Lleida
Lleida
El municipi, el més gran de les terres de Ponent, està situat a la plana del riu Segre, que travessa la ciutat, just a la part central de la comarca. L'horta de Lleida, per la seua natura geològica de l'era terciària és abundosa en gresos, conglomerats i argiles lignítiques tot i que la composició de les dos ribes varia: la part esquerra està constituïda per una capa gruixuda de terra vegetal i esquistos argilosos sobre terra d'al·luvió, mentre que a la dreta abunden més les argiles amb bancs de pedra tova i gres i, per tant, amb menys quantitat d'humus. Per això les partides de més enllà de Cappont sempre havien sigut famoses per la seua fertilitat.
La font principal que proveeix d'aigua les hortes de Lleida és la Noguera Ribagorçana, a través del canal de Pinyana. El pantà de Santa Anna aporta l'aigua potable a la ciutat. També hi ha la sèquia de Fontanet i la de Torres i diverses clamors.
Nucli | Habitants |
---|---|
Butsènit | 1053 |
Gualda | 1059 |
Les Basses d'Alpicat | 846 |
Les Torres de Sanui | 964 |
Lleida | 121396 |
Llívia | 955 |
Raimat | 464 |
Sucs | 577 |
Dades referides a l'any 2021
- ARTS GRÀFIQUES BOBALÀ Lleida Més informació
- ORTOPÈDIA RUBIO Lleida Més informació
- FUNDACIÓ ASPROS Lleida Més informació
- CLUB ESPORTIU MARISTES MONTSERRAT Lleida Més informació
- PRATS ADVOCATS Lleida Més informació
- SOLUCIONS NG Lleida Més informació
- jidith disseny Lleida Més informació
- IDEA Institut d'Estudis Aplicats Lleida Més informació
- Ateneu Popular de Ponent Lleida Més informació
- ALUMINIOS SANTIAGO Lleida Més informació
Pàgines
Biblioteca Pública de Lleida
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
Ajuntament de Lleida
Auditori Municipal Enric Granados
Biblioteca Pardinyes
CP Batxillerat Episcopal
CP Batxillerat Maristes
CPFP Capacitació Agrària
Capella del Peu del Romeu
Carpa de "la Caixa"
Cementiri de Lleida
Centre Excursionista de Lleida
Escola Municipal de Belles Arts
Galeria d'Art Amat
Galeria d'Art Terraferma
Hospital Arnau de Vilanova
Hospital de Santa Maria
Museu d'Art Jaume Morera
Museu de l'Aigua
Oficina de Turisme de Lleida
Sala Municipal d'Art Leandre Cristòfol
Sala Municipal d'Art Xavier Gosé
Sala Municipal d'Exposicions de Sant Joan
Sala Municipal d'Exposicions del Mercat del Pla
Sala Periferiart
Sala d'exposicions El Roser
Sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes
Sala gòtica de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat
Teatre Municipal de l'Escorxador
Universitat de Lleida
10 Rals, Ximpleries Teatrals
AEM Teatre
NULL
Agrupació Ilerdenca de Pessebristes
Amics del Jazz
Ara Teatre
Aremi (Associació per la Rehabilitació de Minusvàlids)
Aspros (Associació Protectora de Minusvàlids Psíquics de Lleida)
Associació Acell
Associació Actors/ Directors Professionals
Associació Amics la Seu Vella
Associació Arts de Ponent
Associació Minusvàlids Físics Fraternitat
Associació Nacional d'Esports i Esplai de Catalunya "Andec"
Associació de Dones Democràtiques Conservadores
Associació de Dones de la Mariola
Associació de Fotògrafs Professionals de les comarques de Lleida
Associació de Laringectomitzats i Mutilats
Associació de Música i Joventuts Musicals de l'IEI
Associació de Veïns Arques de Rufea
Associació de Veïns Avinguda del Segre
Associació de Veïns Blocs Joan Carles
Associació de Veïns Bolcs Mestre Joan Serra
Associació de Veïns Camp d'Esports
Associació de Veïns Camí de Montcada
Associació de Veïns Camí de la Mariola
Associació de Veïns Clot de les Granotes
Associació de Veïns Copa d'Or i Sot de Fontanet
Associació de Veïns Gaspar de Portolà
Associació de Veïns Germanor
Associació de Veïns Jaume I el Conqueridor
Associació de Veïns Marimunt i Limítrofes
