Christian Mòdol, o com l'alegria i la música s'agafen de la mà

El seu pare té una gran col·lecció de vinils i música que actualment seria difícil de trobar i va influenciar intensament els gustos musicals del seu fill des de ben petit. Tant va ser així, que en Christian va aprendre a valorar un bon grapat de músics, formacions i estils. “Recordo l’època en què el vinil encara sonava a totes les llars, quan cada setmana venia de treballar i portava sota el braç un disc de vinil. Era indiferent de quin grup, l’important era que aquell gest es va convertir en una rutina positiva i terapèutica per mi”.

La seva inquietud el va portar a emprendre projectes en solitari i a enfrontar-se tot sol al públic, i espera poder seguir fent-ho fins es jubili. Aprofitant els seus estudis de cant al Conservatori de Lleida, va obrir-se camí als recitals d’òpera i música per a cerimònies i va formar un conjunt musical per ballar a festes majors, berbenes i altres esdeveniments. A dia d'avui, participa de diferents espectacles, alguns dels quals requereixen d’un alt nivell de solemnitat, com recitals d’òpera, i d’altres precisen diversió i disbauxa, com els balls de festa major. 

En Christian es considera una persona amant de tots els estils musicals, a excepció, diu rient, del 'reggaeton'. “Respecto i admiro profundament tot el que sigui art, vingui de qui vingui. No obstant, sí que gaudeixo més d’uns estils que d’uns altres, com són el heavy metal o el rock”. Però, en essència, gaudeix escoltant swing, jazz, crooners, música lírica, pop i música llatina. Si hagués de quedar-se amb un, ens confessa que el cant líric és amb el que s’hi troba més còmode.

 “Un dels meus espectacles més intrèpids és el 'Kisstian Show', xou d’imitacions de cantants nacionals i internacionals. En aquest, interpreta durant una hora i mitja cançons d’artistes ben coneguts amb tocs d’humor “per pixar-se de riure”. Parlem d’ un espectacle totalment recomanable per desconnectar dels problemes i la rutina de cada dia. En aquest sentit, el rock, el heavy metal i les àries operístiques amb més presència vocal i instrumental li carreguen les piles i l'autoestima. “M’agrada la música frenètica, emotiva i plena d'instrumentació”. 

Les seves aspiracions passen per quedar-se amb la feina d’oficina i amb la música amunt i avall els caps de setmana, així com “gaudir de la família encantadora que he pogut formar”. “No puc demanar res més, per mi l’èxit és passejar pels carrers de Lleida i que la gent em saludi i em comenti les seves sensacions després de veure'm en un concert”.

En Christian sempre té el cap en ple rendiment, treballant i pensant en engegar nous projectes. L'estiu passat va confeccionar un repertori líric amb grans hits de la història de la música italiana i el va estrenar a la Festa Major de Torres de Segre, un poble on hi té grans lligams. L'últim concert el va fer abans de l’estiu, a la plaça Ricard Vinyes, davant de més de 250 persones. L’experiència va ser un èxit, “sobretot per com vaig gaudir i compartir una nit de música romàntica amb familiars, amics i coneguts”.

Pel que fa al món de l’òpera, li encanta escoltar un Vittorio Grigolo, un gran tenor italià, actualment considerat com un dels millors. Adora la seva veu, la seva tècnica i la forma divertida amb que interpreta les seves peces musicals. Altres tenors com Jonas Kaufmann o Juan Diego Flórez també l’inspira diferents formes de projectar la veu. Repecte diferents estils, “valoro molt les grans veus com la del gran Frank Sinatra, Bruce Dickinson (Iron Maiden) i Freddie Mercury (Queen)”, entre molts altres.

Donat que en moltes ocasions està fora de casa per feina, en Christian aprofita al màxim i gaudeix al màxim les estones amb la seva família, fer esport i, sobretot, escoltar música. “Aprofito moltes estones per descobrir artistes que em són desconeguts i tenen carreres musicals dilatades i molt ben valorades”. En aquest sentit, busca i es deixa sorprendre. Per ell, la felicitat no depèn d’acumular possessions o poder, ni tan sols grans alegries, sinó de les petites coses de cada dia. Tal com deia Marc Twain, “la millor manera de ser feliç és fent feliç als altres". "Això és el que procuro cada dia amb la gent que més m'estimo, i quan treballo, la música és el mitjà que m'ajuda a fer feliç als altres. No puc demanar res més”.

Parlem d'una persona molt perfeccionista, tant a la feina com en les seves actuacions. “Com artista, treballo de cara al públic i sempre procuro treballar al 100% per a que tot surti bé”. Remarca que no pot decebre el públic que ve a veure’l, perquè aquests esperen quelcom positiu d’ell. “Al llarg dels anys he après una cosa important, i és que si ets versàtil, arribes a molt públic. Qualsevol dia poden venir-te a veure cantant òpera, i el següent a ballar amb la teva música en una festa major, o fins i tot et podran trobar-me a la festa de final de curs del seu fill animant als més menuts”. Per aquesta raó, el nivell d’exigència és molt alt, especialment pel que fa al canvi de “xip” d’estil a estil. “No és el mateix cantar òpera, on la tècnica vocal té un pes molt important, que cantar música llatina o pop”. Arribar a aquest nivell és una fruit de molta dedicació i d’una llarga trajectòria.

Respecte les seves perspectives de futur hi té una idea molt clara, i és que la música sempre formarà part del seu dia a dia. “És el motor que mou la meva vida i, per tant, no puc deixar-la de banda”. De fet, sovint parla amb la seva dona sobre quan jubilar-se professionalment de la música, i en to de broma conclou que als 65 anys d’edat formarà part d’un grup d’havaneres. Malgrat aquesta conclusió, la realitat és que en Christian Mòdol no contempla les possibilitats de jubilació total, i és que té molt clar que mantindrà la mateixa il·lusió i dedicació per transmetre’ns la seva alegria, passió i humor a través de la seva veu. Així ho farà, fins que el cos aguanti.