⏯️ El Banc de Sang preveu una baixada de donacions menor que altres estius tot i la covid-19

ACN
22-08-2020
  • ⏯️ El Banc de Sang preveu una baixada de donacions menor que altres estius tot i la covid-19
  • ⏯️ El Banc de Sang preveu una baixada de donacions menor que altres estius tot i la covid-19
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

El Banc de Sang preveu que aquest agost les donacions baixin menys que altres estius, quan solen caure un 20%. Cada mes es fan unes 23.000 donacions de sang i a l'agost baixen fins a les 19.000; enguany, calculen arribar a les 20.000. "La donació de sang ha entrat en un territori desconegut amb la pandèmia", observa el director assistencial del Banc de Sang, Enric Contreras. Això sí, els donants han respost a les crides i, per exemple, durant l'impacte més dur del virus, les donacions als hospitals van augmentar davant la impossibilitat de fer campanyes, per exemple, a escoles o empreses. D'altra banda, el Banc de Sang reprèn la campanya de plasma de persones, sobretot homes, que hagin tingut la covid-19 per a recerca i eventual tractament.

La donació de sang ha canviat amb la pandèmia del coronavirus. "És absolutament diferent respecte a la d'altres estius. D'un acte en molts casos espontani ha passat a ser-ho amb data i hora, en agenda", contraposa el doctor Contreras en una entrevista a l'ACN sobre les donacions de sang i les reserves en aquest estiu lligat a l'emergència sanitària del coronavirus.

El Banc de Sang i Teixits ha adaptat la recollida a les circumstàncies de la pandèmia per evitar bàsicament que s'acumulin els donants en els espais de recollida, com les unitats mòbils, centres cívics i altres equipaments o als hospitals. Per això ara els donants s'han d'apuntar prèviament. Amb tot, si una persona s'anima in situ a donar i en aquells moments es poden garantir les mesures de seguretat -distància, desinfecció de l'espai, entre altres-, l'accepten.

Amb la mateixa lògica d'evitar aglomeracions, el Banc de Sang tampoc pot promoure maratons de donació, almenys tal com s'havien celebrat fins ara. "Una de les maratons més grans coincidia amb les festes de Santa Tecla, en què superàvem les 1.000 donacions al Teatre de Tarragona", recorda el doctor Contreras la cita a la Rambla Nova d'aquesta ciutat, per afegir: "Ara no podem promoure que s'acumuli mota gent en un espai tancat, per això ens hem de plantejar maratones en tot cas repartides en molt dies".

Tot i que la davallada en les donacions típica de cada estiu pel canvi d'hàbits es preveu lleugerament menor aquest any, el director assistencial del Banc de Sang destaca que els està "costant molt" aconseguir-ho. "Estem fent moltes trucades i enviant molts correus i missatges. Ens està costant molt omplir les agendes per garantir l'entrada de components sanguinis", recalca. Ara bé, aquest treball intensiu per donar hora per a les donacions és, precisament, un dels factors que expliquen perquè la davallada es preveu inferior aquest estiu.

També s'han necessitat més donants en els últims mesos, sobretot el juny i el juliol, per l'augment d'operacions i trasplantaments per recuperar l'activitat assistencial que es va ajornar durant l'impacte més virulent de la pandèmia. En general, es necessiten entre 700 i 900 donacions diàries i sobretot es vigilen les necessitats de plaquetes. En una donació, la sang es divideix en glòbuls vermells, que caduquen en unes sis setmanes; el plasma, que es pot congelar durant uns tres anys i les plaquetes, que només es poden guardar uns cinc dies. Per això cal un degoteig constant de donacions.

"No sabem què passarà el setembre o a l'octubre ni quina serà la situació. Per exemple, no sabem si els hospitals hauran d'ajornar operacions o, al contrari, estaran recuperant les que no van poder fer", apunta sobre el "terreny desconegut" en què s'ha endinsat la donació de sang des del març, quan es va declarar la pandèmia. Aleshores es van haver d'ajornar la majoria d'operacions i, per tant, les necessitats de sang van disminuir.

"En aquesta situació, hem d'anar dia a dia, encara que soni a tòpic", reflexiona Contreras, que explica que fan reunions setmanals de planificació i cada dia revisen les agendes de les campanyes i les entrades de sang.

Amb tot, el doctor Contreras troba algunes certeses: "No sabem com reaccionarà la gent a la tardor, però sí que sabem com han reaccionat. En el moment més complicat de tots de la pandèmia, la gent va respondre a les crides i va venir a donar sang. En cap moment les reserves de sang a Catalunya van estar per sota dels límits de seguretat".

Durant els primers mesos de la pandèmia, el nombre de donants als hospitals, que són els punts fixos de donació, va passar dels 300 diaris a uns 400. "La gent estava a casa i no podíem fer campanyes en escoles i empreses perquè estaven tancades. Vam fer una crida i van respondre", assenyala, per afegir: "Els donants són molt conscients que no hi ha alternativa a la donació de sang i que els pacients la necessiten per viure. Això es troba per sobre de la por que podia fer anar a un hospital en aquells moments".

Plasma de pacients recuperats de la covid-19

El Banc de Sang torna a posar en marxa la recollida de plasma de persones que han tingut la covid-19. Es tracta d'un plasma amb anticossos davant la malaltia que es podria administrar als pacients. Ara com ara aquest no és un tractament estàndard ni generalitzat i s'ha limitat a a la recerca per contestar a la pregunta de si és efectiu o no.

Aquesta crida es dirigeix sobretot als homes d'entre 18 i 65 anys que no hagin estat transfosos prèviament i que faci almenys 28 dies que hagin passat la malaltia. En el cas de les dones, se'ls ha de fer una prova prèvia ja que, si han estat embarassades, podrien tenir un anticòs al plasma que podria provocar una complicació en la transfusió.

El Banc de Sang té emmagatzemades en aquests moments unes 1.000 donacions de plasma amb anticossos contra el coronavirus a disposició dels hospitals per si s'acaba demostrant que aquest tractament funciona.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Creus que en els últims anys s'han incrementat la intolerància en la nostra societat?