Associació de Veïns Partida Vallcalent
Associació de Veïns Pla de Gualda
Associació de Veïns Pça. Magdalena
Associació de Veïns Roure-Ronda
NULL
Associació de Veïns Sant Llorenç
Associació de Veïns Secà Sant Pere
Associació de Veïns Universitat
Associació de Veïns de Balàfia
Associació de Veïns de Grenyana i Limítrofes
Associació de Veïns de Llívia
Associació de Veïns de Magraners
Associació de Veïns de Montserrat
Associació de Veïns de Pius XII
Associació de Veïns de Raimat
Associació de Veïns de Santa Teresa
Associació de Veïns de Templers-Escorxador
Associació de Veïns de l'Ermita de Butsènit
Associació de Veïns de l'Estudi de la Caparrella
Associació de Veïns de la Bordeta
Associació de Veïns de la Plaça l'Ereta
Associació de Veïns del Carrer Cavallers i Adjacents
Associació de la Festa de Moros i Cristians
Ateneu Popular de Ponent
Aula Municipal de Teatre
Belles Arts Teatre
NULL
Casa d'Andalusia
Casa d'Aragó
Centre Castella-Lleó
Centre Cultural
NULL
Centre Cultural Vallcalent
Centre Excursionista de Lleida
Centre Extremeny de Lleida
Centre Galego
Centre Plançó
Centre de Produccions Bulevard Espectacles
Centre de Titelles de Lleida
Cercle Dramàtic Talia
Cercle de Belles Arts
Club Filatèlic Numismàtic
NULL
Col.legi de Gestors Administratius
NULL
Col·lectiu Cultural Cappont
Col·lectiu Eagle
Col·lectiu de gais, lesbianes i transsexuals de Lleida
Col·legi Oficial de Metges
Col·legi d'Advocats
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Col·legi d'Arquitectes
Col·legi d'Economistes
Col·legi d'Enginyers Agrònoms
Col·legi d'Enginyers Industrials
Col·legi d'Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles
Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports
Col·legi de Delineants
Col·legi de Diplomats en Treball Social
Col·legi de Farmacèutics
Col·legi de Graduats Socials
Col·legi de Periodistes
Col·legi de Perits i Enginyers Tècnics Industrials
Col·legi de Psicòlegs
Col·legi de Veterinaris
Càritas
Departament de la Dona, Unió General de Treballadors
El Sidral
NULL
Escola Municipal Belles Arts
Facgran
Federació d'Associació de Veïns
Federació de Cases i Centres Regionals de Lleida
Fraternitat Cristina de Malalts i Minusvàlids
Gimenart
NULL
Grup Cultural Garrigues
Grup Feminista de Ponent
Grup Sardanista del CE Huracans
Grup de Dones, Associació de veïns Magraners
Grup de Recerca i Divulgació d'Estudis de la Dona
Grup de Teatre de Butsènit
Grup de teatre del Cercle de Belles Arts
Inoff Teatre
Institució Esperança
La Trup Escena
NULL
Llar de Sant Josep
Llar del Sord
NULL
Orfeó Lleidatà
Organització Nacional de Cecs "ONCE"
Orvepard (Organització de Veïns de Pardinyes)
Reincorporació de la Dona al Món Social i Laboral
Secretaria de la Dona d'Iniciativa per Catalunya
Secretaria de la Dona de Comissions Obreres
Secretaria de la Dona, Convergència Democràtica de Catalunya
Skrotèrnia
NULL
Taller Shalom
Taller de fantasia
Teatredetext
UNAE
Unió de Dones, Unió Democràtica de Catalunya
Vakombà
Xip-Xap
Zum Zum Teatre
Àrea de la Dona de Cappont
Àrea de la Dona, Associació de Veïns Passeig de Ronda
Òmnium Cultural
Actualitat i notícies a Lleida
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
GASTRONOMIA: La variada horta de Lleida permet elaborar plats molt diferents amb vistositat de colors i fa que sigui una cuina molt rica i diversa. L'empremta dels romans amb la seua tradició dels embotits; dels àrabs, que van deixar una llarga llista de productes, com els panadons d'espinacs i tots els plats que tenen fruits secs i gustos agredolços; de l'edat mitjana, que aporta una forma de menjar amb plats únics com les cassoles de tros, els tupins, cócs, etc.; del descobriment d'Amèrica, amb l'arribada de les tomates, els pebrots, els bitxos, etc.
