ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents

ACN
30-09-2020
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago
  • ℹ️ Tres anys després de l'1-O: conseqüències judicials i desenes de causes pendents
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

Tres anys després de l'1-O, el referèndum té conseqüències judicials i molts procediments oberts als tribunals. Hi ha polítics complint penes de presó o d'inhabilitació, com els condemnats pel Tribunal Suprem, altres esperant sentència, com l'excúpula d'Interior i bona part de l'antiga Mesa del Parlament. Altres encara esperen judici, com l'exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet al Suprem, els síndics electorals, que seran jutjats al novembre, el conseller i exalcalde d'Agramunt, Bernat Solé, i Lluís Salvadó i Josep Maria Jové al TSJC. També hi ha desenes de càrrecs processats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, alcaldes, votants i desenes de policies i guàrdies civils, sobretot en dos jutjats de les ciutats de Barcelona i Girona.


"Tot el poble ens vam unir i vam fer front a l'atac": Testimonis de les càrregues policials de l'1-O


El primer jutjat en obrir una causa per l'1-O va ser el d'Instrucció 13 de Barcelona, ja abans que es confirmés que hi hauria un referèndum d'independència i encara menys la data. Mesos de telèfons intervinguts van acabar amb nombrosos escorcolls i detencions el 20-S. D'allà en van sortir desenes d'alts càrrecs de la Generalitat investigats per desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets o falsedat documental, entre ells Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, de Vicrepresidència i Economia. Com que des de finals del 2017 i almenys mentre duri l'actual legislatura són diputats al Parlament i, per tant, aforats, la seva causa es va segregar i es tramita al TSJC. Entre els processats per Instrucció 13 destaquen els aleshores secretaris de Difusió, Antoni Molons; de Presidència, Joaquim Nin; de Treball, Josep Ginesta; d'Exteriors, Aleix Villatoro; o de Comunicació, Jaume Clotet. També hi ha càrrecs del CTTI, de Vicepresidència i Economia, de la CCMA, d'Exteriors, i alguns empresaris.

Però d'aquell 20-S se'n van derivar altres processaments: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que van organitzar la concentració davant de la Conselleria d'Economia, i que van acabar condemnats pel Suprem per rebel·lió al costat dels membres del Govern Puigdemont, i el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Aquests quatre últims van ser jutjats l'hivern passat a l'Audiència Nacional per rebel·lió, tot i que finalment la fiscalia va rebaixar l'acusació a sedició o desobediència. S'espera que la sentència es faci pública aviat. També hi ha diversos comandaments de Mossos encara pendents d'una investigació contra ells en un jutjat de Cornellà de Llobregat.


Un mes de l'1-O: cronologia de 31 dies que han fet història


Prèviament a Instrucció 13, el TSJC ja havia obert causes penals contra l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la seva mesa per tramitar iniciatives parlamentàries a favor de la independència que teòricament estaven vetades pel Tribunal Constitucional. Forcadell va ser inclosa en el judici al Suprem per un delicte de rebel·lió, i condemnada a onze anys i mig de presó. La resta de la Mesa només va ser processada per desobediència, i la seva causa es va enviar al TSJC. Però Joan Josep Nuet, ara diputat d'ERC al Congrés, va ser separat d'aquesta causa, que es tramita al Suprem. La resta de membres, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, van ser jutjats al juliol i estan pendents d'una possible condemna d'inhabilitació per a càrrec públic.

La principal causa, la del Tribunal Suprem contra els líders del procés, ja està sentenciada, i amb compliment d'importants penes de presó per a la majoria, pendent de recursos al Tribunal Constitucional i probablement a Europa. Els presos van obtenir al juliol el tercer grau, però el Suprem el va revocar per a tots excepte per a Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Al novembre està previst el judici contra els síndics electorals, designats pel Parlament per supervisar la netedat de la votació de l'1-O, però que van dimitir en bloc quan el Tribunal Constitucional els va amenaçar amb multes.

Dies abans del referèndum la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències contra centenars d'alcaldes que havien acceptat col·laborar en la votació. Moltes causes s'han acabat arxivant però algunes van tirar endavant i estan pendents de judici. Una d'elles és la seguida contra l'exalcalde d'Agramunt (Urgell), Bernat Solé, actual conseller d'Exteriors. Com que és aforat, la causa es tramita al TSJC, que ja ha dictat la interlocutòria de processament. Un altre alcalde diputat és el de Mollerussa, Marc Solsona, que també va ser investigat per la Fiscalia Superior, però el ministeri públic ho va arxivar el novembre del 2018. En canvi, a l'exalcalde d'Alcarràs (Segrià) Miquel Serra, el ministeri fiscal li demana 15 mesos d'inhabilitació i 21.600 euros de multa per haver cedit un espai municipal per a la votació.


