Alòs de Balaguer

Dit també Alòs del Marquesat (perquè pertanyia al marquesat de Camarasa), és vila d'origen incert, probablement preromà, que conserva als seus carrers costeruts i pintorescos tot el regust de temps passats. Consta, però, que el terme estava ja poblat en temps del Paleolític, com ho demostren algunes troballes arqueològiques. El seu pont va ser important estratègicament parlant en passades guerres, com la dels Segadors, en què D'Harcourt el va prendre, hi va passar amb 12.000 homes i inflingí una gran desfeta a l'exèrcit castellà. El monument més notable d'Alòs és el castell, conegut popularment com "la Carlana", documentat des de l'any 1018, i domini, poc més tard, del bisbe Eribald d'Urgell. El 1166 era propietat del monestir de Santa Maria de les Avellanes. Amb seu en aquesta fortalesa el rei Felip V va crear el marquesat d'Alòs a favor del militar Antoni d'Alòs i de Rius, un dels caps borbònics que havien contribuït a la caiguda de Barcelona a mans castellanes l'any 1714.
Va ser vegueria de Lleida fins al 1716 i corregiment de Lleida des de llavors fins al 1833.