Les botigues de Lleida perden gairebé 500 milions per clients que se’n van fora

L’àrea comercial de Lleida ciutat pateix una fuga de compradors de la seua zona d’influència a altres ciutats properes per un import anual de 496,5 milions d’euros, segons les dades de l’estudi d’hàbits comercials encarregat per la Paeria i fet públic ahir. La major part es desplaça a comprar a botigues de Barcelona (35%), Saragossa (28%) i Andorra (16%), encara que també hi ha fugues significatives a Tarragona i a Reus, va ressaltar Xavier Roca, responsable de l’estudi.

Dos terços dels residents a Lleida i la seua zona d’influència (457.000 persones a menys de 50 minuts de distància) es desplacen fora per comprar una mitjana de 5 vegades a l’any. La compra més quotidiana (alimentació, farmàcia, cura personal) és la que menys fuga pateix, mentre que es compren més fora els productes de consum més esporàdic, com són els de sectors com el tèxtil i calçat, viatges, informàtica, tecnologia, esports i lleure. Aquests són precisament els sectors on més impacte té el comerç electrònic, un factor a tenir molt en compte, indica l’estudi. Un 45% de les 800 persones enquestades per elaborar l’informe compra ja per internet i la seua despesa suposa 236 milions d’euros que tampoc reverteixen en el comerç local. Els que més compren per internet són els menors de 35 anys i compren més com més gran és el seu nivell d’estudis.

La fuga de despesa es produeix malgrat que la valoració general del comerç de Lleida ciutat és, en general, bona. Es valora el bon tracte, la proximitat i l’oferta adequada, mentre que els aspectes més mal valorats són la falta d’aparcament gratuït i els preus. Un altre dels aspectes a millorar és una relació més gran entre el comerç, la restauració i el lleure, encara que la gastronomia és un dels sectors més apreciats.

Les enquestes mostren clarament que els consumidors troben a faltar una varietat comercial més gran ,tamb formats que no són presents a la ciutat, i desitgen “gairebé de forma unànime” que Lleida incorpori nous equipaments comercials, en especial, un centre comercial.

Aquesta valoració contrasta clarament amb el fort rebuig que s’aprecia entre els comerciants a aquestes implantacions. La meitat dels enquestats els rebutja de ple i la resta només els acceptaria si se situen just al costat de les seues botigues. En l’enquesta als comerciants, també destaca el seu “pessimisme generalitzat” sobre l’estancament que pateix el sector.

Aquest estudi comercial, juntament amb el que analitza l’oferta existent, va ser encarregat per la Paeria arran de les peticions de l’oposició i del sector comercial davant dels projectes de noves grans superfícies de Carrefour i Torre Salses, que han quedat paralitzats fins a disposar d’aquests informes.

Ros ho veu com una mostra del potencial de desenvolupament

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar que les dades de fuga de clients de l’estudi fet públic ahir mostren “el potencial de desenvolupament comercial que té la ciutat” i va insistir que la ciutat no pot permetre’s “perdre el tren” en aquest sector. “Lleida ha de tenir una oferta comercial més atractiva en tots els formats i millorar aspectes com l’aparcament que els ciutadans veuen millorables. Hi ha un potencial important per desenvolupar formats que ara no hi ha a la ciutat i que sí que són a les nostres ciutats competidores”, va afirmar amb referència a la implantació de noves grans superficies. Pel que fa als expedients de Carrefour i Torre Salses, que van quedar paralitzats a l’espera d’aquests estudis, Ros es va limitar a assenyalar que els estudis només influeixen en la planificació de la ciutat, però no en l’atorgament de llicències, que depèn només de complir els requisits legals. “Caldrà veure en cada cas si l’empresa corresponent activa aquests expedients. Cada cas és diferent i caldrà estudiar-ho. Es tracta de veure si hi ha consens i si compleixen la normativa”, va afirmar. En qualsevol cas, va remarcar que no hi ha terminis fixats i que hi haurà un “diàleg” amb el sector comercial per convèncer-los que el potencial que mostren aquests estudis justifica la necessitat de nous formats. “Buscarem consens amb els grups polítics i el sector”, va concloure.