El 16 de febrer del 2022 és una data que el cinema català mai oblidarà com tampoc Carla Simón. Avui fa un any que la cineasta recollia l’Os d’Or de la Berlinale i feia història. Han estat 365 dies en els quals la pel·lícula ha arribat a uns 150 festivals de tot món, s’ha estrenat a Estats Units, França, Alemanya, Grècia, entre altres països i prop de 400.000 espectadors l’han vist als cinemes de l’Estat. A més de l’Os d’Or a la Berlinale, la pel·lícula ha rebut cinc premis Gaudí, entre ells a la millor pel·lícula i direcció, el premi Feroz a la millor direcció, i el premi Lurra de Greenpeace al Festival de Sant Sebastià.
Aclaparada pel guardó, Simón va pujar ara fa un any a l’escenari de la Berlinale Palast i va dedicar el premi a la seva família que, durant anys, ha fet créixer préssecs a Alcarràs i sense els quals «no hauria pogut explicar la història». «També dedico el premi a les petites famílies d’agricultors que cultiven la terra cada dia perquè la seva manera de fer respectuosa amb la terra és, avui dia, una forma de resistència», va dir.
T'EXPLIQUEM…
Tono Folguera, un dels productors d’’Alcarràs, recorda que la cinta va fer història fa un any, una fita que serà recordada “pel que significa pel cinema independent, pel cinema que es fa en aquest país, per la nostra llengua, pel cinema dirigit per dones i per les reivindicacions d’un territori que no se’n parlava massa al cinema com és La Plana de Lleida”.
El productor també ressalta la importància que ha tingut la pel·lícula per la producció de cinema en llengua catalana. ‘Alcarràs’, diu, va arribar en el moment precís en què les institucions havien pres decisions per afavorir la producció de cinema en català. “‘Alcarràs’ confirma que es pot tenir èxit rodant amb la nostra llengua i val la pena que la Generalitat i la CCMA hi apostin”, afirma.
A nivell professional, Folguera admet que els ha obert moltes portes al mercat internacional als productors que hi han participat. Posa com exemple que el proper rodatge que faran, el nou film de Carlos Marqués-Marcet, és una coproducció amb Itàlia i Suïssa amb el mateix productor italià d’‘Alcarràs’. “Això ens permetrà seguir fent bon cinema i un cinema molt internacional”.
#ENTREVISTA EXCLUSIVA
Recorregut
Pel que fa el recorregut del film, Folguera manifesta que després d’estrenar a Berlín i guanyar l’Os d’Or, han estat presents a uns 150 festivals internacionals, on augura que l’hauran vist més de 120.000 persones. Així mateix, han estrenat en sales de cinema a diversos països com Alemanya, Grècia, Holanda, Estrats Units, França Suïssa… “És un film que d’una forma o d’una altra, ja sigui a les sales, televisions o plataformes, l’acabarà veient tot el món”.
A Espanya la pel·lícula es va estrenar a finals d’abril del 2022 i ja l’han vist 397.000 espectadors. El productor, que fa una crida per arribar als 400.000, assenyala que porten un any ininterrompudament a les sales de cinema. “La pel·lícula sempre hi ha sigut, ja sigui a una sala o a una altra”, afegeix.
Folguera creu que ‘Alcarràs’ té “molta veritat, passió i amor”, i és el què l’equip liderat per Carla Simó ha regalat. “Un film que s’ha posat dins del cor de cada espectador que l’han vist”. “‘Alcarràs’ parla d’un món que estem perdent i tots som una mica la família Solé, que lluitem pels nostres referents”.
Premis
A més de l’Os d’Or a la Berlinale, la pel·lícula ha rebut cinc premis Gaudí, el premi Feroz a la millor direcció per Simón, i el premi Lurra de Greenpeace al Festival de Sant Sebastià. Com ha detallat Folguera, l’equip del llargmetratge va decidir no competir en més festivals després de guanyar l’Os d’Or.
Per contra, ‘Alcarràs’ va caure de la cursa als Oscar després de ser escollida per l’Acadèmia del Cinema espanyola per representar-la i se’n va anar amb les mans buides dels Premis Europeus de Cinema, els Forqué i els Goya, tot i les seves diverses nominacions. Folguera va assegurar aquest dimarts en una entrevista a ‘El Món a RAC1’ que no li va sorprendre que la pel·lícula no s’emportés cap dels 11 Goya pels quals estava nominada. “Tots teníem previst i coll avall que això passaria i era bastant previsible”. Folguera pensa que el calendari va ser determinant. “Vam arribar als Goya amb la pel·lícula molt fatigada i, en canvi, ‘As bestas’ estava a la cresta de l’onada. Si haguéssim guanyat l’Os d’Or al novembre, hauria estat una altra cosa”.
