Torrelameu

La turris d’Abihumet (Torrelameu) fou un assentament andalusí per a l’explotació de l’espai irrigat per la séquia d’Albesa-Corbins (actual séquia de Torrelameu). Aquest tipus d’assentament, com el de Camporells (al terme municipal d’Albesa) o el de l’Algar (al terme municipal de Torrelameu) corresponia a una petita comunitat d’origen clànic.

Un document de l’any 1093 és, fins el moment, la referència més antiga coneguda d’aquesta explotació agrària o almúnia andalusina de Torrelameu.

L’any 1147, el comte Ermengol VI conquerí aquest lloc i el cedí a l’Ordre del Temple, que l’incorporà a la comanda de Corbins. A la segona meitat del segle XIII, els frares d’aquesta comanda, segons documentació, construïren un oratori a la propietat anomenada Torre de la Mesó. L’antiga almúnia sarraïna, en ser colonitzada per l’Ordre del Temple, havia canviat el nom. A la documentació del segle XVII ja apareixà escrita com Torra de la Meu, d’on deriva el nom actual del poble.

L’any 1317, amb l’abolició de l’Ordre del Temple, Torrelameu passà a l’Ordre de l’Hospital, també dins la comanda de Corbins, fins a la desamortització (1836).

Durant la Guerra Civil, el poble va perdre una trentena dels seus veïns: combatents morts al front, en acció de guerra o executats, i població civil morta per bombardeig o per algun accident derivat de la guerra. Esdeveniments com l’establiment del cap de pont de Balaguer (6 d’abril de 1938 - 7 gener de 1939) o l’ofensiva republicana a Vilanova de la Barca a l’agost de 1938, comportaren conseqüències greus per a la població de Torrelameu. L’11 d’agost de l’any 1938 l’autoritat militar féu evacuar les dones i els nens de Corbins i de Torrelameu. El 14 d’agost l’aviació republicana va metrallar i bombardejar les immediacions del poble i el 18 d’agost Torrelameu fou atacat a canonades. El 12 d’abril de 1939 Torrelameu fou la seu del primer Consell de Guerra celebrat a la província de Lleida després de la finalització del conflicte bèl·lic.