Els caragols a la llauna, a la gormanda o a la brutesca, sopa de Pinyana, catxipanda o cassola de tros, olla barrejada, panadons d'espinacs, escalivada, coques de recapte, bacallà a la lleidatana, fricandó amb llanegues, faves ofegades, oca amb prunes o peres, etc., orelletes, embotits casolans, les carns d'aviram i d'altres, tot combinant les fruites tant amb els plats com amb les postres, en són una bona mostra. Els seus veïns es diuen lleidatans.
Inicialment capital d'un important poble ibèric, el dels ilergets, que s'estenia fins al Montsec i la Segarra. Les últimes troballes prehistòriques proven que el puig del castell de Lleida ja estava poblat un miler d'anys abans de Crist. Cap al segle V aC els ilergets de nissaga ibèrica van ocupar el Pla de Lleida i li donaren el nom d'Iltirda o Ilirda, la Ilerda dels romans que acabaren dominant el país després d'haver vençut els seus cabdills sublevats (206 aC) Indíbil i Mandoni.
La Ilerda romana va ser clau en les lluites entre Juli Cèsar i Pompeu. Les cròniques romanes parlen d'una ciutat fortificada, amb un pont de pedra que constituïa un "municipium" (creat en temps de l'emperador August) que posseïa fèrtils hortes i que, a la fi del segle III, bandes de bàrbars germànics la van destruir. Amb la cristianització va ser seu d'una important diòcesi (Concili de Lleida, 549). Després de la conquesta musulmana, Lleida va ser el centre d'una poderosa taifa islàmica i la llarga dominació durant 4 segles va marcar especialment les comarques del sud-oest. Ocupada cap al 719 pels àrabs, la islamització fou ràpida.
La llarga dominació de quatre segles marcà intensament el caràcter de la pròpia ciutat, de la població i de les seues institucions. La ciutat fou alliberada dels sarraïns el 24 d'octubre de 1149 per les tropes de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d'Ermengol VI d'Urgell. En canvi, a la zona pirinenca es van organitzar comtats que van tindre un important paper en la conquesta cristiana i es van fusionar amb el comtat de Barcelona. El comte Ramon Berenguer IV va conquerir el 1149 la ciutat de Lleida, que des de llavors va formar part de Catalunya dintre la confederació catalanoaragonesa.
El 1150, Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell van signar la carta de població. Són anys importants per a la ciutat, que veu créixer la població i el comerç. Lleida recupera la diòcesi, alberga la primera Universitat de Catalunya (Estudi General, 1300) i adopta un paper decisiu en tots els esdeveniments bèl·lics. Al segle XV, la revolta catalana contra Joan II, que durarà 10 anys, significarà un gran retrocés per a la ciutat, la qual, al 1464, sofreix un dur setge, que va comportar l'enderrocament de més de 400 edificis i la devastació de les hortes. Aquesta crisi persistirà fins a la Guerra de Successió contra Felip V. La pèrdua de la Guerra de Successió contra Felip V va significar una greu derrota per a la ciutat. Pel decret de Nova Planta a l'any 1714, Lleida, com la resta de Catalunya, perd les llibertats i els règims forals de la Paeria i la Universitat.
