La realitat és que amb els anys he anat entenent que la festa no tant sols és menjar, beure, ballar i petar la xarrada (que també)… La festa, la gastronomia, conèixer gent, fer pinya o acabar amb (més de) una copa (més aviat cubalibre) descansant en algún esbarzer dels Camps Elisis són coses que he après a valorar i a veure des d’un altre punt de vista. Depèn de a qui li preguntis, l’Aplec és una festa “super guai” o un “tostón”, però les expectatives sempre hi són. Segur que també heu sentit preguntes com “però què es fa tot el dia? Menjar i ‘pimplar’?” o “quina gràcia té pagar una morterada per estar tres dies bevent i de festa?”. Si m’ho preguntes a mi, amb total sinceritat us diré que em sembla un ‘planazo’, però també s’ha de dir que l’Aplec no és només això. Alguns no saben que durant setmana abans i a la pròpia festa s’hi organitzen activitats per a tots els gustos i edats, a les diferents colles, amb propostes de tots colors, culturals i algunes molt ‘top’!

Com a novell, tinc molts dubtes sobre com serà viure la festa des de dins… Com ens organitzarem dins de la penya o, sobretot, com podré aguantar el cansament i la ressaca (emocional, no us penseu…) sense caure en la clàssica dita: “Amb estil i elegància, avui torno en ambulància”. El descontrol, la ‘farra’ i els excessos d’alguns/es sempre hi són i és absurd negar-ho. Potser és la part més coneguda pels qui (encara) som joves, i no us negaré que és un dels principals punts pels quals m’he unit. Ara ve quan m’explico i aclareixo sense fer apologia de res que no sigui saludable, però tinc clara la importància de no perdre els valors de la convivència, el respecte i la salut.  

Beure i fer el ruc està bé, però sempre amb mesura per gaudir-ne tots plegats. També hem de recordar que es tracta d’una festa familiar, i que els més petits de casa també formen part de l’Aplec. De fet, tenen una tasca més que prioritària, sobretot en aquells moments en què (m’han dit) el sol ja és alt, portes unes hores a la penya i aquella xafogor lleidatana tant típica d’aquesta època de l’any i que t’abraça per no deixar-te anar… Llavors, els i les minicollistes executen la seva gran i benvinguda missió: BUIDAR TOTA LA MUNICIÓ DE LES SEVES PISTOLES D’AIGUA A SOBRE TEU. A algú li molestarà, però per mi serà una batalla que tindré el plaer de "perdre". Són 'peques' i els hi toca sembrar una miqueta el caos. No sé si seré tant comprensiu quan els minifranctiradors aquàtics m’ataquin mentre estigui de ressaca, però llavors activaré el meu ‘mode de supervivència’ i, per coherència, hauré de callar, lluir el meu millor somriure i seguir el seu joc. Toca demostrar que som “adults” i/o responsables.

Un altre dels temes que més em volta pel cap és que “faré el ridícul”, però, sincerament, veient algunes disfresses, balls i càntics exòtics per la zona, aquesta preocupació passa a un segon pla. Tot i així, per protegir-me i no acabar convertint-me en un ‘meme, he pensat en el meu 'outfit’. Entren en joc el barret de palla i les ulleres de sol, que em protegiran del sol, però també (espero) em salvaran de les càmeres i ‘influmierders’ que pengen 329 Stories en poques hores. Perquè recordeu, amics i amigues, que la festa i la ressaca són temporals, però Internet és per sempre. Si la teva intenció és contribuir a la maleïda sequera que patim i assecar el riu Segre amb el got penjat del coll amb una cordeta, més val refugiar-te dels i les papparazzis de torn… No serà divertit veure com al proper sopar d’empresa o trobada familiar seràs ‘trending topic’ gràcies a un vídeo que el teu “colega” després de ‘xorissar’ una disfressa de minion amb més cervesa que l’Oktoberfest, ballant “Beso a beso” amb uns passos prohibits que fusionen flamenc amb reggae i acabant en posició horitzontal amb un posat (in)digne de revista i que ni els mateixos grecs van poder esculpir.

Com he dit abans, és el primer cop que participo activament a l’Aplec com a collista, però tampoc m’he inventat totes les línies de més amunt i és evident que porto anys visitant-lo. Ara, desde la pròpia experiència vull aportar una informació de servei a tothom qui tingui intenció d’anar “ratejant” entre les diferents colles on hi tingui amics/gues. Endavant i a per totes, però has de ser conscient que potser t’emportes un disgust. Segurament una canyeta o dos sí que et podràs baixar, però activar el ‘mode paràsit’ tota la nit no et funcionarà, i ho sé prou bé. Per molt desinhibits que vagin els teus compis collistes, canta moltíssim quan no paren de filtrar-se begudes fora del clan aplequil. Molta sort en la teva croada, però et recomano que intentis aportar a la festa i a integrar-te a l’Aplec a través de la colla Los Forasters, la penya de turistes i visitants, que et proposen diferents opcions per degustar les delícies lleidatanes. 

En definitiva… Desitgeu-me sort, perquè no sé què m’espera aquest llarg cap de setmana, però afronto el repte amb decisió, amb ganes de degustar els millors caragols del món, de descobrir nous còctels, de forjar noves amistats i amb el convenciment que m’ho passaré com mai. I qui sap… Potser l’Aplec és com les Pringles i faran bo aquell eslògan de “cuando haces pop, ya no hay stop”. Ja us explicaré com hauré (sobre)viscut al meu “primer Aplec”, o almenys de tot allò que es pugui explicar en horari infantil. De moment, em centro en gaudir-ne plenament, invocant l’esperit del gran Johan Cruyff i les seves infinites paraules: “Salid y disfrutad”.