Un informe del bisbat qualifica d’inevitable l’ensorrament de Rosselló

L’arquitecte contractat pel bisbat de Lleida per determinar les causes de l’ensorrament del campanar de l’església de Rosselló, Miquel Àngel Sala, va admetre ahir que l’estat dels murs de la torre i "un mal ús dels materials" van fer inevitable el col·lapse del passat 29 de gener. Segons Sala, que va participar en la jornada tècnica organitzada a l’ajuntament de la localitat per l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, en l’època en què es va construir el temple de Rosselló (segle XVIII) aquestes estructures s’aixecaven a partir de murs formats per "tres fulls": dos capes de pedra paral·leles que s’omplien amb argamassa. No obstant, segons va dir, en el cas de Rosselló "només hi havia la façana de pedra d’uns 20 centímetres de gruix i una capa d’argamassa de 80 centímetres", sense el recobriment interior de roca. Aquesta "asimetria" en el disseny es va agreujar amb el pas del temps i les humitats (el 1786, només 24 anys després d’acabar-se la construcció, ja es van detectar problemes importants per aquesta raó en la base del temple) van provocar que la capa d’argamassa s’anés laminant i desenganxant de la façana, fent que el pes de l’edifici anés recaient cada vegada més en el mur de pedra. "Al ser un material rígid, la roca es bomba fins que es trenca i provoca l’ensorrament", va concloure l’arquitecte, que va descartar l’"esgotament dels materials". Sala, que ara espera els resultats de la prospecció de materials i un estudi geotècnic per acabar el seu informe sobre el sinistre, va afegir, a més, que "no s’han detectat patologies als fonaments" i que les nombroses actuacions practicades per tapar esquerdes al llarg dels anys van agreujar les afectacions per humitat. "S’utilitzaven materials impermeables i això va provocar que les capil·laritats del terra anessin arribant cada vegada més amunt", va explicar.

Per la seua part, l’arquitecta municipal de Rosselló, Noemí Bañeres, va assegurar que desconeixia que només el revestiment del campanar era de pedra fins a l’11 de gener, quan va inspeccionar per primera vegada les esquerdes que van anunciar l’ensorrament.

"Ja ho deia Jeroni Martorell (el primer director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya impulsat per la Mancomunitat): netejar unes cobertes pot evitar haver de reconstruir-les", va recordar Manonelles, que va opinar que només d’aquesta manera podrien evitar-se casos com el que el passat 29 de gener es va produir a Rosselló.

La presidenta d’Arparq, a més, va dir que quan es tracta de patrimoni "només es parla d’actuacions d’urgència", i va reivindicar la necessitat de fer més jornades com la que la seua associació va organitzar a Rosselló, "ja que és una qüestió sensible".

"Mantenir és més barat que reconstruir"

L’arquitecta i presidenta de l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic (Arparq), Mercè Manonelles, va reclamar ahir que les administracions i els propietaris de l’"extens i ric" patrimoni arquitectònic català s’haurien de fer càrrec d’impulsar plans per tal de conèixer l’estat de conservació real de tots els edificis que estan catalogats i per portar a terme el seu manteniment.