#1O / Veïns i veïnes d'Alcarràs: "Hem passat por, hi havia nens i gent gran quan carregaven"


A les comarques de Girona queden tres investigacions obertes a alcaldes. Són les que fan referència a l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip; a l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell (ERC), i a l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan (JxCat). Les dues primeres encara s'instrueixen. Però en el cas de Mindan, el seu serà el primer que arribi a judici. Serà aquest novembre en un jutjat penal de Figueres. La fiscalia demana per a l'alcaldessa un any d'inhabilitació i que pagui una multa de 3.240 euros.

A les Terres de l'Ebre, l'alcalde de Roquetes (Baix Ebre), Paco Gas (ERC), segueix pendent del recurs que va presentar en contra de l'obertura de judici oral per suposada desobediència per haver facilitat equipaments i haver col·laborat activament amb els organitzadors del referèndum. En la interlocutòria de febrer passat, el jutjat número 3 de Tortosa li va reclamar una fiança de 15.000 euros. La fiscalia va demanar un any i tres mesos d'inhabilitació i 11.250 euros de multa. En el mateix procediment van arribar a estar també investigats dos regidors, un treballador municipal i un membre de la mesa electoral, tot i que finalment la causa contra ells es va acabar arxivant.

L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Josep Caparrós, i el primer tinent d'alcalde, Albert Salvadó, esperen també notícies del procediment obert contra ells que es va iniciar fa dos anys a instàncies de la fiscalia, quan va citar diversos alcaldes de la demarcació a prestar declaració a Tarragona. Ells són els dos únics càrrecs electes contra qui s'ha mantingut la causa per suposats delictes de desobediència, malversació i prevaricació en l'organització i celebració del referèndum de l'1-O al municipi. El ministeri públic va remetre a finals de 2018 la investigació contra Caparrós i Salvadó al jutjat número 4 d'Amposta, que just fa un any va demanar a l'Advocacia de l'Estat i a la fiscalia que presentessin escrits d'acusació per obrir judici oral. El procediment es troba pendent d'aquest tràmit.

Arran d'aquestes mateixes indagacions de la fiscalia, el TSJC va investigar l'expresident de l'Associació Catalana de Municipis Miquel Buch i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras, però va arxivar la causa. Més tard la va reobrir per a Buch.


Clam històric contra la repressió i per la llibertat

Foto Miquel de Santiago

Procediments a tot el territori

Respecte l'actuació durant l'1 d'octubre als col·legis electorals, hi ha diverses causes contra votants, per desordres públics i resistència a l'autoritat, i contra policies nacionals i guàrdies civils per lesions i contra la integritat moral. Al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona hi ha prop de mig centenar de policies nacionals i comandaments investigats per l'actuació en una dotzena de col·legis de la capital catalana per lesions i delictes d'odi, com per exemple l'escopeter que va disparar la bola de goma a l'ull de Roger Espanyol, qui també està investigat per desordres.

A l'àrea metropolitana de Barcelona també va ser investigada l'aleshores cap de la regió policial Metropolitana Nord dels Mossos, Cristina Manresa, i el seu número 2, l'intendent Xavier Creus, per un delicte de desobediència pel seu paper aquell 1-O.

A Lleida també va ser molt mediàtic el cas d'Enric Sirvent, un votant que va patir un ataca de cor durant les càrregues policials en un col·legi. Aquest setembre van començar a prendre declaració a sis policies nacionals investigats per l'agressió i l'omissió del deure de socors. De moment un ha negat els fets i els altres cinc declararan el 16 de novembre. El passat mes d'abril Sirvent va morir per covid-19.


El primer policia espanyol investigat per agredir a Enric Sirvent durant l'1-O a Lleida la nega

Mor per covid-19 Enric Sirvent, el lleidatà que va patir un atac de cor durant les càrregues policials de l’1-O
Foto Miquel de Santiago

De fet, a Lleida es va celebrar el primer judici contra un policia nacional per aquelles càrregues. Va ser el 27 de juny del 2018 per la denuncia d'un jove de 25 anys de Lleida que es trobava a l'EOI i assegurava que el policia li va propinar un cop de puny a la cara. Es demanava una condemna d'un a 3 mesos de presó per lesions i inhabilitació de càrrec públic per 4 anys. El policia va declarar des de Sevilla i va quedar absolt. També van quedar exonerats quatre comandaments dels Mossos d'Esquadra a la regió per desobediència, falsedat documental i revelació de secrets, per la seva actuació el dia del referèndum.