La Seu Antiga, tancada al culte des de 1707, es va convertir en caserna militar. A finals del segle XVIII la ciutat es refà, la tasca d'alguns corregidors il·lustrats, com el baró de Maials i el marquès de Blondel, el primer amb la seua política d'extensió agrícola i el segon com a urbanitzador de la ciutat, són importants sobretot per al desenvolupament de l'agricultura i el comerç. A principis del segle XIX té lloc l'ocupació napoleònica. La població de Lleida era d'unes 11.000 persones. La reestructuració de la Lleida del segle XIX va fer-se en el marc d'una ciutat devastada per la passada guerra napoleònica, que pugnava per reconstruir-se urbanísticament i per dotar-se d'una infraestructura urbana moderna. Les transformacions més importants no van tindre lloc fins a la dècada dels 60. Algunes d'aquestes van ser l'arribada del ferrocarril l'any 1860.
Al 1865, l'arquitecte Josep Fontseré va mostrar el primer pla urbanístic modern de la ciutat. Amb l'arribada del segle XX apareixen els nous ravals entorn del turó que albergava el nucli antic amb les avingudes Blondel, Catalunya, Aragó, Prat de la Riba i Ferran. Després de la Guerra Civil en què la ciutat sofreix grans destrosses, va començar un fort desenvolupament urbanístic amb la creació de nous barris perifèrics.
Miquel Pueyo i París Alcalde | |
Jordina Freixanet i Pardo | |
Sandra Castro i Bayona | |
Maria Montserrat Pifarré i Torres | |
Jaume Rutllant i Casas | |
Ignasi Amor i Bergé | |
Mariama Sall Sall | |
Fèlix Larrosa Piqué | |
Begoña Iglesias Delgado | |
Carmen Valls Llaras | |
Jaume Sellés Santiveri | |
Cristina Morón Molina | |
Jackson Quiñónez Vernaza | |
Joan Queralt Colom | |
Antoni Postius Terrado | |
Anna Maria Campos Valverde | |
Francesc Josep Cerdà Esteve | |
Joan Ramon Castro Huguet | |
Josep Maria Baiget Marqués | |
Marta Gispert Rocasalbas | |
Angeles Elisa Ribes Duarte | |
Maria Burrel Badía | |
José Maria Córdoba Alós | |
Sergi Talamonte Sánchez | |
Elena Ferre Toldrà | |
Xavi Palau Altarriba | |
Marisa Xandri Pujol | |
Sergio González Arroyo |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ruta turística 'Què hi ha al nostre rebost?'
La ruta consisteix a tastar i comprar productes gastronòmics del Segrià i visitar centres d'interès. Es pot fer en cotxe i a peu, i dura un dia.
A Vilanova de la Barca trobem el bar restaurant El tubo, especialista en llonganisses, botifarres i brasa en general.
A 3 km trobem Corbins, d'on cal destacar el Museu de l'Ajuntament de Corbins, amb objectes romans. A 8 km es troba la població de Torrefarrera, on es poden comprar embotits casolans a cal Fortuny.
Després arribarem a Alpicat, on hi trobarem el forn Cirera, per comprar pa i productes de pastisseria: divendres, coca de poma, i dissabte, coca de recapte.
A 2 km.
Arbres Centenaris del Segrià
Ruta de temàtica natural, que es pot fer en cotxe i a peu i que dura un dia. Es recomana fer-la a l'estiu o la tardor.
Els arbres són, juntament amb altres elements de la mare terra, els responsables que aquest planeta sigui habitable per a l'home. En aquesta ruta turística podrem contemplar arbres tots ells centenaris i alguns de més de tres-cents anys. La comencem a Torrefarrera, on, sortint pel camí de Benavent, a 400 metres, podrem veure un gran plataner. Seguirem fins a Benavent de Segrià, població al centre de la qual, al carrer de les Escoles, trobarem una molt pintoresca morera. Després anirem cap a Lleida, als Camps Elisis, on podrem fruir de les magnòlies centenàries. Podem parar en algun poble a dinar i disfrutar de la cuina lleidatana.
Més tard, anirem a Maials, on veurem dos majestuosos arbres: un pi i una alzina. A Alcanó podrem observar un gran pi i a Aspa una esplèndida alzina. Per últim, als Alamús, podrem contemplar el xop negre que té el rècord de Catalunya de capçada.
Seu Vella de Lleida
Obra de planta basilical de tres naus i transsepte amb profunds presbiteris. Al creuer de la planta s'hi aixeca una cúpula octogonal sobre trompes. L'edifici té trets rellevants d'arquitectura gòtica i romànica.
