L’idioma en què reben l’informe mèdic els pacients de la Franja de Ponent atesos a l’hospital Arnau de Vilanova ha estat objecte de debat a les Corts d’Aragó. I és que en resposta a una pregunta parlamentària del grup del PP que sol·licitava conèixer quines accions preveu portar a terme el Govern d’Aragó respecte als ciutadans que no són informats en castellà pels especialistes d’aquest hospital de Lleida, l’administració aragonesa va assegurar que traslladarà als responsables del CatSalut aquesta qüestió. Una portaveu de la conselleria de Sanitat d’Aragó va apuntar a aquest diari que no tenen constància de queixes més enllà de les que esmenta el PP i que la majoria dels pacients són catalanoparlants. No obstant, va confirmar que demanaran explicacions al departament català de Salut per saber com actua en aquests casos, a pesar que no va concretar si serà una petició per escrit o oral.
Per la seua banda, fonts del CatSalut van treure importància a l’assumpte i van assegurar que no tenen registrada cap queixa ni reclamació per aquesta qüestió lingüística ni tampoc a l’hospital Arnau de Vilanova, el centre hospitalari de referència per als pacients de la Franja. De fet, van assegurar que els facultatius «redacten els informes en castellà si el pacient així ho sol·licita». La derivació de pacients de la Franja als centres lleidatans s’acull al conveni que van firmar les dos comunitats el 2005. Així, l’any passat es va practicar un total de 23.783 procediments mèdics, com ara ingressos hospitalaris o consultes a l’especialista, el cost total dels quals va ascendir als 8,7 milions d’euros. De fet, el finançament de l’atenció sanitària a pacients aragonesos per al 2016 encara no és clar, ja que el Govern central va eliminar dels pressupostos d’aquest any una partida destinada al fons de cohesió sanitària, per la qual cosa encara no està articulat la fórmula de pagament de serveis entre comunitats autònomes.
En un altre ordre de coses, el CatSalut va manifestar ahir que ja està solucionat un «error anecdòtic» en la dispensació d’algunes receptes i que ja ha pres les mesures perquè no torni a passar. I és que, segons el govern de la comunitat veïna, es van facilitar a pacients aragonesos «receptes en un model no oficial, per la qual cosa posteriorment no podien ser utilitzades a les farmàcies». Un error confirmat pel CatSalut, que va detallar que «es va generar una factura sense codificació perquè les receptes als pacients d’Aragó s’han de fer en paper, mentre que el 96 per cent de les receptes qu es fan a Lleida són electròniques. Els prescriptors de fàrmacs ja n’estan al corrent».