A la comarca del Bages hi ha diverses causes obertes contra les càrregues policials de l'1-O que es troben en diferents fases d'instrucció. En primer lloc, el Jutjat d'instrucció 2 de Manresa va arxivar el 2019 les denúncies de diversos ciutadans contra l'actuació policial a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, a Callús, a Fonollosa i a Castellgalí. La jutgessa va considerar que no hi havia hagut excés policial, ni tampoc se li podien atorgar responsabilitats penals als agents. La defensa dels denunciants ha presentat recurs a la decisió judicial, que encara està pendent de resoldre.

D'altra banda, segueix oberta la causa a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. En aquest cas, la jutgessa que porta el cas va fer un advertiment el passat mes de juliol a la Guàrdia Civil demanant-los col·laboració, ja que, en cas contrari, prendria mesures. Aquesta causa, que inicialment s'havia arxivat, es va reobrir després que l'Audiència de Barcelona donés la raó als ferits, que havien presentat un recurs.


"Sóc filla de guàrdia civil i em fa vergonya el que han fet dins d'aquest uniforme"


Finalment, un dels casos més emblemàtics és el de l'exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. El seu cas és especial, ja que, d'una banda, és un dels ferits que va denunciar la Guàrdia Civil per l'actuació a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, i, de l'altra, ha estat acusat per la fiscalia d'un delicte de desobediència greu per no haver complert les ordres dels agents de la Guàrdia Civil. El judici contra ell es va celebrar el 21 de setembre i aquest dilluns va ser condemnat a 14 mesos d'inhabilitació i 2.100 euros de multa.

Al Camp de Tarragona, l'Associació d'Advocats Voluntaris 1 d'octubre de Reus defensa prop d'una vintena de causes. Una de les més rellevants és pels delictes d'odi i malversació contra l'alcalde de l'1-O, Carles Pellicer, alguns regidors, alguns bombers i el propietari i un treballador d'un gimnàs per un manifest i les concentracions, especialment del 3 d'octubre del 2017. Es va arxivar la causa per bona part dels encausats i s'està a l'espera que l'Audiència de Tarragona faci el mateix amb la resta.

Igualment es van arxivar les caues obertes contra un veí de Reus per haver replicat la pàgina web del referèndum i un mecànic de la ciutat per negar-se a arreglar un cotxe particular d'un policia nacional. Una veïna de Reus que va fer una piulada contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ser absolta en segona instància.

A Mont-roig del Camp un guàrdia civil va denunciar quatre votants per lesions, atemptat a l'autoritat i desobediència. Respecte tres ja es va arxivar la causa, i ara s'espera que l'Audiència arxivi el cas contra el quart. A Valls, un 'hacker' de 19 anys d'Anonymous s'enfronta a 18 anys de presó per atacs informàtics a institucions de l'estat abans i després de l'1-O.


Passar paperetes en caixes de formatge o enterrar les urnes, algunes peripècies per votar l'1-O

Foto Miquel de Santiago

Aquests mateixos advocats voluntaris mantenen oberta una querella contra la Guàrdia Civil, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial conjunt, caps, càrrecs i comandaments responsables de les actuacions dutes a terme l’1-O a Mont-roig del Camp. La querella es va arxivar provisionalment, així com moltes altres per delictes d'odi, injúries i altres suposats delictes comesos contra persones o entitats sobiranistes.

Al Camp de Tarragona, s’han tancat molts dels procediments penals de fets ocorreguts l’1-O. El jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona, que era el que estava de guàrdia aquell dia i on van anar a parar la majoria de denúncies, ha anat arxivant moltes diligències.

Juristes per la República només té mitja dotzena de causes obertes per fets ocorreguts a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona i a petits pobles de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, on la Guàrdia Civil va actuar. A Vilabella hi ha dos casos, un dels quals és contra un camioner ucraïnès que va anar a protegir els veïns i està acusat d'haver trencat la falange d'un dit a un guàrdia civil.

A Cabra del Camp, l'exjutgessa de pau Rosa Canela va quedar absolta en el judici per haver fet un escrit crític amb la policia.

A les Terres de l'Ebre es va arxivar la causa oberta a l'Audiència Nacional per injúries a la corona contra un veí de Tivissa (Ribera d'Ebre) i també s'investiguen les càrregues de la Guàrdia Civil que van patir els votants a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Més d'una vuitantena de persones van acreditar haver partit lesions com a conseqüència de la intervenció policial i al voltant de la meitat, entre 35 i 40, mantenen oberta la denúncia pels fets. Diversos agents de l'institut armat, identificats gràcies a les imatges gravades durant les càrregues, ja han prestat declaració com a investigats al jutjat número 4 d'Amposta, que instrueix el cas. El procediment, però, avança lentament davant els nombrosos recursos presentats i les dificultats perquè declarin tots els agents identificats.


