La Generalitat descarta finançar el centre estrella d’investigació alimentària de la UdL

La conselleria d’Empresa i Coneixement veu inviable finançar ara el centre estrella d’investigació agroalimentària de la UdL, Agrotecnio, malgrat que ja ha entrat a formar part de la xarxa d’excel·lència CERCA. Fonts de la conselleria van indicar que la pròrroga pressupostària no permet modificar el finançament actual d’aquests centres, malgrat que Agrotecnio va tenir una avaluació positiva i li correspon entrar en el repartiment general de fons, que suposen una mitjana de dos milions per cada un dels 42 centres afiliats. Les mateixes fonts van insistir que no queda cap altra alternativa i van apuntar que hi ha altres vies de finançament com el programa Icrea, del qual ja es beneficien alguns investigadors d’Agrotecnio. “Si hi ha un nou pressupost, analitzarem totes les peticions, però ara la situació és la que és”, va concloure la conselleria. Aquesta resposta arriba després d’una reunió que van mantenir la setmana passada el rector i president d’Agrotecnio, Roberto Fernández, i un dels directors del centre, Ramon Albajes, amb el secretari d’Universitats, Arcadi Navarro, i el director general d’Investigació, Francesc Subirada. Fernández va indicar que van reclamar a la Generalitat una solució “a una situació totalment anòmala”, com és que Agrotecnio hagi estat reconegut com a centre CERCA i que, en canvi, no tingui el mateix finançament que els altres. A més, va recordar que el comitè avaluador va recomanar expressament que Agrotecnio rebés aquest finançament. Per la seua part, Albajes va indicar que els seus interlocutors van apuntar que la Generalitat vol condicionar el finançament de tots els centres als resultats d’una nova avaluació general, però aquest procés pot tardar un parell d’anys. Va afegir que recorreran “a totes les vies possibles” perquè la Generaliat els concedeixi el finançament que els correspon.

Preveu impulsar els nous graus de tres anys

L’últim plenari del Consell Interuniversitari de Catalunya va debatre un document que preveu introduir una flexibilitat més alta perquè les universitats puguin programar graus de 3 anys amb màsters de dos anys (3+2) per al curs 2017-18. Argumenten que és un model habitual a Europa, que és necessari augmentar el percentatge d’estudiants que cursa un màster (és del 21%) i per atreure més estudiants d’altres països. El document no es va arribar a votar i la seua aprovació es va ajornar, encara que està prevista per al juliol. La conselleria li va restar importància i va negar que suposi un canvi de plantejament. Va apuntar que preveu permetre que un mateix grau s’imparteixi com a 3+2 o 4+1 canviant el nom, com es fa també en altres països. La UdL no s’oposa a la posada en marxa de graus de 3 anys, però demana un debat global sobre l’organització de la docència, el professorat i les beques de manera que cada àmbit esculli la millor estructura docent en la titulació. Veu bé la flexibilitat però reclama més recursos i demana prudència perquè un canvi de govern a Madrid podria alterar la normativa estatal.