Descobreixen un nou mecanisme que regula l’hormona que controla la sensació de sacietat
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Foto IISPV
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Cell Metabolism i que ha estat liderat pel Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IIPSV) i vinculat a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha permès conèixer el mecanisme a través del qual els adipòcits (les cèl·lules que principalment componen el teixit adipós o grasa corporal) produeixen la leptina, una de les principals hormones que regula la sensació de sacietat. S’ha identificat, a més, que aquest nou mecanisme regula el rellotge biològic de les cèl·lules del greix. De fet, avui dia se sap que els adipòcits tenen un rellotge intern propi (independent de factors externs com la llum), imprescindible perquè el teixit adipós dugui a terme correctament les seves funcions.
El descobriment històric de la leptina com a hormona secretada pels adipòcits a la dècada de 1990 va suposar un canvi de paradigma ja que va posar de manifest que el greix corporal ha de ser considerat un òrgan endocrí actiu que regula la sensació de sacietat i el pes corporal. Des d’aquell moment, i tot i que nombrosos treballs científics han estudiat com la leptina actua al sistema nerviós central (inhibint la ingesta en produir la sensació de sacietat) i per què en les persones amb obesitat aquest mecanisme no funciona correctament, no s’havien fet avenços significatius pel que fa al procés de producció d’aquesta hormona en el teixit adipós.
Aquesta investigació, que ha rebut més d’un milió d’euros de la Fundació “la Caixa” i de l’Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), representa una fita molt significativa no només des del punt de vista fisiològic (ja que millora la comprensió dels processos biològics que controlen el pes corporal), sinó també des del punt de vista de l’abordatge de malalties metabòliques com l’obesitat.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo, investigadora de l’IIPSV i responsable de DIAMET: “Si tot funciona correctament, quan mengem, els nivells de leptina a la sang augmenten. Aquesta hormona és la responsable d’enviar el senyal de sacietat al nostre cervell. En el cas de les persones amb obesitat es produeix més leptina que en el cas de les que estan primes, però al mateix temps, succeeix el fenomen conegut com a resistència a la leptina, que significa que l’organisme no respon a aquesta hormona. Les persones amb obesitat tenen, doncs, el mecanisme de sacietat alterat. El nostre estudi no només demostra el mecanisme pel qual els adipòcits produeixen leptina, sinó també per què el greix de les persones amb obesitat ho fa de
manera excessiva”.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones a tot el món són obeses, dades que segueixen una tendència a l’alça. L’obesitat –alerta l’OMS– s’associa directament amb la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i les relacionades amb la salut mental, la hipertensió, els accidents cerebrovasculars i amb diverses formes de càncer.
El succinat, clau en aquest procés
El succinat, un metabòlit energètic que també actua com a una hormona a través del seu receptor SUCNR1, té un paper molt rellevant en tots aquests processos. El grup DIAMET és un referent internacional en l’estudi d’aquest metabòlit en el context de les malalties inflamatòries i metabòliques (com l’obesitat i la diabetis). Durant molts anys, a aquest metabòlit se li ha atribuït un paper principalment inflamatori, a més d’identificar-lo com a biomarcador de la disfunció metabòlica en malalties com l’obesitat i la diabetis (en aquest tipus de pacients els seus nivells es troben elevats de manera crònica). Tot i això, en els últims anys, el grup DIAMET ha demostrat que aquest és un sistema complex, ja que els nivells de succinat també augmenten
(encara que de manera transitòria) en algunes situacions fisiològiques, com quan ingerim aliments.
En paraules de Sonia Fernández-Veledo: “És en aquest context on creiem que el succinat -a través del seu receptor SUCNR1- regula de manera natural l’homeòstasi energètica, és a dir, les funcions internes del nostre organisme que controlen que hi hagi un equilibri entre la ingesta i la despesa energètica. En aquest estudi demostrem que un dels mecanismes és a través de la producció de leptina i, per tant, de la sensació de sacietat, però anticipem que tindrà altres funcions fisiològiques, actuant en altres teixits. A més, demostrem que el succinat determinaria les oscil·lacions de la leptina al llarg del dia mitjançant el control del rellotge biològic dels adipòcits. En les persones amb obesitat, aquest mecanisme està hiperactivat, fet que explicaria,
en part, els nivells elevats de leptina”.
Aquest avenç científic representa un punt d’inflexió en el tractament de l’obesitat i obre les portes a estudis futurs destinats a investigar no només altres funcions metabòliques del succinat, sinó també a explorar teràpies que permetin restaurar aquest mecanisme, aconseguint així que els seus nivells, així com els de l’hormona leptina, puguin ser estabilitzats i recuperin el seu paper de regular la sensació de sacietat.
L’estudi ha rebut finançament del programa de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut (de la Fundación ”la Caixa”) i de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación). Ha estat possible gràcies a la unió de l’esforç i compromís de diferents institucions: el Centro de Investigación Biomédica en Red – Diabetes y Enfermedades Metabólicas (CIBERDEM), el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IBI) Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.