Església de Sant Llorenç
Aquest edifici custodia un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya. A l'edifici s'hi barregen dos estils: romànic i gòtic. Consta d'una església de tres naus i d'una torre campanar de planta octogonal. De les capelles interiors, són importants els retaules de la Mare de Déu dels Fillols i la Verge de Saidí.
Església de Sant Martí
És d'estil romànic i pertany a l'escola lleidatana. És una construcció d'una sola nau, amb petites capelles a l'interior. S'hi mostra part de la col·lecció del Museu de Lleida Comarcal i Diocesà.
Catedral Nova
Data del segle XVIII. És d'estil d'aproximació al neoclàssic en el temps del postbarroc. Consta d'una façana principal amb escalinates d'accés al cancell d'entrada, amb tres grans portes de ferro de mig punt i dos torretes laterals simètriques. Cal destacar l'escut monumental dels Borbons a l'accés principal.
Universitat de Lleida (antic seminari diocesà)
D'estil neogòtic, és un edifici compacte de gran superfície amb quatre patis amb claustre, en semisoterrani, planta baixa i dos plantes pis.
Institut d'Estudis Ilerdencs. Antic hospital de Santa Maria
Mostra de l'arquitectura gòtica civil catalana dels segles XV i XVI. Edifici de planta quadrada que es desenvolupa a l'entorn d'un pati central. Grans finestrals il·luminen els dos pisos superiors de l'edifici. Actualment acull la seu de la Fundació Pública d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida amb sala d'arqueologia i gabinet numismàtic.
Palau de la Paeria
Edifici construït entre els segles XIII i XX. Ha patit diverses restauracions i, per tant, conté elements de diferents estils arquitectònics: gòtic, neogòtic, neoclàssic i monumental. És una de les escasses mostres de gòtic civil a Lleida.
La Suda
Edifici dels segles IX, XII i XIV. La façana està articulada per tres torres, amb espitlleres i obertures fora de context. La importància d'aquest element resideix en la seua ubicació, ja que va ser on es va produir el primer assentament humà conegut a Lleida.
Edifici del Roser
Antic convent dominicà, edifici barroc neoclàssic construït durant els segles XVII i XVIII, consta d'una planta quadrangular amb pati quadrat.
Museu Històric Municipal
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
Les seus són dos: l'església de Sant Martí i el Palau Episcopal.
Museu Capitular
Museu d'Art Jaume Morera
Ubicat a l'edifici del Roser
Pont de la Renfe
D'ús exclusivament ferroviari, situat damunt del riu Segre.
Pont de Pardinyes
És d'una estructura molt moderna, totalment lineal, i és l'accés més recent entre els dos marges del riu Segre dins de la ciutat de Lleida.
Passarel·la de Cappont
D'ús exclusiu per a vianants, de construcció avantguardista.
Pont Vell
D'importància històrica per ser el primer accés sobre el riu Segre a la ciutat; reconstruït en diverses ocasions.
El pont Vell és tan antic que la seva naixença és embolcallada en la llegenda. Se sap que era ja construït l'any 47 a.C. Llavors el pont entra en la història de la mà de Juli Cèsar. Després, passat un segle, va tornar a ser objecte de cita en un clàssic. Fou l'any 62 que el pont entrà en la literatura de la mà de Lucà. Les característiques de la seva primera construcció es mouen, no obstant això dins el regne de la incertesa. Per saber-ho caldrà esperar al temps de la reconquesta cristiana de la ciutat. No és fins llavors que pogué descriure's amb precisió com era el pont de Lleida. Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construït amb reforçats tallamars. Era un pont de doble vessant amb el cim en el tercer pilar i d'inclinació més forta cap a l'esquerra que cap a la dreta. Un pont amb una calçada pel trànsit de set metres d'ample, protegida per una barana de pedra d'un metre d'alçada. Fou el pont que durà fins al 1866 perquè després de patir tants canvis, modificacions i reformes, poques van ser les pedres que van quedar del primitiu pont.
Museu d'Art Jaume Morera
Està gestionat per l'ajuntament de Lleida i els horaris són: del 15 d'octubre al 15 de juny, de dimarts a dissabte, d'11 a 14h i de 17 a 20h i el diumenge, d'11 a 14h. Del 16 de juny al 14 d'octubre, de dimarts a dissabte, de 10 a 13h i de 18 a 21h i els diumenges, de 10 a 13h. Tancat els dilluns i els festius.
El museu té els orígens al Museu d'Art de Lleida, creat el 1914 per la Diputació i l'ajuntament i integrat, d'una banda, per les col·.leccions donades pel pintor lleidatà Jaume Morera i Galícia (1854-1927), les obres d'una sèrie d'artistes lleidatans pensionats per la Diputació i un dipòsit del Museo del Prado, i, de l'altra, per les obres provinents del Museu d'Antiguitats, creat el 1868.
El museu va canviar la seua denominació el 1925, en reconeixement de qui n'havia sigut l'impulsor i el benefactor. En aquests primers anys, es van incorporar al museu, entre altres, obres de Xavier Gosé, Antoni Samarra i Ramon Mestre Vidal.
El 1975, després de diferents ubicacions, el museu es va traslladar a l'edifici del Roser. Durant aquests anys, al fons inicial del mMuseu es van anar afegint, des de 1950 fins a 1988, les obres provinents del Premi de Pintura Medalla Morera.
Actualment, l'exposició permanent del museu exhibeix una part reduïda del seu fons. L'espai es divideix en àmbits que recorren, en un discurs cronològic, la història de l'art de les terres de Lleida des de mitjans del segle XIX fins als anys vuitanta del segle XX.
Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal
La seu principal del museu està en fase de construcció; mentrestant l'exposició es divideix en dos seus: una al Palau Episcopal i l'altra a l'església de Sant Martí, que acull l'exposició temporal "Proemium". És un museu de titularitat compartida, gestionat per l'ajuntament de Lleida, el Bisbat, el consell comarcal del Segrià, la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya.
Els horaris són de dimarts a dissabte, de 10 a 13,30h i de 18 a 20h i els diumenges i festius, de 10 a 13,30h. Està tancat els dilluns i els dies 1 i 6 de gener, Divendres Sant, 1 i 11 de maig, 25 i 26 de desembre.
El futur Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà s'instal·larà a l'espai que actualment ocupa l'anomenada llar de Sant Josep.
El Museu naix amb la finalitat de reunir els béns museístics de la ciutat de Lleida i de les seues àrees d'influència. Les principals col·.leccions que l'integren són les del Museu Diocesà de Lleida, les de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i les del Tresor de la Catedral de Lleida. Així mateix també s'incorporen com a béns patrimonials del museu els espais de la Seu Vella de Lleida i part dels seus fons, actualment dipositats en algunes institucions lleidatanes.
Les col·leccions del Museu Diocesà de Lleida abasten un llarg període cronològic, que va des de la prehistòria fins al segle XX.
Pel que fa a la composició dels fons de la col·lecció d'arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, hi destaquen els materials d'època del bronze, els d'època ibèrica i de la vila romana d'El Romeral, així com el conjunt visigòtic de Bovalar.
Les col·leccions del Tresor de la Catedral, propietat del capítol catedralici, estan formades per més de sis-centes obres d'art sacre, que provenen de les dos catedrals lleidatanes, que van del segle XIV al XX. Es pot veure la col·lecció de setze tapissos flamencs del segle XVI.
Sala d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
Pertany al Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà. Els seus horaris són de dimarts a dissabte, de 12 a 14h i de 17.30 a 20.30h. Els dilluns, els diumenges i els dies festius està tancat.
La Sala està ubicada en una de les dos sales de la planta baixa de l'edifici de l'Antic Hospital de Santa Maria. L'edifici, representatiu del gòtic civil català dels segles XV i XVI, és obra del mestre d'obres i escultor, Andreu Pi.
L'origen del fons arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs es troba en el Museu d'Antiguitats, creat el 1864 amb els materials artístics i arqueològics que la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de la província de Lleida havia aplegat arran de la desamortització dels béns de l'Església.
Amb els anys, el fons del Museu Arqueològic es va incrementar amb els materials de les excavacions portades a terme pel Servei d'Arqueologia de l'Institut fins a reunir quasi cinc mil objectes arqueològics que provenen bàsicament de les comarques del Segrià i de la Noguera i que van des de la prehistòria fins als segles XVIII i XIX. Destaquen per damunt de tots, els conjunts d'època del bronze i de les èpoques ibèrica i romana.
A la Sala d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs s'exposa una mostra dels materials arqueològics més representatius del seu fons, des de l'edat del bronze fins al període visigòtic, trobats als jaciments de les comarques lleidatanes, que il·lustren els tres àmbits temàtics en què es dividia la sala: la quotidianitat, la societat i l'espiritualitat.
El Bus turístic de Lleida
Turisme de Lleida ofereix aquest estiu una manera diferent de viure la ciutat. Un recorregut amb un autobús de dos pisos amb una planta coberta i una altra de descoberta per mirar i descobrir Lleida. A través d'una ruta prefixada d'interès històric, cultural i de lleure podreu conèixer la ciutat i els seus indrets de la mà d'un guia professional. Altres Serveis del Bus Turístic són les visites guiades per a grups, desplaçaments dels congressistes per la ciutat i visites a l'entorn natural. El Bus és la manera més fàcil i atractiva de veure Lleida. I, a més, des de cadascuna de les parades de l'itinerari podeu seguir diferents rutes turístiques dissenyades per visitar els indrets i els monuments més interessants de la ciutat. Les parades previstes són: Palau de la Paeria, des d'on es pot accedir a l'accés al Turó de la Seu Vella, al Palau de la Paeria, a l'Edifici Pal·les, a l'Arc del Pont Indíbil i Mandoni, a l'església de Sant Joan, a la zona comercial i a l'Hotel Principal. La següent parada és la Catedral Nova, des d'on podem visitar a part de la Catedral, l'Antic Hospital de Santa Maria, l'Edifici Casino, la Sala Leandre Cristòfol, el Museu d'Art Jaume Morera, l'Oratori dels Dolors, l'accés a la zona comercial, a Turisme de Lleida i a alguns hotels. La tercera parada és l'Antiga Maternitat, des d'on es pot accedir a l'edifici de l'Antiga Maternitat, a les Cases Noves o de Balasch, a l'Antic Seminari, a l'església de Sant Llorenç i al Palau Episcopal, on es pot veure part de l'exposició "Proemium". La quarta parada és a l'església de Sant Martí, on es pot veure l'altra part de l'exposició "Proemium", i també es pot veure l'edifici de la Panera, que està situat al costat de l'església. La cinquena parada és la Seu Vella, a on s'accedeix a peu, i la sisena parada és també la Seu Vella, però des de l'accés amb ascensor. La setena parada és la Zona Alta, la Plaça Ricard Vinyes, des d'on podem accedir a una gran zona comercial i a alguns hotels. La vuitena parada és el Passeig de Ronda, el Joc de la Bola; des d'allà es pot visitar el santuari de Santa Teresita i es pot accedir a alguns hotels. La novena parada és la dels Camps Elisis, un agradable parc per on es pot passejar tranquil·lament i des d'on es pot accedir a una zona comercial i a alguns hotels. La parada número 10 la trobem a la plaça de la Pau, des d'on s'accedeix a la zona comercial. L'última parada, la de la Rambla Ferran, a l'estació de RENFE, ens permet accedir a la mateixa Rambla Ferran, al Palau de la Diputació, l'església del Carme, la casa Suaces, la zona comercial del centre de la ciutat i a alguns hotels.
Setmanes Gastronòmiques de la Fruita
Les Setmanes Gastronòmiques de la Fruita se celebren cada any entre l'últim cap de setmana de setembre i fins a finals d'octubre. Tenen com a objectiu promocionar la fruita com a element central de la cuina lleidatana.
Estan organitzades per la Federació d'Hostaleria de Lleida conjuntament amb Turisme de Lleida i la Fira de Lleida.
Hi participen uns 25 establiments oferint un total de més de 5.000 menús de dos plats, beguda i cafè que oscil·len entre les 3.000 i les 6.000 pessetes.