ℹ️ El 8M amb 8 veus de dona

LLEIDACOM / Marta Argilés
07-03-2021
  • ℹ️ El 8M amb 8 veus de dona

Ens trobem en ple segle XXI i vivim en una societat contemporània que encara vesteix rols de gènere. Si rasquem les vestidures i ens endinsem en aquestes, veurem que molts d’aquests patrons instaurats són tòxics i afecten el dia a dia de l’àmbit laboral. Dins del món professional, encara hi ha una tendència a justificar una discriminació de gènere que cada dia desdibuixa la línia dels drets laborals de les dones i manté una escletxa que va separant més i més els homes i les dones, perpetuant situacions de desigualtats i desequilibris socials.

Segons l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) –l’òrgan assessor del Govern adscrit a l’Institut Català de les Dones- la xifra del salari brut anual mitjà dels homes és 6.521,8 euros més alta que la quantitat que guanyen les dones a finals d’any.  Així doncs, la bretxa salarial del 23% entre homes i dones constitueix una conseqüència més dels estereotips de gènere avui dia encara vigents i que actuen de forma involutiva per les dones treballadores, donant un avantatge injust als homes treballadors. És una de les discriminacions que encara es perpetua des del patriarcat i a la qual li hem de posar remei.

Gràfic estadístic de l'Observatori de la Igualtat de Gènere
Gràfic estadístic de l'Observatori de la Igualtat de Gènere

Però no volem simplificar aquesta situació com una competència entre homes i dones, sinó afavorir una evolució conjunta i social per tal de construir una societat digna de viure-hi amb igualtat de condicions. Per aquest motiu, i per reivindicar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, us presentem aquest reportatge on presentem vuit dones treballadores de diferents àmbits laborals del territori: el cultural, l’empresarial, l’agrari, el sanitari, el tecnològic, l’esportiu, el tèxtil i l’econòmic. Amb aquestes vuit dones capdavanteres volem reivindicar la postura femenina en aquestes posicions de primeres línies i descriure la complexitat que els hi suposa arribar i exercir càrrecs d’alta responsabilitat, tenint en compte que, segons l’estudi estadístic de l’Observatori d’Igualtat de Gènere, el col·lectiu femení només ocupa un 35,4% dels càrrecs directius i de gerència. Per això, volem ficar en valor a les dones que hi són, i al mateix temps volem fer una crida a totes les dones a atrevir-se a ocupar els espais que els siguin merescuts i afavorir l’abolició de qualsevol jerarquia imposada, vetllar pels drets de cadascú de nosaltres i conformar un món igualitari.


8 DONES SUPERANT ESTEREOTIPS DE GÈNERE EN EL MÓN LABORAL

Hem presentat aquests vuit àmbits laborals per tal d’oferir una visió polifacètica i trencar amb els cànons dels estereotips de gènere que habiten en el món del treball. Entre altres, un 91,1% de les excedències laborals que es demanen per tenir cura de familiars són atorgades a dones, en canvi aquestes només representen un 25% de les llicències federatives en el món de l’esport.

Anna Giribet, imatge de FiraTàrrega
Anna Giribet, imatge de FiraTàrrega
Eulàlia Pagès, imatge de Lleida.com
Eulàlia Pagès, imatge de Lleida.com

SECTOR CULTURAL – ANNA GIRIBET “No em crec mai el que no sóc”

L’Anna Giribet és economista i gestora cultural. Des del 2019 ocupa el càrrec de direcció artística de FiraTàrrega i això la converteix en la primera directora dona de FiraTàrrega, després de 38 anys d’història i de rodatge d’aquesta. Ella és filla de Vilanova de Bellpuig i de les terres de Ponent.

FiraTàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques que, des de 1981, es materialitza anualment a Tàrrega el segon cap de setmana de setembre. Construeix un aparador de creativitat escènica i consta d’una programació heterogènia que posa una atenció especial en les arts de carrer i l’espai públic. 


SECTOR EMPRESARIAL – EULÀLIA PAGÈS “Ara estic sota aquest paraigua de responsabilitat, amb 35 famílies a les meves mans. No sóc gran cosa més”

L’Eulàlia Pagès era aparelladora fins fa dotze anys, el 2019 va decidir emprendre la iniciativa i quedar-se amb la direcció de la Pagès Editors, editorial de Ponent i la qual anteriorment corresponia al seu pare, Lluís Pagès.

Pagès Editors va ser creada per Lluís Pagès el 1990 a Lleida. Va néixer per a publicar llibres en llengua catalana i en aquests anys de vida ja ha publicat al voltant de 2.700 títols, els quals constitueixen un fons important de catàleg editorial. La directora, Eulàlia Pagès va estudiar arquitectura tècnica i després va treballar en el món de la construcció. Finalment, ha acabat sent responsable d’aquesta editorial que fa créixer amb perseverança i esforç.

Urgell Isus, imatge de Ca l'Andreu
Urgell Isus, imatge de Ca l'Andreu
Laura Sunyol, imatge de La Paeria
Laura Sunyol

SECTOR RAMADER – URGELL ISUS ‘dona emprenedora’

Urgell Isus i Julià és la representant a l’Alt Pirineu de l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes. És capdavantera i responsable de Ca l’Andreu, una empresa familiar dedicada a la ramaderia de boví ecològic, ubicada a Alàs (Alt Urgell), i s’ocupa especialment de la comercialització i la distribució del producte.

L’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes sorgeix d’uns cursos que es van fer a l’Escola Agrària de Monells, ara fa sis o set anys, on un grup de pageses i ramaderes de tot el territori van congeniar. L’associació es crea per tal de poder tenir veu davant de la societat i davant de l’administració. Els objectius d’aquesta són empoderar el paper de la dona en el món rural. Sortir de l’ombra de les explotacions presidides per les figures masculines per així aconseguir que la dona sigui titular de les seves pròpies explotacions. I ajudar a les noves generacions de dones a fer créixer el món rural.

