s'aprofitin al màxim. En aquest sentit, ha demanat a l'estat que deixi al Govern gestionar bona part d'aquests fons i ha assegurat que Catalunya "no té por de competir" per aquests fons, perquè habitualment ja rep un 40% dels fons europeus d'investigació destinats a tot Espanya. Justament, Argimon ha assegurat que la sanitat genera llocs d'ocupació i riquesa, i la redistribueix.

Per reforçar l'atenció primària, que s'ha compromès a destinar-hi el 25% del pressupost davant del 12% actual, s'hi incorporaran altres perfils com psicòlegs, nutricionistes i molts dels administratius que fins ara feien de gestors covid.

Respecte l'evolució de la pandèmia, s'ha mostrat satisfet amb les dades de les últimes setmanes, però ha demanat no abaixar la guàrdia i augmentar la vacunació. Sobre la tercera dosi, creu que abans d'aplicar-la a la població en general s'hauria de vacunar la població dels països en desenvolupament. De la mascareta ha dit que segurament s'haurà de portar durant la tardor i l'hivern, perquè la covid es barrejarà amb altres virus respiratoris estacionals. De fet, en l'actualitat es fan més proves diagnòstiques de covid que mai, perquè molta gent arriba a l'atenció primària amb febre i altres símptomes vírics similars com la grip o refredats. Gràcies a la vacunació i la mascareta creu que no hi haurà noves onades com les anteriors, sinó petits repunts.

Pel que fa a la distribució de competències, ha dit que la cartera de serveis que dicta l'estat ha d'anar acompanyada de finançament. També ha demanat, com consta a l'Estatut, que la Generalitat pugui influir en els plans d'estudi i la formació sanitària, i que els grans hospitals de titularitat pública passin de l'estat a la Generalitat, que actualment només els gestiona.