Guissona

La capital de la Plana de Guissona té uns orígens que es remunten a més de 2.000 anys, concretament al període neolític. Va ser un nucli de poblament antic destacat, format a l'edat del ferro, amb un poblat hallstàtic (procedent de l'Europa central) que després es va iberitzar.

Durant els segles II i I a.C. va encunyar moneda de bronze dins el sistema del denari amb el nom de Iesso. Després es va transformar en ciutat romana, amb la denominació de Iesso, i va adquirir categoria de municipi (que a la Catalunya occidental només van tindre Lleida, Isona i Segarra). Les ruïnes d'Iesso (són molt nombroses les inscripcions), que ocupen uns 20.000 m2, són ara un jaciment convertit en un parc arqueològic.

L'any 975 el comte Borrell va conquerir la ciutat als àrabs. Que el territori de Guissona va ser una zona bèl·lica, ho demostra la gran quantitat de castells defensius que hi trobem. L'antiga ciutat fou reconquerida pels bisbes d'Urgell poc abans del 1024, quan el seu domini fou fallat a favor de Sant Ermengol contra els senyors del castell del Llor; amb el seu extens terme va ser sempre propietat de la mitra. Com a cap de la canònica i després col·legiata tenia jurisdicció religiosa sobre 40 parròquies.

Al 1651 s'hi va fundar un convent d'agustins, que encara es conserva, i el 1737 un de paüls, arruïnat.

D'un temps ençà Guissona ha sofert una important transformació: està totalment consolidada i creix dia a dia.