SECTOR TECNOLÒGIC – LAURA SUNYOL ‘dones i tecnologia’

Laura Sunyol és la nova directora de Noves Tecnologies i Administració Electrònica de la Diputació. Ella és llicenciada en Ciències del Treball i diplomada en Relacions Laborals, també compta amb un postgrau en Tècniques de Comunicació Audiovisual i un altre en Curs d’Especialització en Direcció i Gestió de Recursos d’Informació.

També ha estat membre de diferents Comissions i Grups de Treball de l’Ajuntament de Lleida, Localret i del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, relacionats amb l’impuls a les administracions cap a la transformació digital. A més a més, ha participat en més de 20 ponències, en diferents congressos i jornades vinculats a les noves tecnologies i al govern digital, i ha impartit més d’una dotzena de cursos de formació referents a la normativa d’administració electrònica.

Eva Ribalta, imatge de Lleida.com
Eva Ribalta, imatge de Lleida.com
Montserrat Gea, imatge de Lleida.com
Montserrat Gea, imatge de Lleida.com

SECTOR ESPORTIU – EVA RIBALTA ‘dona polivalent i atleta d’èxit’

Eva Ribalta és una atleta lleidatana, fondista i triatleta insigne. Ha sigut campiona d’Espanya de triatló de llarga distància en la seva categoria i campiona del món de marató per veterans. També és campiona d’Espanya de marató en la categoria de veterans F-40 i es va quedar en la tercera posició als Estatals de mitges maratons.

Actualment, és presidenta de l’Associació Esport Femení Lleida, una entitat amb vocació d’impulsar, potenciar i donar major visibilitat a l’esport femení arreu del territori. Un dels seus propòsits és “la igualtat efectiva de l’esport femení”, a més de no tolerar cap violència i discriminació.

SECTOR SANITARI – MONTSERRAT GEA ‘amb qualitat humana i professional’

Montserrat Gea és diplomada en Infermeria i en Ciències Empresarials per la Universitat de Lleida. També té un Màster en Ciències de la Infermeria i Doctora amb menció internacional per la Universitat de Toronto. A més a més, ha exercit d’infermera assistencial en l’àmbit sociosanitari, residencial i primari. Opina que “la manca dels béns essencials ens aboca al fracàs com a societat i a situacions insostenibles, que amenacen els estàndards més bàsics de salut pública”.

Gea és la principal investigadora del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i també d’altres grups internacionals i de l’Estat espanyol. Actualment, ocupa el càrrec de directora general de Professionals de la Salut de la Generalitat i treballa des d’allà tots els seus propòsits en el camp de la salut.

Marta Huerta, imatge de Lleida.com
Marta Huerta, imatge de Lleida.com
Maria José Pérez, imatge dels Cellers Vinya els Vilars
Maria José Pérez, imatge dels Cellers Vinya els Vilars

SECTOR TÈXTIL – MARTA HUERTA ‘la firma de km0’

Marta Huerta és una dissenyadora lleidatana que s’ha fet el seu espai dins de la moda ponentina. Ha treballat amb l’equip de Mesccalino i amb això li ha donat ales per iniciar una trajectòria sola i amb la seva firma de km0. Emprenedora i atrevida, ha creat el que ara és la seva marca personal. Reconeix que no és fidel a les tendències i defensa la comoditat en una mateixa. Va entrar en el món de la moda quan va començar a estudiar a l’Escola Felicidad Duce de Barcelona i allí s’adonà que li embogia el sector de la moda, l’estètica i l’estil.

Va guanyar el primer premi al REC.0 d’Igualada i la doble participació en les pop-up Store de la 080 de Barcelona. El seu rellotge no para de córrer i ella corre amb ell. Sense perdre pistonada ha aconseguit crear 5 col·leccions i ara s’endinsa en una altra creació. A més a més, la seva firma és reconeguda per estar feta en la seva totalitat en terres catalanes.

SECTOR AGRARI – MARIA JOSÉ PÉREZ ‘propietària del celler Vinya els Vilars’

Maria José Pérez és la propietària del celler ‘Vinya els Vilars’ d’Arbeca. Ella s’ocupa d’una petita explotació vitivinícola fundada per Antoni Aldomà i Sans. El celler deu el seu nom a la fortalesa ibèrica d’Els Vilars. El 2014, coincidint amb els deu anys des de la comercialització de les seves primeres ampolles de Vilars i Leix, la vinya incorpora un nou espai multifuncional de més de 300 metres quadrats, amb zones de tast i formació, atenció al públic, cuina, que respon a la voluntat dels responsables de Vinya els Vilars de gestionar el seu futur d’una manera sostenible i responsable. La Vinya els Vilars d’Arbeca realitza una significativa aposta per promocionar tots els actius turístics gastronòmics, culturals i artístics del municipi i la comarca de les Garrigues. És un petit celler familiar de la Denominació d’Origen Costers del Segre on la propietària hi posa tota la seva passió, estima i coneixements per produir uns vins de qualitat, plens d’aromes, sabors i matisos.

José Pérez pretén reduir al màxim possible l’impacte ambiental al territori, créixer a partir de la innovació i la qualitat, promoure activament el patrimoni natural i cultural de l’entorn i invertir temps i esforç en teixir una sòlida xarxa de cooperació interempresarial amb altres empreses agroalimentàries o relacionades amb l’enoturisme.


-AIXÒ ÉS UN ESQUEIX D’OLIVERA DE LES TANTES DONES QUE HI HA AL MÓN-


 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Penses que s’hauria d’obrir l’oci nocturn?