Advocats per la Democràcia acusen el fiscal Maza de mentir sobre les càrregues policials de l'1O


A les comarques gironines, les càrregues policials durant l'1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva van desembocar en una querella presentada pels ajuntaments amb el suport dels advocats voluntaris. La querella agrupa les denúncies d'uns 300 ferits i el jutjat instructor ja ha conclòs la instrucció amb una trentena de policies i guàrdies civils inicialment investigats, tot i que els agents de la Benemèrita de Sant Julià de Ramis han quedat fora del procediment.

Sí que arribaran a judici per la via civil les destrosses que els guàrdies civils van causar al pavelló de Sant Julià de Ramis, valorades en més de 12.000 euros. L'Ajuntament va presentar una demanda contenciosa-administrativa contra el Ministeri de Justícia i la causa ja té data per al judici: serà el 2 de novembre a Madrid.

També hi ha cinc comandaments dels Bombers de Girona investigats. L'endemà del referèndum, un comboi de protesta va passar per davant la comandància de la Guàrdia Civil de Girona. Eren vehicles del cos que portaven pancartes favorables a l'1-O, i que van fer sonar els clàxons i les sirenes quan circulaven per davant de la caserna. Arran d'això, la fiscalia va presentar una denúncia i els cinc comandaments dels Bombers van haver de declarar al jutjat. La causa continua oberta per a tots ells i actualment el jutjat està practicant diferents diligències per esclarir la implicació de cadascun.

Causes derivades de l'1-O

Indirectament relacionades amb l'1-O hi ha altres causes, algunes ja jutjades, com les seguida contra diversos manifestants per desordres públics durant l'octubre i novembre del 2017, o l'hivern i primavera del 2018, com l'activista Tamara Carrasco, com a suposada líder de diversos CDR, i participants en les protestes posteriors a la sentència del Suprem l'octubre del 2019. Carrasco va ser jutjada aquest dilluns i s'enfronta a set mesos de presó per incitació als desordres públics, després d'haver estat acusada inicialment de terrorisme per l'Audiència Nacional i haver hagut de passar mesos confinada al seu municipi. Un altre jove CDR, Adrià Carrasco, va fugir a Bèlgica just abans que el detinguessin.

Un dels casos més paradigmàtics és la investigació contra diversos professors de l'IES Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) per suposats comentaris humiliants contra la Guàrdia Civil, justament en un centre on hi estudien molts fills de membres d'aquest cos armat. Es van obrir diverses causes a instàncies de la fiscalia i associacions de guàrdies civils, però s'han anat arxivant. A l'Audiència de Barcelona hi ha recursos pendents de resolució.

A la Seu d'Urgell va passar una cosa similar. Vuit professors de Primària del col·legi Mossèn Albert Vives van ser acusats d'incitació a l'odi pel tractament que van fer a classe dels fets de l'1-O. El jutjat i l'Audiència de Lleida van arxivar la causa, però la fiscalia ho va recórrer.


Citen a declarar vuit professors de la Seu d’Urgell per incitació a l'odi contra els cossos de seguretat espanyols

Membres de la Comissió de suport a l'Escola Catalana de la Seu d'Urgell.

Dues membres dels CDR estan sent investigades per tirar fems a les portes del jutjat de Reus i un jove de Tarragona està pendent d'un recurs per una acusació de desordres públics. De fet hi ha diverses causes obertes per protestes violentes en aquestes comarques. Un total de 23 persones estan sent investigades per aldarulls a la ciutat de Tarragona ara farà un any, dos dels quals van passar-se cinc setmanes empresonats.

També derivada de l'1-O hi ha les dues causes per desobediència contra el president de la Generalitat Quim Torra, que ha estat inhabilitat un any i mig per desobeir la Junta Electoral Central la primavera del 2019 en no retirar a temps una pancarta a favor dels polítics presos. Encara té una altra causa pendent similar per no retirar la mateixa pancarta el setembre del 2019.

D'altra banda, l'exconseller d'Interior, Miquel Buch, també era investigat pel TSJC per haver contractat d'assessor un sergent dels Mossos d'Esquadra que havia escortat Puigdemont a Bèlgica. Del mateix entorn de Puigdemont, està investigat Josep Lluís Alay, exsecretari de Govern, director de l'oficina de l'expresident, per malversació de fons públics i prevaricació per un viatge a Nova Caledònia durant el referèndum d'autodeterminació del novembre del 2018 i peatges d'autopista per visitar els polítics empresonats a Lledoners. Alay i Jaume Matamala, amic de Puigdemont, també van ser investigats per ajudar Puigdemont en el viatge entre Finlàndia i Alemanya, quan va ser arrestat. De fet, dos mossos que escortaven Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya el març del 2018 s'enfronten a penes de tres anys de presó a l'Audiència Nacional per un delicte d'encobriment.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta