La UdL exigeix paralitzar la reforma ‘3+2’ i demana consens polític

En plenes negociacions per formar govern a Catalunya i Espanya, el reial decret que flexibilitza la durada dels màsters i graus universitaris, conegut popularment com 3+2, torna a posar-se sobre la taula entre el col·lectiu universitari. El vicerector de Docència de la UdL, Francisco García, va dir que davant l’actual escenari d’incertesa política “és més prudent no desenvolupar aquest decret perquè no sabem com evolucionaran les polítiques en matèria d’educació universitària”. Així mateix, va exposar algunes línies roges que entén que la reforma no hauria de creuar.

En aquest sentit, García va manifestar que s’ha de prioritzar el projecte educatiu i “no tant la durada dels estudis” i insisteix que és necessari “buscar consens entre totes les universitats, governs i gremis acadèmics implicats”. Un altre punt que destaca és que abans d’implementar una reforma s’ha “d’estudiar com ha funcionat Bolonya i atendre les demandes reals de la societat”. A més, va insistir que una decisió política no pot afectar la plantilla ni traduir-se en un encariment dels preus als estudiants. “Des de la Universitat de Lleida reclamem igualar els preus dels màsters als dels graus. Actualment són abusius.” Per la seua part, els alumnes de la UdL també van manifestar un rebuig generalitzat de la reforma “3+2” en un referèndum celebrat el 15 i 16 de desembre. Organitzat pel sindicat SEPC, hi van participar un 25% dels alumnes de la Universitat de Lleida i el 95% va votar paralitzar la reforma.

S’ha de recordar que el reial decret va ser aprovat pel Consell de Ministres al gener i permet a les universitats reduir els graus a tres anys i oferir màsters de dos.

Els estudiants reclamen abaixar taxes i igualar màsters i graus

El Consell de l’Estudiantat de les universitats catalanes (Ceucat) reclama que la Generalitat equipari el preu dels màsters i els graus, retornant si és possible a les taxes de matrícula anteriors al 2011. També exigeix que tots els graduats tinguin accés al màster i que la decisió sobre quines carreres han de ser de tres o quatre anys sigui unitària en tot el sistema universitari català i es prengui per motius de qualitat educativa. Advoquen per negociar-ne la implantació amb la Generalitat.